El ball de la jota a les Terres de l'Ebre

No descobrim la Mediterrània quan diem que la jota és una forma d'expressió popular que agermana, musicalment parlant, els diferents territoris de llengua catalana. La seua popularitat està ben documentada arreu del País Valencià, l'Aragó, les Illes Balears i la Catalunya occidental, almenys des del segle XIX. Fins i tot, arribà a difondre's per altres contrades com ara la Vall d'Aran, Andorra o la Catalunya oriental. Tanmateix, esta obvietat que suposa la presència de la jota com a manifestació viva a gairebé tot el Principat, més enllà de les Terres de l'Ebre i el Priorat, encara avui és motiu de sorpresa o, fins i tot, de reticències segons en quins àmbits. En este sentit, el seu origen indiscutiblement hispànic va fer que, des de la Renaixença, hom li haja atribuït connotacions pejoratives tot considerant-la com una manifestació al·lòctona a Catalunya i, per tant, mancada d'una suposada «etnicitat» respecte a d'altres que van esdevindre paradigmes d'expressions autòctones, com ara, la sardana, el contrapàs o el ball pla.