De quan els correfocs eren lliures

Estem vivint uns temps on, a causa de la famosa directiva europea sobre la manipulació de materials pirotècnics, tot sembla relatiu i suscitador de debat i reflexió. Potser també caldria parar un moment en el camí i mirar a on estem, d'on venim i cap a on volem anar. Certament resulta irrisori, per no utilitzar d'altres adjectius, el fet que el poble hagi de defensar i s'hagi de justificar d'un fet tant normal i natural com és el poder celebrar les seves festes populars, que poden o no ser més o menys històriques o tradicionals. Si mirem 25 o 30 anys enrere veurem com els correfocs, cercaviles de foc o qualsevol altra festa on la pirotècnia tenia un paper preponderant eren molt més lliures. Després del franquisme el poble va ocupar literalment el carrer i se'l va fer seu sense haver de demanar masses permisos. Ara, a les acaballes de la primera dècada del segle XXI, ens hem de manifestar fins i tot perquè ens siguin respectades unes dinàmiques pròpies del joc festiu amb foc. Si més no resulta preocupant.


Del mateix autor

Llibres

Articles

Banner Cançons per fer cagar el tió