Els Gegants d'Olot

La notícia més vella que actualment es té de l'existència d'un gegant a Olot és del 1521 quan es troba esmentat un pagament per fer ballar el gegant en la festa de Corpus: "Item mes e despes yo Damia Mija que per dit de Consola, doni albara y o cotre sous son per balar lo gagant al Corpus de dit any". El gegant antic representava un guerrer, portava cabellera i bigoti de pèl natural, sostenia una porra que recolzava sobre l'espatlla amb la mà dreta i duia una espasa penjada a la cintura. Duia també un casc que li cobria el cap. La gegantessa, que s'estrenà per Corpus de 1609, portava un ram de flors a la mà dreta. Se sap que els gegants antics també participaven en les funcions religioses dels dies de Sant Esteve i Santa Sabina, patró i copatrona de la parròquia d'Olot, així com en ocasions excepcionals, com la festa de canonització de sant Ramon de Penyafort, l'any 1601.

Després de patir diversos desperfectes a finals del XIX es decidí fer unes figures noves, que s'estrenaren per Corpus de 1889. Aquests gegants nous, que són els actuals, van ser obra de Miquel Blay (gegant) i de Celestí Devesa (geganta), tots dos alumnes de Josep Berga i Boix, director del taller d'imatgeria religiosa "L'art cristià " i lloc on foren modelats i vestits els gegants. Les cares d'aquests dos gegants s'inspiren en persones reals d'Olot, un mosso de pastisseria i una estanquera. L'any 1980 se'n van fer unes rèpliques idèntiques, de fibra i alumini, material que els feu menys pesants.

Des del 1984, per decisió del Ple de l'Ajuntament d'Olot (ratificat l'any 1995), els gegants només surten en dues ocasions durant l'any: per la festa de Corpus i per les Festes del Tura, al setembre. A més a més, tampoc poden actuar fora de la ciutat, una prohibició trencada anys abans, el 1902, quan van participar en els Concurs de Gegants, Nans i Monstres Tipichs de les Festes de la Mercè de Barcelona i on va guanyar la Medalla d'Or i el Diploma d'Honor.

Els gegants d'Olot ballen al so d'un valset popular amb una melodia composta pel dominic Miquel Sisé, mestre de capella de l'església de Sant Esteve. El ball té dues coreografies diferents, basades en les trobades de les dues figures.

Els gegants d'Olot van sempre acompanyats per un flabiolaire (recuperat l'any 1983) que interpreta la melodia acompanyat per un tamborí. Els gegants van acompanyats per un capgròs anomenat Lligamosques, un nan dels més antics de Catalunya i ja documentat al 1678. Es tracta d'un esparriot que obre pas als gegants, empaita i esvera la mainada a cops de xurriaques. La principal característica del nan és que la tradició esmenta que ha de sortir a les processons i cercaviles amb el cap pelat untat amb mel.

Els gegants participen a la processó del Corpus i al final fan el Ball de gegants, acompanyats per la cobla d'Olot, La Principal d'Olot. També surten a la cercavila de Festa Major, les Festes del Tura d'Olot.

Text: Redacció festes.org