Moviment associatiu català i patrimoni festiu: visió crítica

En aquest article, Àngel Vallverdu i Daniel Vilarrubias, intèrprets de música tradicional, expliquen: "Durant els darrers trenta anys ha estat possible observar certs canvis importants en el panorama festiu tradicional català deguts, en bona part, a la satisfacció de necessitats socials. En efecte, l'anomenada cultura tradicional i popular ha estat una via de refugi i evasió d'una magnitud immensa. El problema és que aquestes vies s'han exhaurit. I, per si fos poc, l'interior o el rerefons d'aquesta cultura se n'ha ressentit, i no pas poc. L'article que teniu a les mans, més que un receptari per a solucionar els problemes de la cultura tradicional i popular, és una crida a la reflexió i al debat dient en veu alta allò que molts (nosaltres també) fins ara només ens havíem atrevit a dir amb la boca petita i en cercles reduïts, una crítica de la situació actual i de com s'hi ha arribat partint de dues premisses: 1. El moviment associatiu i el seu teixit ha estat un dels motors que ha dinamitzat la societat del nostre país. 2. Naturalment, no tot s'ha fet malament o, més ben dit, vistes les circumstàncies de cada moment no es podia fer d'altra manera. I aquesta crítica la fem a partir d'alguns exemples concrets que de cap manera exhaureixen la casuística, però que ens semblen il·lustratius del tema que ens ocupa, una problemàtica que, en ple 2014, ens sembla que no pot esperar més de ser tractada, analitzada i sobretot, debatuda i contrastada entre els diversos actors del moviment global del calendari festiu català.


De la mateixa temàtica

Llibres

Articles

Banner Cançons per fer cagar el tió