Rua de l'Extermini

L'èxit i la singularitat del Carnestoltes sitgetà rau, en bona mesura, en la més que centenària pugna entre les entitats Casino Prado Suburense i Societat Recreativa El Retiro. Històricament, el Prado va acollir els burgesos i els artesans de la vila, mentre que els rics propietaris i els obrers es van decantar pel Retiro. Les dues entitats, en l'intent de veure quina era la que organitzava la comparsa més vistosa, han mantingut viva una sana tensió que, en el fons, ha anat en benefici de la festa i del conjunt de la població.

Així mateix, la majoria de les cinquanta colles que surten a la Rua de l'Extermini s'enquadren, o bé sota el paraigües del Retiro, o bé sota el del Prado. Aquestes dues entitats aporten el 80% de les comparses a la rua, mentre que el 20% restant pertany al Grup Independent (escindits del Prado el 1994) o de diversos barris de la vila.

A més a més, els dos principals protagonistes de la festa també són fruit d'aquesta rivalitat. A Sitges, el Rei Carnestoltes sempre va acompanyat per la vistosa Reina del Carnaval, proclamada el Dijous Gras. Si l'organització de la comparsa del Rei Carnestoltes és responsabilitat del Retiro, són les colles del Prado les encarregades, des de 1987, d'escollir una bella sitgetana que representi el llibertinatge propi d'aquests dies.

Els transvestits que tant de rebombori havien originat anteriorment, sobretot als anys noranta, han anat reduint la seva participació a la rua pel poc respecte i la mofa amb què se'ls havia arribat a tractar. L'interès que anteriorment van suscitar, ara tan sols subsisteix de manera puntual en alguna de les comparses, moltes vegades generant admiració per l'elaboració de la disfressa o per l'enrenou que generen al seu pas.

Per bé que la Rua de l'Extermini és la més coneguda i multitudinària, és exactament la mateixa que la Rua de la Disbauxa que ha tingut lloc el diumenge anterior. Hi surten les mateixes compares i la gent que hi desfila és la mateixa, amb l'única diferència que no atreu tant de públic.

Sigui com sigui, la diferència principal rau en què, de seguida que finalitza la Rua de l'Extermini, ja hi ha centenars de sitgetans que rumien quina comparsa organitzaran l'any vinent perquè la festa sigui encara més lluïda i exuberant. Cap al maig o juny, quan la idea ja està acordada, molts són els que ja comencen a cosir la disfressa, dissenyar el maquillatge, preparar la carrossa en alguna nau industrial privada de la vista de les colles rivals... A més, s'explica que, fins i tot, hi ha qui demana crèdits al banc per poder pagar les espectaculars disfresses.