El gall de Santa Caterina II

Segona entrega d'una sèrie d'articles sobre aquesta misteriosa pràctica infantil. L'autor explica com els nois de Ripoll es dividien en dos grups i que cadascun d'ells procurava anar amb un gall a la mà. S'apropaven "al turó d'en Puig-origuer, els grans, i al Pla de Sant Pere, els petits y allí feyen barallar les bestioles. Després s'en entraven a la vila y fins a prop de mitj dia, anaven passant pe'ls carrers aguantant el gall ab la mà esquerra y empunyant el sabre ab la dreta, mentres cantaven la cançó': 'Gall de Santa Caterina, vina./ Tu que en passes la farina,/ Si m'espatlles el cedaç/ Ab un cop de sabre ‘t llevaré ‘l nas'. Els galls els eren proporcionats per les mateixes famílies que els el cedien per tal que es divertissin i, després tornar-los al galliner; als nois, però, solien preferir matar-los a cop de sabre i així poder-los menjar. Els sabres de fusta que els nois utilitzaven com a arma solien ser proporcionats pels fusters de la població, els quals eren exposats als seus establiments des d'una setmana abans per temptar als nois. "Hi havia sabres explèndits: ab el mánech enmangrat y la fulla pintada de blau imitant l'acer, ab ondulacions y pichs blancs y el preu variava de 4 quartos a mitja pesseta, segons el tamany y l'obra artística'.