Festa Major

La patrona «Santa Esperança»

La Mare de Déu de l'Esperança és la patrona de Cadaqués i la seva imatge presideix l'altar principal de l'església de Santa Maria. D'aquesta imatge, que representa una dona embarassada, s'explica que va aparèixer dalt del campanar després d'una forta tramuntanada, però també hi ha qui diu que va ser portada per uns mariners després de salvar-los d'una nit tempestuosa en la immensitat de la mar. És advocada de la gent de mar i anomenada «santa Esperança» per tothom.

La festa major d'estiu

A Cadaqués celebren dues festes majors en honor seu, una a l'hivern, el dia de Santa Esperança, el 18 de desembre, i l'altra, la festa major d'estiu, pels volts del cap de setmana més pròxim al 8 de setembre, dia en què l'Església commemora el naixement de totes les Mares de Déu.

La festa compta amb una llarga existència històrica: ja se'n té constància documental des del 1629. Com a festa major de vila costanera inclou moltes activitats marineres: una trobada de vela llatina i de constructors de barques, jocs de cucanya mariners (com el pal enseuat), regates pel port amb llaguts i travesses nedant, cantades d'havaneres, així com balls, concerts i moltes altres activitats. Un dels actes més emblemàtics és, sens dubte, la Cursa de Dolls que se celebra el dissabte a la tarda, un singular conjunt de carreres amb càntirs plens d'aigua transportats damunt el cap.

El doll, símbol d'identitat de Cadaqués

Enclavat de cara al mar a la península del cap de Creus, aïllat a l'extrem nord de la Costa Brava, Cadaqués no va tenir subministrament regular d'aigua potable a les llars fins als anys cinquanta del segle xx, quan es va construir un primer sistema de canalització que extreia l'aigua d'un pou del poble. Fins aleshores, i durant segles, les dones cadaquesenques anaven als pous i a les fonts a buscar l'aigua necessària per cuinar, rentar i beure. I ho feien carregant-la dins una mena de gran recipient anomenat doll que traginaven sobre el cap.

La paraula doll prové del llatí dōlium, 'recipient per a líquids', i designa un tipus d'atuell de terrissa d'origen molt antic, amb dues anses i una obertura superior per omplir-lo, que serveix per transportar i contenir oli, aigua o vi. L'anomenat Doll de Cadaqués té unes particularitats que el distingeixen de la resta de dolls catalans. En primer lloc té un petit broc que serveix per fer rajar (o adollar) el líquid a poc a poc, ja sigui per beure o bé per buidar-lo. I en segon lloc té una tercera ansa a la part inferior, més petita, que serveix per agafar-lo i vigilar que no caigui quan és transportat dalt del cap. Considerat pel seu funcional disseny com un dels més característics de la terrissa popular catalana, és majoritàriament de color verd viu i està revestit amb una capa d'esmalt, un vernís que li dóna l'aspecte vidriat. Originàriament, els dolls de Cadaqués s'elaboraven als obradors ceràmics de Figueres, però quan aquests van tancar a principis dels anys 1970, es van començar a fabricar a la Bisbal d'Empordà.

A mig camí entre un càntir i una gerra, el doll de Cadaqués havia estat, fins no fa gaire, un dels atuells més populars en la vida quotidiana dels seus habitants, utilitzat per traginar, contenir i beure aigua. Amb l'arribada de l'aigua potable a les cases i amb l'aparició d'altres materials per fer recipients (com el plàstic), les dones van deixar d'anar a buscar l'aigua a les fonts i es va deixar d'utilitzar. Ben present encara en la memòria de moltes persones grans i immortalitzat en molts gravats, dibuixos i fotografies antigues, el doll s'ha convertit amb els anys en un símbol d'identitat de Cadaqués.

Les curses de dolls

La cursa de dolls se celebra el dissabte a la tarda i és un dels actes més populars i més característics de tota la festa major. Tot i que se sospita que és una tradició força més antiga, se celebra des del 1984, any en què es va recuperar i reintroduir a la festa. Originàriament només hi participaven dones, però des de fa uns anys també hi concorren els homes.

Les curses es desenvolupen en un petit circuit que fa la volta a la plaça del Passeig, just davant del mar. Carregades amb el doll al cap i avançant entre els crits d'ànim dels espectadors, les participants rivalitzen per veure qui és el més ràpid a donar la volta al circuit. El doll és ple d'aigua i es transporta gràcies al corull o curull (pronunciat «carull » a Cadaqués), una espècie de corona feta de roba que fa de coixí entre el cap i l'atuell ceràmic. Durant la cursa, les participants no poden agafar el doll amb les mans: l'han de traginar fent equilibris. Però portar un doll al cap mentre es camina de pressa no és gens fàcil i, tal com pronostica el refrany «De tant anar el càntir a la font, acaba per trencar-se», alguns dolls acaben caient a terra i esbotzant-se.

Les curses comencen amb una primera volta d'exhibició de tots els concursants, que serveix per començar a agafar pràctica. Aquesta primera volta compta amb la participació del gegant i la geganta de Cadaqués, que té la particularitat que duu un doll al cap. Després es fan dues curses per als més petits, que traginen uns dolls adaptats a la seva estatura. Tot seguit té lloc la cursa femenina, la més emblemàtica, la que rememora l'esperit d'aquelles dones de Cadaqués que anaven a buscar aigua a la font. Hi participen -orgulloses- moltes cadaquesenques, però també dones vingudes d'altres indrets. Després té lloc la cursa masculina i, finalment, es realitza una darrera volta d'exhibició, tots junts, que tanca el programa.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé

(Article publicat al llibre "Calendari de festes amb aigua")