Lluna gairebé plena 
La Fogasseta
L'àpat de Dijous Llarder a les Terres de l'Ebre
Diverses poblacions
Dijous Gras
Redacció festes.org (Publicació: 11.06.2009 | Actualització: 14.02.2025)
Ajuntament de Xerta
Dijous Llarder o Dijous Gras és sinònim de botifarra d'ou, de llardons, de carn, de coques, de truites farcides i d'altres suculents menges fetes a base de carn i ous.
En diferents poblacions del centre del país, aquest dia és tradició anar a fer un berenar amb un entrepà de truita farcida d'alls tendres, carxofes i salsitxes. És la Fogasseta, un àpat propi del Carnestoltes de diferents poblacions de les Terres de l'Ebre.
El terme 'fogasseta' prové de 'fogassa', una paraula que designa en general qualsevol tipus de massa de farina pastada de forma rodona, cuita al caliu i farcida amb diferents ingredients.
La fogasseta és un panet individual, més aviat pla, amb forma circular, i amb una decoració feta a base de talls quadrats que duu a la part superior. Es talla per la meitat i es farceix amb una truita feta amb els productes de la temporada: alls tendres i carxofes (o faves tendres o espàrrecs), que es combinen amb llonganissa, salsitxes o llom.
La tradició al Baix Ebre
Quan arriba el Dijous Llarder, els habitants de Xerta i Aldover surten a les afores del poble, a la vora del riu Ebre o fent una excursió fins a algun paratge de l'interior o muntanyós per tal de menjar-se la fogasseta, un panet que els forns i pastisseries de la zona elaboren només un dia l'any: el dia abans del Dijous Llarder.
A Xerta, cada any nombroses famílies del poble es reuneixen de forma espontània al camp de futbol per berenar a base de fogasseta. A Aldover, molta gent va a menjar-se la fogasseta a les Olles.
A la població veïna d'Amposta (el Montsià) hi ha un costum similar: menjar un entrepà de truita amb salsitxes i per postres el menjar blanc', a base de farina d'arròs i llet.
Has detectat algun error? Avisa’ns!
Per saber-ne més
Llibres
La cuina de les Terres de l'Ebre. Receptes tradicionals del Baix Ebre, del Montsià i de la Terra Alta
M. Carme Queralt i Tomàs
Edicions Cossetània
Receptes recollides de la tradició oral de la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià. La seva...
Articles
El Xató de Carnaval de Vilanova i la Geltrú. Com es fa, com es menja, el nom de la cosa
Bienve Moya i Domenech
Festes.org
Durant les vigílies d'aquestes dies hom sol convidar a sopar a casa els amics o se surt de...
També et podria interessar
De la mateixa categoria
Fogasseta a Xerta (el Baix Ebre)
- el dijous llarder té també una significació especial a municipis del Baix Ebre, com Aldover i Xerta: és tradició menjar la fogasseta, un pa rodó farcit amb truita de carxofes, alls tendres i salsitxes. en el cas de Xerta, cada any nombroses famílies del...
Baldanada popular a Tortosa (el Baix Ebre)
- a Tortosa pel Dijous Llarder és tradició pujar a l’ermita de Mig Camí (si pot ser millor a peu) i fer un bon berenar basat en un entrepà de baldana, producte típic tortosí. La baldana és una botifarra o embotit curt, fet d'arròs, ceba,...
L'olla podrida de l'Alguer (l'Alguer)
- a l'Alguer durant aquesta diada era tradició la cocció de l'olla podrida, un plat que en l'actualitat s'ha convertit en un dels símbols gastronòmics de la la ciutat de Sardenya.
Festa de les Cassoletes a Otos (la Vall d'Albaida)
- es celebra el dijous anterior al Dimecres de Cendra.
Dijous llarder o jarder a Amposta (el Montsià)
- festa gastronòmica que es celebra el dijous anterior a l'inici del carnaval. Alguns homes, dones, joves i xiquets surten a "enjardar", a menjar un entrepà de truita amb salsitxes. Actualment, aquesta tradició ja no té tanta importància i només algunes mares que treballen a...
Dijous de les Llardufes a Sant Feliu de Guíxols (el Baix Empordà)
- en clara referència amb el greix dels porcs.
La Fogasseta a Aldover (el Baix Ebre)
- se celebra un dinar de germanor amb 'la fogasseta', un pà rodó que couen expressament els forns de la vila, amb truita de carxofes, alls tendres i llonganisa.
Xatonada i merengada a Vilanova i la Geltrú (el Garraf)
- és costum aquest dia la celebració de la Xatonada popular amb tot el seu ritual: el primer plat de xató, el segon plat de truites, i per finalitzar-ho merenga o coca de llardons, i un seguit d'actes protagonitzats per la merenga, amb batalla festiva...
Dijous Llarder a Vilanova de Sau (Osona)
- és costum que una colla de dones i una d'homes, cadacuna pel seu compte, celebrin la diada amb un berenar contundent. Els homes solen anar-hi fora del terme i tornen de llustre.
Carmels llargs de Valls (l'Alt Camp)
- a Valls és típic menjar caramels llargs amb aroma de roses i embolicats de vermell.
Dijous Jarder a Flix (la Ribera d'Ebre)
- és costum menjar truita de carxofa.
Passeig del Carro de Truites a Mataró (el Maresme)
- cada dijous llarder, des de l'any 2000, la Hermandà de la Juliana Llardera i la Semproniana Llardosa surt als carrers de Mataró a fer el tradicional repartiment de truites que s'escau en tan greixosa diada. Des de la plaça de Santa Maria fins a...
La Tupinada de Lleida (el Segrià)
- la inspiració de la Tupinada de Lleida, que se celebra el Dijous Gras, dia primer del Carnestoltes, és la d'iniciar la festa amb un àpat potent, a base de carn de porc confitada (llonganissa, costella i llom), per tal d'agafar forces per resistir la...
Cassola de Dijous Gras de Valls (l'Alt Camp)
- un arròs dolç i amb crosta, una menja del cicle gastronòmic litúrgic que s'ha fet a Valls des del segle XVIII.
La cassoleta a Aielo de Malferit (la Vall d'Albaida)
- se celebra el dijous abans de dimecres de cendra. La gent es disfressa i les colles d'amics van a menjar-se l'arròs al forn al camp, com bé demostren moltes fotografies recollides a l'arxiu fotogràfic de la Biblioteca Municipal. Des dels centres educatius de la...
Cóc de brossat a Ciutadella (Menorca)
- el brossat és un formatge fresc, semblant al mató, que s'obté d'escalfar el xerigot quasi fins a l'ebullició, però sense deixar que arrenqui el bull. Tot i que no és exclusiu de Menorca, allà és on s'empra més per a tota mena de postres....
Coca d'ou a Reus (el Baix Camp)
- coca dolça típica de Dijous Gras en aquesta població.
La rostita a diferents poblacions de la Cerdanya
- costum propi de diverses poblacions de la Cerdanya (Lles, Montellà, Martinet, Prullans, Prats, Bellver, Alp, Ger i Bolvir), que té lloc el Dijous Gras. A cada poble té les seves particularitats, però a grans trets, la festa es desenvolupa així: organitzats en colles d'amics...
Concurs nacional de botifarra d'ou artesana a Barcelona (el Barcelonès)
- és organitzat des del 2017 per la Confraria del Gras i el Magre i la Fundació Oficis de la Carn, que cada any convoquen, dins els actes del Dijous Gras aquest concurs per escollir les millors Botifarres d'Ou de Catalunya, en dues categories: Botifarra...
Concurs de truites del Dijous Llarder a Vic (Osona)
- l'objecte d'aquest concurs és el de trobar la Millor Truita elaborada en directe durant la celebració del Dijous Llarder a Vic. Un jurat expert i crític, veurà com els participants elaboren les truites i les tastarà. La proposta i recepta és totalment lliure, i...
Truita de botifarra
- truita feta amb cansalada viada, botifarra blanca, botifarra negra, alls tendres... típica del Dijous Gras o Dijous Llarder.
De la mateixa població
La màscara és un element present en tot tipus de celebracions festives que permet la transformació de la identitat del portador. Malgrat que l'ús de màscares no és exclusiu de les festes de Carnaval, aquest element és un dels pilars fonamentals de qualsevol celebració carnavalesca.
Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.
