Rua de l'Extermini
La rua més espectacular
Sitges (el Garraf)
Vegueria de Barcelona
Dimarts de Carnaval
Redacció festes.org (Publicació: 20.02.2007 | Actualització: 14.02.2025)
Diversos autors
L'èxit i la singularitat del Carnestoltes sitgetà rau, en bona mesura, en la més que centenària pugna entre les entitats Casino Prado Suburense i Societat Recreativa El Retiro. Històricament, el Prado va acollir els burgesos i els artesans de la vila, mentre que els rics propietaris i els obrers es van decantar pel Retiro. Les dues entitats, en l'intent de veure quina era la que organitzava la comparsa més vistosa, han mantingut viva una sana tensió que, en el fons, ha anat en benefici de la festa i del conjunt de la població.
Així mateix, la majoria de les cinquanta colles que surten a la Rua de l'Extermini s'enquadren, o bé sota el paraigües del Retiro, o bé sota el del Prado. Aquestes dues entitats aporten el 80% de les comparses a la rua, mentre que el 20% restant pertany al Grup Independent (escindits del Prado el 1994) o de diversos barris de la vila.
A més a més, els dos principals protagonistes de la festa també són fruit d'aquesta rivalitat. A Sitges, el Rei Carnestoltes sempre va acompanyat per la vistosa Reina del Carnaval, proclamada el Dijous Gras. Si l'organització de la comparsa del Rei Carnestoltes és responsabilitat del Retiro, són les colles del Prado les encarregades, des de 1987, d'escollir una bella sitgetana que representi el llibertinatge propi d'aquests dies.
Els transvestits que tant de rebombori havien originat anteriorment, sobretot als anys noranta, han anat reduint la seva participació a la rua pel poc respecte i la mofa amb què se'ls havia arribat a tractar. L'interès que anteriorment van suscitar, ara tan sols subsisteix de manera puntual en alguna de les comparses, moltes vegades generant admiració per l'elaboració de la disfressa o per l'enrenou que generen al seu pas.
Per bé que la Rua de l'Extermini és la més coneguda i multitudinària, és exactament la mateixa que la Rua de la Disbauxa que ha tingut lloc el diumenge anterior. Hi surten les mateixes compares i la gent que hi desfila és la mateixa, amb l'única diferència que no atreu tant de públic.
Sigui com sigui, la diferència principal rau en què, de seguida que finalitza la Rua de l'Extermini, ja hi ha centenars de sitgetans que rumien quina comparsa organitzaran l'any vinent perquè la festa sigui encara més lluïda i exuberant. Cap al maig o juny, quan la idea ja està acordada, molts són els que ja comencen a cosir la disfressa, dissenyar el maquillatge, preparar la carrossa en alguna nau industrial privada de la vista de les colles rivals... A més, s'explica que, fins i tot, hi ha qui demana crèdits al banc per poder pagar les espectaculars disfresses.
Has detectat algun error? Avisa’ns!




Contacte
Ajuntament de Sitges
http://www.sitges.cat/
Plaça de l'Ajuntament, s/n
08870 Sitges
938 117 600
Per saber-ne més
Llibres

Sitges, el Carnaval
Rafael López-Monné
Arola Editors
Les fotografies són de Rafael López-Monné, un fotògraf que ha destacat especialment pels seus...

El Carnestoltes a Barcelona fins el segle XVIII
Joan Amades i Gelats
Edicions El Mèdol
Recull de costums i tradicions relacionades amb el Carnestoltes a Barcelona des del segle XIV fins...

Cinc mirades al Carnaval de Sitges. Segles XV-XX
Miquel Forns Fusté
Societat Recreativa El Retiro i Ajuntament de Sitges
Publicació monogràfica sobre el Carnaval sitgetà signada per Miquel Forns, Miquel Marzal, Xavier...
Articles
El Carnaval de Sitges durant l'últim quart de segle XX
Josep Milan i Parellada
Festes.org
Els primers anys de la dècada dels setanta la disbauxa carnavalesca es vivia disfressant-se i...
També et podria interessar
De la mateixa categoria

Sa Rua i Es Carro Triumfal a Montuïri (el Pla de Mallorca)
- sortia per Carnaval, ple de joves i al.lotes amb la cara pintada, que mai no es cansaven de tirar taronges agres a la concurrència ni de tocar els picarols i els corns...
Rua de la Disbauxa a Sitges (el Garraf)
- espectacular rua de carrosses i disfresses amb la participació de centenars de persones pels carrers de la vila, el Diumenge de Carnaval.
Carnavalada a la Barceloneta (el Barcelonès)
- rua de diumenge de Carnaval, amb participació col·lectiva en comparses i carrosses o individual. Surt del Moll del Rellotge el diumenge al matí.
Carnaval a Sarrià de Ter (el Gironès)
- rua per la tarda de dissabte de Carnaval, espectacle infantil i Sopar-Ball que clou la diada festiva. El Rei Carnestoltes fa un pregó i, aquest dia, l'alcalde li traspassa els poders amb un acte "solemne".
Carnaval de Platja d'Aro (el Baix Empordà)
- és la festa més important de la localitat i destaca per la Gran Rua de Carrosses i Comparses del Dissabte de Carnaval, que es va fer per primera vegada l'any 1978, amb el retorn dels ajuntaments democràtics. Es tracta d'una de les desfilades carnavalesques...
De la mateixa població


