Dossier: Pastors i transhumància

L’ofici de pastor, cada vegada més castigat, ha hagut d’adaptar-se als canvis d’ús agrícola del territori i a l’ocupació de les rutes per on transitaven els animals. Si en temps reculats era habitual que els ramats migressin a l’estiu i a l’hivern a la recerca d’un herbatge més fresc, ja fa quasi tres dècades que es va fer l’última transhumància a peu del Baix Empordà fins al Ripollès. Aquest monogràfic de Gavarres, que consta de 55 pàgines, ofereix aquesta mirada nostàlgica, pròpia d’un ofici antiquíssim que tendeix a decréixer per diversos motius: la progressiva mecanització i estabulació; la burocràcia feixuga; la irrupció, a vegades fulminant, de les noves tecnologies… No obstant això, la mirada també s’eixampla cap a l’avui, amb la veu de pastors que encara dignifiquen l’ofici a base de treball i tenacitat.