Les quatre barres, de bandera històrica a senyera nacional

La premsa i la bibliografia de l'època permeten de constatar com l'afecte sentimental de les quatre barres, sempre viu a Catalunya, es convertí en un emblema d'identitat. A l'entorn de 1890, amb la campanya proteccionista, prengueren força com a símbol del nou moviment polític que reivindicava la possibilitat d'assumir cotes d'autogovern més o menys àmplies, a partir de la descentralització administrativa que es consolidà al llarg de la dècada de 1890 coincidint amb altres moviments massius de protesta per actuacions governamentals considerades lesives per als interessos econòmics (tractats comercials) o identitaris (reforma del codi civil). La primera interdicció policíaca a l'exhibició de la bandera, el 1897, en acabar-se l'acte del Missatge al rei dels hel·lens, en facilità una difusió més polititzada, a remolc de les persecucions militars, civils i fins i tot eclesiàstiques a l'ús públic de les quatre barres a partir dels anys 1898-1899.