Festa Major

Petita història de la festa

La festa major de Sant Cugat del Vallès s'havia fet, després de 1939, pels volts de la diada de Sant Jaume i Sant Cugat, el 25 i 27 de juliol respectivament. Amb l'arribada dels ajuntaments democràtics, la festa es traslladà a l'entorn de Sant Pere, 29 de juny, titular de la parròquia. El canvi va afavorir l'assistència de la gent i va servir per donar relleu a una tradició centenària a la vila: el ball del 'Paga-li Joan' o Ball del Vano i el Ram.

El Paga-li Joan

Un dels primers actes de la festa és el repic de campanes de la vigília, que dóna pas al seguici d'inici de Festa Major, una cercavila integrada pels elements de la cultura popular local (diables, tabalers, diablons, caparrots, geganters, castellers, Ball de Cintes, Ball de Cercolets, Ball de Panderos i dos grups de bastoners) que desemboca al pregó d'inici de festes, que sempre llegeix algun santcugatenc o santcugatenca il·lustre.

El dia central de la festa és el 29 de juny, festivitat de Sant Pere. La festa comença amb matinades de grallers, esmorzar popular i la desfilada del seguici festiu i popular que acaba al monestir. Després de l'ofici solemne dedicat a sant Pere i als mateixos jardins del Monestir té lloc el Ball del Vano i el Ram, també anomenat ‘Paga-li, Joan'. Aquest ball és una de les tradicions més arrelades de la vila, ja documentat l'any 1780 en una papers municipals que evidencien la importància de la figura dels administradors de la festa.

Es tracta d'un ball solemne i senyorial semblant a un ball pla, però que també es balla en parella i acaba formant rotllana. És interpretat per gent del poble distribuïda en tres categories d'edat. Actualment també el ballen dos dansaires d'excepció: els gegants Joan i Marieta que, armats amb el vano i el ram, interpreten el que diu la cançó.

La música del ball sembla inspirada en una melodia popular d'una vella cançó que tradicionalment es cantava durant la feina. A partir de la melodia popular i simple del Paga-li Joan s'han fet diverses versions i harmonitzacions. Al segle XIX acompanyava el ball els Grallers de Can Miró un grup de pagesos que interpretaven la música al so d'una tenora, gralla i fiscorn. Més tard es feren diverses harmonitzacions per a orquestra i actualment es balla amb música de cobla. La versió actual és de 1922 i és original de Domenec Oristell.

La lletra del ball té diverses versions, però sobre un mateix esquema:

Paga-li , Joan,
a la Marieta;
paga-li, Joan,
el vano i el ram.

Com li pagaré,
si no tinc cap pesseta;
com li pagaré,
si no tinc cap diner.

No l'hi vull pagar,
perquè no el voldria;
no l'hi vull pagar,
perquè no el voldrà.

i també:

Mitja pesseta el vano,
cinc sous i mig el ram.
Paga-li Joan.

L'hi pagaré jo,
a la Marieta;
l'hi pagaré jo
i em farà un petó.

Una de les tradicions de la festa és el Llevant de Taula, un acte que té lloc la vigília havent dinat i que protagonitzen els administradors de la festa: van casa per casa acompanyats d'una formació musical per anunciar el ball i recollir diners per finançar la festa. La venda de vanos i rams és encara avui un dels recursos utilitzats per finançar aquest ball popular.

Altres activitats

La Trobada de Puntaires, la Mostra d'Artesania, el Ball dels Avis, el Racó Infantil o la Botiga al Carrer, així com la presència de ballades de sardanes, exhibició castellera, trobada de gegants, correfoc, llançament de Castell de Focs de comiat, balls amb orquestra i altres activitats com les ‘migues manxegues', el concurs d'arrossos, el vermuts, l'esport al carrer, la baixada de carros, la taverna i els concerts complementen els actes de la festa major santcugatenca.

Les festes alternatives també tenen un paper important, autogestionant la festa jove.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Mané Espinosa, Lluis Llebot i Oficina de Cultura Tradicional i Popular Catalana de Sant Cugat