#oficis

Un casament de somni: ell, damunt d'un cavall; ella, damunt d'una mula, carregada amb tota la dot que li oferirà. Any rere any, la Festa de la Llana i Casament a Pagès rememora com es casaven els hereus i les pubilles de les famílies benestants de la comarca durant el segle XIX i les pràctiques del treball quotidià dels pastors del Pirineu català.

Organitzada per la Confraria de Campaners de Catalunya, la tradicional Trobada de Campaners ha anat creixent al llarg del temps, i malgrat les dificultats per les que passa l'art de la campana, l'assistència tant de campaners com de públic ha consolidat l'esdeveniment.

El vell ofici de carboner reviu cada dos anys a Cànoves i Samalús, en ple Parc Natural del Montseny. Antics carboners tornen a construir piles de llenya per carbonar, les tornen a cobrir amb branques, fulles i terra i les tornen a fer combustir, talment com encara feien els avis i besavis fins a mitjans del segle XX.

Cada any, pels volts del tercer cap de setmana d'octubre, els fabricants dels cèlebres torrons i gelats de Xixona tornen a la seva vila natal per celebrar, a imatge i semblança de les festes de Moros i Cristians d'agost, una gran festa popular que els relliga de nou amb els seus orígens.

Una gran festa en dos caps de setmana per rememorar els tradicionals mètodes de treball i les tasques agrícoles de les famílies pageses a les terres de secà fins a mitjans del segle XX, abans que la modernització transformés el camp català.

Al juny, els Hostalets d'en Bas celebra una festa al voltant d'una de les tasques més importants del cicle agrícola tradicional: la dallada o sega de l'herba que serveix per alimentar el bestiar. El concurs convoca cada any dalladors i dalladores vinguts d'arreu del país.

Cada any, pels volts de Nadal, tot el poble de Joanetes es transforma en una màgica icona pessebrística qua compta amb diverses escenes de la vida tradicional garrotxina així com amb l'estrella il.luminada més gran del món, instal·lada al cim de la cinglera de Santa Magdalena.

Una ambientació musical, la presència de diàlegs i una estructura clàssica -amb un recorregut guiat per un 'vell pastor' que va comentant els quinze quadres escènics-, són els components bàsics d'aquest Pessebre Vivent.

Cada estiu els veïns de Sant Climent de Peralta i d'altres pobles del voltant reviuen el tradicional ritus de la sega i la batuda, en el marc d'una celebració que pretén mostrar als que s'hi acosten com es feien abans aquestes tasques típiques de la pagesia catalana.

Els racons de les cases mig enrunades i sense sostre de l'antic poble de la Masia de Castelló reneixen cada any per Nadal amb un dels Pessebres Vivents més atípics de Catalunya. Un recorregut lliure, sense temps ni presses, que permet la interacció amb uns actors que transmeten els coneixement associats als oficis tradicionals que s'havien fet al poble en són els principals atractius.

La vila ret cada any un gran homenatge als pastors i a la transhumància, una de les activitats a l'aire lliure més antigues que existeixen, en el marc d'un projecte de desenvolupament turístic i de promoció econòmica encetat per dotze municipis del nord de la comarca de l'Anoia.

L'Associació de Veïns de Juià organitza, des de l'any 2006, una celebració popular de cinc setmanes de durada que té per objectiu recrear el procés tradicional mitjançant el qual s'obté el carbó vegetal.

L'ofici de ferrer, l'art de dominar el foc per modelar el ferro, s'expressa amb tot el seu esplendor a Besalú cada Setmana Santa, quan mitja dotzena de mestres ferrers i forjadors fan retrunyir els seus malls per tota la vila per tal de modelar el ferro i convertir-lo en magnífiques peces d'art.