Festa Major
El doll, símbol de la festa major d'istiu
Cadaqués (l'Alt Empordà)
Vegueria de Girona
Cap de setmana pròxim al 8 de setembre
(Publicació: 06.08.2013 )
La patrona «Santa Esperança»
La Mare de Déu de l'Esperança és la patrona de Cadaqués i la seva imatge presideix l'altar principal de l'església de Santa Maria. D'aquesta imatge, que representa una dona embarassada, s'explica que va aparèixer dalt del campanar després d'una forta tramuntanada, però també hi ha qui diu que va ser portada per uns mariners després de salvar-los d'una nit tempestuosa en la immensitat de la mar. És advocada de la gent de mar i anomenada «santa Esperança» per tothom.
La festa major d'estiu
A Cadaqués celebren dues festes majors en honor seu, una a l'hivern, el dia de Santa Esperança, el 18 de desembre, i l'altra, la festa major d'estiu, pels volts del cap de setmana més pròxim al 8 de setembre, dia en què l'Església commemora el naixement de totes les Mares de Déu.
La festa compta amb una llarga existència històrica: ja se'n té constància documental des del 1629. Com a festa major de vila costanera inclou moltes activitats marineres: una trobada de vela llatina i de constructors de barques, jocs de cucanya mariners (com el pal enseuat), regates pel port amb llaguts i travesses nedant, cantades d'havaneres, així com balls, concerts i moltes altres activitats. Un dels actes més emblemàtics és, sens dubte, la Cursa de Dolls que se celebra el dissabte a la tarda, un singular conjunt de carreres amb càntirs plens d'aigua transportats damunt el cap.
El doll, símbol d'identitat de Cadaqués
Enclavat de cara al mar a la península del cap de Creus, aïllat a l'extrem nord de la Costa Brava, Cadaqués no va tenir subministrament regular d'aigua potable a les llars fins als anys cinquanta del segle xx, quan es va construir un primer sistema de canalització que extreia l'aigua d'un pou del poble. Fins aleshores, i durant segles, les dones cadaquesenques anaven als pous i a les fonts a buscar l'aigua necessària per cuinar, rentar i beure. I ho feien carregant-la dins una mena de gran recipient anomenat doll que traginaven sobre el cap.
La paraula doll prové del llatí dōlium, 'recipient per a líquids', i designa un tipus d'atuell de terrissa d'origen molt antic, amb dues anses i una obertura superior per omplir-lo, que serveix per transportar i contenir oli, aigua o vi. L'anomenat Doll de Cadaqués té unes particularitats que el distingeixen de la resta de dolls catalans. En primer lloc té un petit broc que serveix per fer rajar (o adollar) el líquid a poc a poc, ja sigui per beure o bé per buidar-lo. I en segon lloc té una tercera ansa a la part inferior, més petita, que serveix per agafar-lo i vigilar que no caigui quan és transportat dalt del cap. Considerat pel seu funcional disseny com un dels més característics de la terrissa popular catalana, és majoritàriament de color verd viu i està revestit amb una capa d'esmalt, un vernís que li dóna l'aspecte vidriat. Originàriament, els dolls de Cadaqués s'elaboraven als obradors ceràmics de Figueres, però quan aquests van tancar a principis dels anys 1970, es van començar a fabricar a la Bisbal d'Empordà.
A mig camí entre un càntir i una gerra, el doll de Cadaqués havia estat, fins no fa gaire, un dels atuells més populars en la vida quotidiana dels seus habitants, utilitzat per traginar, contenir i beure aigua. Amb l'arribada de l'aigua potable a les cases i amb l'aparició d'altres materials per fer recipients (com el plàstic), les dones van deixar d'anar a buscar l'aigua a les fonts i es va deixar d'utilitzar. Ben present encara en la memòria de moltes persones grans i immortalitzat en molts gravats, dibuixos i fotografies antigues, el doll s'ha convertit amb els anys en un símbol d'identitat de Cadaqués.
Les curses de dolls
La cursa de dolls se celebra el dissabte a la tarda i és un dels actes més populars i més característics de tota la festa major. Tot i que se sospita que és una tradició força més antiga, se celebra des del 1984, any en què es va recuperar i reintroduir a la festa. Originàriament només hi participaven dones, però des de fa uns anys també hi concorren els homes.
Les curses es desenvolupen en un petit circuit que fa la volta a la plaça del Passeig, just davant del mar. Carregades amb el doll al cap i avançant entre els crits d'ànim dels espectadors, les participants rivalitzen per veure qui és el més ràpid a donar la volta al circuit. El doll és ple d'aigua i es transporta gràcies al corull o curull (pronunciat «carull » a Cadaqués), una espècie de corona feta de roba que fa de coixí entre el cap i l'atuell ceràmic. Durant la cursa, les participants no poden agafar el doll amb les mans: l'han de traginar fent equilibris. Però portar un doll al cap mentre es camina de pressa no és gens fàcil i, tal com pronostica el refrany «De tant anar el càntir a la font, acaba per trencar-se», alguns dolls acaben caient a terra i esbotzant-se.
Les curses comencen amb una primera volta d'exhibició de tots els concursants, que serveix per començar a agafar pràctica. Aquesta primera volta compta amb la participació del gegant i la geganta de Cadaqués, que té la particularitat que duu un doll al cap. Després es fan dues curses per als més petits, que traginen uns dolls adaptats a la seva estatura. Tot seguit té lloc la cursa femenina, la més emblemàtica, la que rememora l'esperit d'aquelles dones de Cadaqués que anaven a buscar aigua a la font. Hi participen -orgulloses- moltes cadaquesenques, però també dones vingudes d'altres indrets. Després té lloc la cursa masculina i, finalment, es realitza una darrera volta d'exhibició, tots junts, que tanca el programa.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
(Article publicat al llibre "Calendari de festes amb aigua")
Has detectat algun error? Avisa’ns!









Contacte
Ajuntament de Cadaqués
https://cadaques.cat/
C/ Silvi Rahola, 2
17488 Cadaqués
972 258 200
informacio(ELIMINAR)@cadaques.cat
Per saber-ne més
Llibres

La Mare de Déu del Camí i el seu Santuari
Josep Salceda i Castells
Edicions de l'Ajuntament de Cambrils
L'escriptor cambrilenc i cronista de la vila, Josep Salceda i Castells, va escriure un interesant...

Novena, història i cançoner de Ntra. Sra. de la Misericòrdia de Canet de Mar
Josep Comerma Vilanova
Tallers Gràfics M. y R. Gilabert
Llibret que inclou la novena premiada l'any 1932 en el certamen celebrat a Canet de Mar per les...
També et podria interessar
De la mateixa categoria


El barri de l'Espanyol de la Ràpita celebra la seva festa major amb una ofrena de fruits i flors a la Mare de Déu i un Campionat de Morra, un ancestral joc d'agilitat mental i estratègia propi dels pescadors i mariners de les Terres de l'Ebre.

Festa major petita a Canet de Mar (el Maresme)
- organitzades per l'Ajuntament i les entitats veïnals, les festes comencen el 27 d'agost i s'allarguen fins ben entrat el setembre, empalmant amb la Diada nacional. La setmana abans es fa una novena dedicada a aquesta marededéu que és la patrona del Maresme. El dia...
Festes de la Mare de Déu dels Socors al Raval Roig d'Alacant (l'Alacantí)
- el cap de setmana més proper al 8 de setembre. Duren deu dies i són les festes més antigues de la ciutat, dedicades a la patrona d'aquest barri de pescadors. Hi ha despertades, castells de foc, música, balls, concurs de paelles, concurs de calders,...
Festes de la Mare de Déu del Bon Succés a Sagunt (el Camp de Morvedre)
- pels volts del 8 de setembre. Festes patronals dedicades a Nostra Senyora del Bon Succés, que va arribar per mar a Sagunt al 1624. Segons una llegenda local la imatge fou vista per un vaixell enmig d'un estrany resplendor, surant al mig del mar...
Festes de la Mare de Déu de Loreto a Xàbia (la Marina Alta)
- pels volts del 8 de setembre. Festes patronals dedicades a la Mare de Déu de Loreto, popularment coneguda per Moreneta pel seu color, i al Crist de la Mar. La imatge de la Mare de Déu va arribar a bord d'un vaixell italià que...
Festes de la Mare de Déu de Loreto a Santa Pola (el Baix Vinalopó)
- del 31 d'agost al 8 de setembre. En el marc de les festes patronals dedicades a la Mare de Déu de Loreto, se celebren uns Moros i Cristians que inclouen desembarcament Moro a la platja de Llevant, amb tir d'arcabusseria, embaixades, conquesta i reconquesta...
Aplec a Santa Maria de Bell-lloc a Palamós (el Baix Empordà)
- el 8 de setembre o dissabte proper. Romiatge i aplec a l'ermita d'aquesta marededéu, documentada al segle XIII (l'edifici actual fou construït al segle XVIII). Molts mariners i pescadors de la contrada la tingueren present en moments de penúria i situacions de perill durant...
Aplec de la Mare de Déu de les Alegries a Lloret de Mar (la Selva)
- 8 de setembre o diumenge més proper. Segons la tradició, la Mare de Déu va guiar a un vaixell perdut -en la fosca de la nit i enmig d'un temporal- fins a la platja de Lloret, amb una llum refulgent com un estel. És...
Festa de la Mare de Déu de l'Adjutori a Benlloc (la Plana Alta)
- el cap de setmana proper al 8 de setembre. Anada a peu fins aquesta ermita situada en un pujol iber als afores del poble i construïda a mitjans segle XV. Es fa una missa, es canten els gojos i un himne a la Mare...
Festa de la Mare de Déu de la Salut a Terrades (l'Alt Empordà)
- la festa al santuari de la Mare de Déu de la Salut és el 8 de setembre però les romeries que s'hi fan des de cada poble comencen el cap de setmana abans i duren tot el mes de setembre. Hi ha exvots mariners,...
Aplec a l'ermita de Nostra Senyora del Port de Llançà (l'Alt Empordà)
- 8 de setembre. Des del segle XVIII l'ermita fou freqüentada per un ermità, l'ermità del Port, que hi vivia i alhora es cuidava de totes les cerimònies del culte. I d'entre elles de les festes anyals que s'hi feien. Els arxius documenten dues festes...
De la mateixa població

