Nadal i renaixement personal

Més enllà de si cal fer cagar el tió al carrer o a casa; més enllà de fer uns Pastorets clàssics o desmitificadors; més enllà de la introducció innecessària dels Pares Noel, de si cal tenir un avet o celebrar els Reis, més enllà de la Missa del Gall i del Cap d'Any a cops de campanada i de raïm, el que ens indica el Nadal és que la nostra civilització li ha donat un sentit especial i transcendent. Un sentit de revelació divina, de purificació espiritual, de connexió entre realitats, de vincle insubstituïble entre el jo més profund i la natura. El Nadal, amb la seva fredor i extrema humilitat, ens continua indicant que continua viu i vivent. Però, tal vegada, no es trobi on els anuncis, les empreses, els poders i les religions en diuen que es troba. Potser l'ànima autèntica del Nadal hagi desaparegut del tot. I calgui fer-la néixer de nou. I ens calgui a nosaltres també, tornar a renéixer.