Eros i la festa popular

Eros és el déu responsable de l'amor, la luxúria, i el desig. L''estat' festiu; perquè d'això es tracta: d''estar', de romandre, de ser mantinguda alguna cosa en un estat per l'acció continuada d'algú (Diccionari de la GEC), en aquest cas pels seus celebrants -festers n'hi diuen encertadament a València-. Aquest, estar, és l'essència bàsica de la festa. No pas el 'ser': allò que és i existeix per deure indefugible i inamovible. Contràriament a aquest 'ser' amb sensibilitat despòtica, la festa és l'espai mental on es dóna aquest estat transitori de l'estar: la festa i el seu estar existeix mentre l'acció continuada d'algú la manté. Per aquesta raó la festa popular (tradicional), en aparença, és sempre igual, però sempre diferent, perquè qui la fa (qui la produeix) és l'estat festiu -insisteixo- dels festers. Per ser renovellada no li calen 'novetats' de programa a la festa popular, la innovació es genera i regenera en l'actitud i estat dels mateixos individus que la celebren. Fora d'aquesta 'innovació' en l'actitud, en la 'participació', s'innova poca cosa o res; en tot cas s'afegeix, i els afegits, com en el vestuari, si no l'encerten desgracien la roba.


De la mateixa temàtica

Llibres

Del mateix autor

Llibres

Articles

Banner Recull de Cançons de Sant Antoni