El naixement del sol victoriós

Nadal és la festa dels desitjos, dels auguris i bons averanys. Es festeja el Sol Nou, l´adveniment de la llum, de l´esperança, de la vida, i per això aquest esclat de lluminositat, de bombetes, aquest enyorament de l´escalfor; la claror, de dia en dia, comença a créixer: és l´inici de l´any natural, molts calendaris l´hi celebraven; eren les calendes (el primer dia de cada mes, ara, però, el primer dia de l´any nou). És una exaltació de la verdor, al cor de l´hivern, la confiança en el reverdiment de la natura, i per això els pobles nòrdics entraven l´avet dins les cases, l´únic arbre que sobresortia per damunt de la neu, i hi penjaven menjar per tal de recordar pinzellades de vida, o fins i tot el col·locaven amb les arrels girades cap al cel, indicant la unió fecunda de la força de la terra i el cel -ara, sota l´arbre, hi posen els regals que suposadament el pare Noël ha deixat- que els lligaven a l´exterior; i quan tornava la bonança, tornaven a treure l´arbre al seu lloc d´origen, com un ble viu que havia reviscolat la casa durant els mesos de fred i mort de la natura.