
Rues i desfilades de lluïment
Una de les característiques de les festes de Carnaval a Catalunya, com també en molts d'altres indrets del món, són les rues de lluïment en què el cos, la disfressa i el ball són molt importants. Es poden classificar les Rues de Carnaval en funció de si existeixen comparses o no i del grau d'organització de la desfilada. En alguns pobles, les rues són desfilades de persones individuals disfressades sense seguir cap esquema establert ni cap organització prèvia. Tothom s'hi afegeix quan i com vol i l'única consigna és passar-ho bé lluint la disfressa i interpretant el paper que la nova identitat li confereix. En d'altres rues, en canvi, hi ha un major gran de socialització i les persones disfressades s'agrupen en comparses. En el model de rua amb comparsa, la disfressa és col·lectiva (tothom va disfressat del mateix, donant una imatge de conjunt) i es desfila una darrera l'altre, seguint un ordre, sovint amb algun tipus de vehicle adornat que proporciona als membres de la comparsa la música i la beguda, i que sovint és el suport de l'escenificació més espectacular, l'espai on hi ha la persona que representa el conjunt, el 'rei' o 'reina' de la comparsa. Dins aquest model de rua, hi ha dues variants, en funció de si les comparses participen o no en un Concurs de Disfresses, amb premis a les millors comparses.
Articles


Enllaços
Sa Rua i Es Carro Triumfal a Montuïri (el Pla de Mallorca)
- sortia per Carnaval, ple de joves i al.lotes amb la cara pintada, que mai no es cansaven de tirar taronges agres a la concurrència ni de tocar els picarols i els corns...
Rua de la Disbauxa a Sitges (el Garraf)
- espectacular rua de carrosses i disfresses amb la participació de centenars de persones pels carrers de la vila, el Diumenge de Carnaval.
Carnavalada a la Barceloneta (el Barcelonès)
- rua de diumenge de Carnaval, amb participació col·lectiva en comparses i carrosses o individual. Surt del Moll del Rellotge el diumenge al matí.
Carnaval a Sarrià de Ter (el Gironès)
- rua per la tarda de dissabte de Carnaval, espectacle infantil i Sopar-Ball que clou la diada festiva. El Rei Carnestoltes fa un pregó i, aquest dia, l'alcalde li traspassa els poders amb un acte "solemne".
Carnaval de Platja d'Aro (el Baix Empordà)
- és la festa més important de la localitat i destaca per la Gran Rua de Carrosses i Comparses del Dissabte de Carnaval, que es va fer per primera vegada l'any 1978, amb el retorn dels ajuntaments democràtics. Es tracta d'una de les desfilades carnavalesques...
Mediateca
Llibres

Sitges, el Carnaval
Rafael López-Monné
Arola Editors
Les fotografies són de Rafael López-Monné, un fotògraf que ha destacat especialment pels seus...

El Carnestoltes a Barcelona fins el segle XVIII
Joan Amades i Gelats
Edicions El Mèdol
Recull de costums i tradicions relacionades amb el Carnestoltes a Barcelona des del segle XIV fins...

Cinc mirades al Carnaval de Sitges. Segles XV-XX
Miquel Forns Fusté
Societat Recreativa El Retiro i Ajuntament de Sitges
Publicació monogràfica sobre el Carnaval sitgetà signada per Miquel Forns, Miquel Marzal, Xavier...
Articles
El Carnaval de Sitges durant l'últim quart de segle XX
Josep Milan i Parellada
Festes.org
Els primers anys de la dècada dels setanta la disbauxa carnavalesca es vivia disfressant-se i...