Inici de l'Advent

A la Roma precristiana, un temps sagrat dedicat a l'arribada d'un déu o d'una deessa, era conegut com l'adventus. Entre la parròquia d'un culte, adventus significava la venguda, una volta a l'any, de la divinitat que presidia el temple. Aquella presència, per haver vengut el Déu entre els mortals, durava tot el període dedicat cerimonialment a la seva festa. Era el moment ritual de l'epifania. Amb el pas dels anys, el mot adventus va agafar el sentit de visita de l'emperador i, més tard, d'aniversari de la seva festa. La paraula havia passat de l'epifania a l'apoteosi, tot conservant l'accepció d'allò que ve, que ha de venir, que ha vengut.