

Manel Carrera i Escudé (Publicació: 27.12.2007 | Actualització: 22.01.2025)
Manel Carrera i Escudé
Les festes de la Fia-Faia de Sant Julià de Cerdanyola i de Bagà, són romanalles d'ancestrals ritus de purificació i d'allunyament del mal que els nostres avantpassats celebraven també pels volts del solstici hivernal.
El ritus es desenvolupa a partir de l'encesa col·lectiva d'unes grans torxes, anomenades faies, que il·luminen la freda nit de Nadal en aquest municipi situat al peu dels Pirineus.
Cephalaria leucantha, l'herba fallera
Els preparatius de la festa comencen un mes abans, quan la mainada va a cercar la planta, científicament anomenada Cephalaria leucantha, que s'utilitzarà per fer les torxes i que guarden a casa per tal que s'assequi.
Es tracta d'una planta força comuna al nostre país, que antigament havia estat una plaga però que ara es troba en recessió. Coneguda amb el nom popular d''escabiosa blanca', 'mossegada del diable', 'atxa' o 'falla', la planta ha acabat donant nom a les torxes ('faies') que s'encenen aquest dia. Té algunes propietats remeieres, però no tantes com l'espígol o el romaní. Les escabioses han estat utilitzades per a combatre el xarampió i la rosa dels infants així com la sarna de tot el bestiar i, específicament, les ferides dels cavalls i la diarrea del porcs.
Amb ella fan les torxes o faies de Cerdanyola que, a diferència de les de Bagà, es construeixen al voltant d'un objecte (pal, bastó o tronc...) per tal que es puguin subjectar millor i que no es trenquin.
La seqüència ritual
Dies abans de la festa els cerdanyolencs van a 'collir' el Pi de Nadal, que planten a la plaça de l'església i que engalanen amb llums.
La festa pròpiament dita comença el vespre del 24 de desembre, quan, al sentir el repic de campanes, tothom es concentra en un indret elevat a les afores del poble, dalt de la muntanya. Antigament la crida per anar al turó es feia amb un toc de corn, un costum avui desaparegut. Hi acudeixen petits i grans amb les seves falles. Hi ha falles petites però també falles gegants. Quan es fa fosc els fallaires encenen les seves faies i inicien el recorregut caminat que els conduirà fins al centre del poble. De la baixada de faies des de la muntanya fins el poble se'n diu anar a 'fer la llum'.
Durant una bona estona, els fallaires fan giravoltar les seves faies enceses a la Plaça de l'Església tot recitant 'Fia faia, fia faia, Nostre Senyor ha nascut a la paia'. Amb les restes de les faies, que es creu que tenen virtuts purificadores, es fa una foguera la mig de la plaça, al voltant de la qual es balla un ball rodó molt alegre, propi de la festa, i es mengen torrades amb allioli de codony preparat per a l'ocasió i regades amb cava i vi.
Es costum de menjar allioli de codony aquesta nit començà a l'interior d'una casa fins que un any es va decidir fer-ne per tots els participants de la festa. El codony, un ambientador natural que es fa pels voltants del poble, es cull mesos abans i es guarda per a la Fia-faia.
Endreça de cases
L'endreça de les cases és la segona part de la celebració de la nit de Nadal a Cerdanyola i la que li confereix singularitat. Expliquen els avis que aquesta era, antigament, una nit de gresca i desordre. Un desordre permès i controlat, durant el qual els joves del poble tenien llicència per a fer certes trapelleries. Una d'aquestes entremaliadures era 'netejar', 'endreçar' el poble: els joves recorrien els carrer del poble i entraven a les cases per agafar els que els plagués. Amb tot el que 'robaven' en feien una pila al costat de la plaça. Moltes vegades aquest 'robatori' consistia en fer-se amb llenya de les cases per tal de fer la foguera, tot i que a vegades també hi havia tot tipus de mobles (cadires, taules, etc) i algun carro (els cotxes antics).
Avui, després de la Missa del Gall es fa un ressopó a la plaça del poble amb carn a la brasa i allioli de codony, regat amb vi i cava i durant el qual es canten cançons de Nadal. Acabat el tiberi el jovent comença l'endreçada general. Es tracta d'anar pel poble arreplegant objectes diversos i curiosos, des de taules i cadires de platja a eines de tota mena, roba, pneumàtics... que s'apilen fins l'endemà al matí, quan els seus propietaris, estupefactes, les recullen.
Has detectat algun error? Avisa’ns!






Galeries d'imatges


Contacte
Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola
http://www.santjuliadecerdanyola.cat
Local Municipal, s/n
Sant Julià de Cerdanyola
93 822 76 67
st.juliac(ELIMINAR)@diba.cat
Per saber-ne més
Llibres

Jornades de la Fia-Faia i les Festes del Foc: ponències i comunicacions
Diversos autors
Associació Medieval de Bagà
Ponències i textos de les jornades celebrades a Bagà, el 17 i 18 de novembre de 2001, al voltant...

La Fia-faia: ancestral, màgica, única
Xavier Pedrals i Costa
Publicacions de l'Abadia de Montserrat
La Fia-faia és una festa del solstici d'hivern. La seva part més visible consisteix en l'encesa...

Un mar d'històries: Fia-faia
Xavier Pedrals i Costa
Editorial Mediterrània
Amb aquest llibre infantil petits i grans podran conèixer una festa de foc molt antiga i singular...
Articles

La Fia-faia de Bagà
Xavier Pedrals i Costa
Carrutxa
La Fia-faia de Bagà és la més característica de les celebracions nadalenques de la vila de...
Revistes

La fia-faia
Diversos autors
Àmbit de Recerques del Berguedà
La Fia-faia, una festa de foc que va ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional, és el...
També et podria interessar
De la mateixa categoria

Les festes amb foc són unes de les més importants i espectaculars festes populars catalanes. La majoria se celebren coincidint amb el solstici d'estiu. A Bagà, però, les flames marquen l´entrada al fred de l'hivern, en una intensa cremada col·lectiva de torxes, les 'faies', que la nit de Nadal il·lumina les muntanyes del nord del Berguedà.


Fatxos a Onil (l'Alcoià)
- reportatge emès el 18/02/05 al programa "Arrels" de Punt2-RTVV. El Centre Excursionista d'Onil (L'Alcoià) organitza tots els anys un taller de confecció de "Fatxos", una mena de torxes que és fan rodar durant la nit de Nadal.
Baixada de teies a Gurb (Osona)
- la 'Baixada de teies' és una iniciativa que va néixer el 2011 amb la vocació de recuperar la presència del foc com a element tradicional i ancestral de la nostra cultura, de celebrar junts el solstici d'hivern i el nadal, i de trobar-nos i...
Xamel·les de Nadal a Millena (el Comtat)
- les xamel·les de Millena estan fetes amb espígol.
Xamel·les de Nadal a Fageca (el Comtat)
- el dia 24, al fer-se de nit, els habitants d'aquest poble surten als carrers a cremar les xameles i cantar nadales.
Xamel·les a Benimassot (el Comtat)
- la nit de Nadal és tradició que els nens i joves de Benimassot recorrin el poble amb torxes d'espígol conegudes amb el nom de «Xameles». Les xamel·les són torxes d'espígol que els veïns han arreplegat al barranc de Malafí i mestres torxers han trenat...
Atxes de vent a Eivissa (Eivissa)
- ses 'atxes de vent' són trossos de corda gruixada enquitranats que en encendre'ls i fer-los girar servien per il·luminar. A Eivissa es feien servir especialment sa nit de matines (24 de desembre) de camí cap a s'església. Es varen deixar d'usar quan aparegueren es...