La nit de Sant Joan

Parlar de Sant Joan, de la nit de Sant Joan i del dia de Sant Joan no és fàcil, i més aquests temps en què el tarannà de les coses perdudes ens ha envaït l'ànima i actuem, més que siga d'una manera inconscient, com si qualsevol temps passat fóra millor. Sembla que retornar a les velles pràctiques santjoaneres pot representar la recuperació cabdal d'un sentit de viure dionisíac desfasat a hores d'ara, però amb una capacitat, encara, de fer-nos tornar a l'edat d'or, desig que rau al fons de totes les cultures que són conscients de l'actual canvi de segle. En això crec que hi ha una diferència radical respecte dels altres canvis de segle que l'han precedit. Potser és una falsa impressió meua, però en altres temps hi havia una confiança en l'esdevenidor que ara no existeix. Es tracta d'un signe d'aquests temps que en diem la postmodernitat? Qui ho sap? La veritat és que no les tenim totes. No estem gens segurs que el nou segle xxi haja de resoldre els greus problemes pels quals passa aquest muntó de roques i d'aigua escalfada pel sol que és el nostre planeta. I no estem gens segurs que, tot i amb l'euro, els homes i les dones ens entendrem millor en la nova etapa.