Festa de la Fia-faia i endreça de cases

Sant Julià de Cerdanyola acull, durant el vespre i la nit de Nadal, la festa de la Fia-Faia i l'Endreça de cases, una de les celebracions festives més importants de l'any al municipi. La jornada, que compta amb dos moments ben diferenciats, visualitza que aquesta és una nit especial per a tothom.

Les festes de la Fia-Faia de Sant Julià de Cerdanyola i de Bagà, són romanalles d'ancestrals ritus de purificació i d'allunyament del mal que els nostres avantpassats celebraven també pels volts del solstici hivernal.

El ritus es desenvolupa a partir de l'encesa col·lectiva d'unes grans torxes, anomenades faies, que il·luminen la freda nit de Nadal en aquest municipi situat al peu dels Pirineus.

Cephalaria leucantha, l'herba fallera

Els preparatius de la festa comencen un mes abans, quan la mainada va a cercar la planta, científicament anomenada Cephalaria leucantha, que s'utilitzarà per fer les torxes i que guarden a casa per tal que s'assequi.

Es tracta d'una planta força comuna al nostre país, que antigament havia estat una plaga però que ara es troba en recessió. Coneguda amb el nom popular d''escabiosa blanca', 'mossegada del diable', 'atxa' o 'falla', la planta ha acabat donant nom a les torxes ('faies') que s'encenen aquest dia. Té algunes propietats remeieres, però no tantes com l'espígol o el romaní. Les escabioses han estat utilitzades per a combatre el xarampió i la rosa dels infants així com la sarna de tot el bestiar i, específicament, les ferides dels cavalls i la diarrea del porcs.

Amb ella fan les torxes o faies de Cerdanyola que, a diferència de les de Bagà, es construeixen al voltant d'un objecte (pal, bastó o tronc...) per tal que es puguin subjectar millor i que no es trenquin.

La seqüència ritual

Dies abans de la festa els cerdanyolencs van a 'collir' el Pi de Nadal, que planten a la plaça de l'església i que engalanen amb llums.

La festa pròpiament dita comença el vespre del 24 de desembre, quan, al sentir el repic de campanes, tothom es concentra en un indret elevat a les afores del poble, dalt de la muntanya. Antigament la crida per anar al turó es feia amb un toc de corn, un costum avui desaparegut. Hi acudeixen petits i grans amb les seves falles. Hi ha falles petites però també falles gegants. Quan es fa fosc els fallaires encenen les seves faies i inicien el recorregut caminat que els conduirà fins al centre del poble. De la baixada de faies des de la muntanya fins el poble se'n diu anar a 'fer la llum'.

Durant una bona estona, els fallaires fan giravoltar les seves faies enceses a la Plaça de l'Església tot recitant 'Fia faia, fia faia, Nostre Senyor ha nascut a la paia'. Amb les restes de les faies, que es creu que tenen virtuts purificadores, es fa una foguera la mig de la plaça, al voltant de la qual es balla un ball rodó molt alegre, propi de la festa, i es mengen torrades amb allioli de codony preparat per a l'ocasió i regades amb cava i vi.

Es costum de menjar allioli de codony aquesta nit començà a l'interior d'una casa fins que un any es va decidir fer-ne per tots els participants de la festa. El codony, un ambientador natural que es fa pels voltants del poble, es cull mesos abans i es guarda per a la Fia-faia.

Endreça de cases

L'endreça de les cases és la segona part de la celebració de la nit de Nadal a Cerdanyola i la que li confereix singularitat. Expliquen els avis que aquesta era, antigament, una nit de gresca i desordre. Un desordre permès i controlat, durant el qual els joves del poble tenien llicència per a fer certes trapelleries. Una d'aquestes entremaliadures era 'netejar', 'endreçar' el poble: els joves recorrien els carrer del poble i entraven a les cases per agafar els que els plagués. Amb tot el que 'robaven' en feien una pila al costat de la plaça. Moltes vegades aquest 'robatori' consistia en fer-se amb llenya de les cases per tal de fer la foguera, tot i que a vegades també hi havia tot tipus de mobles (cadires, taules, etc) i algun carro (els cotxes antics).

Avui, després de la Missa del Gall es fa un ressopó a la plaça del poble amb carn a la brasa i allioli de codony, regat amb vi i cava i durant el qual es canten cançons de Nadal. Acabat el tiberi el jovent comença l'endreçada general. Es tracta d'anar pel poble arreplegant objectes diversos i curiosos, des de taules i cadires de platja a eines de tota mena, roba, pneumàtics... que s'apilen fins l'endemà al matí, quan els seus propietaris, estupefactes, les recullen.