Lluna gairebé plena 
Àligues
L'àliga és un dels components del bestiari festiu català més antics i ha estat utilitzada des de mitjans segle XIV en les festes populars. Acostuma a ser una figura mitjana portada per una sola persona, representada de forma més o menys fantàstica, de posat solemne, amb les ales plegades o desplegades, i l'expressió alhora ferotge i vigilant. Com a símbol del poder municipal l'àliga duu sempre una corona al cap, i en algunes peces, un bastó de comandament sota l'ala i un ocell o ram de flors al bec. Disposa d'uns estrictes protocols d'actuació i té importants funcions i atribucions en la seqüència ritual de moltes celebracions. És l'encarregada de saludar les autoritats o de solemnitzar, amb el seu ball, l'arribada dels convidats. També és l'única peça que pot ballar davant l'altar de l'església i disposa d'una ubicació ben determinada en les processons.
Articles
Enllaços
Àliga de Reus (el Baix Camp)
- documentada des del 1627, era propietat de la vila i tenia un paper protocol·lari molt marcat: honorava els visitants amb el seu ball i participava en les solemnitats festives de la ciutat. Va sortir fins després de la Guerra de Successió, moment en què...
Àliga de Tortosa (el Baix Ebre)
- peça dels anys 80 feta de fibra de vidre que surt tradicionalment el dia de Corpus i actualment també forma part dels elements festius de la Festa del Renaixement. Té ball propi i és portada per un únic portador duu com a vestuari una...
Àliga de la Bisbal d'Empordà (el Baix Empordà)
- peça formada per una estructura de fusta i arpilleria i revestida de petites peces de pell a manera de plomes dentades, daurades. És l'element del bestiari festiu que simbolitza al poder i que amb la seva presència honora als hostes. És l'àliga més antiga...
Àligues del barri de Sant Ferriol d'Olot (la Garrotxa)
- coneguda al 1601 com a participant a la processó de les festes celebrades amb motiu de la canonització de sant Ramon de Penyafort. Era un entremès portat per la confraria de sant Joan, que aplegava els paraires. Actualment, hi ha dues àligues, ambdues propietat...
Àliga de Tarragona (el Tarragonès)
- documentada des del 1531 i era portada per la confraria de sant Eloi, dels ferrers i argenters. L'àliga tarragonina participava en les processons de Corpus i Santa Tecla, a més de formar part del seguici de les entrades solemnes de personatges notables a la...
Àliga de Valls (l'Alt Camp)
- peça de fusta, que duia una corona reial (obsequi, segons la tradició popular, de la reina de Xipre, n'Elionor, filla dels comtes de Prades) i un colomí viu al bec, el qual se subhastava després de la processó, doncs se li atribuïen valors curatius...
Àliga de la ciutat de Barcelona (el Barcelonès)
- l'Àliga de la ciutat de Barcelona, de la qual ja tenim notícies al segle XIV, va viure la seva època més esplendorosa en els segles XVI i XVII, quan era responsabilitat del Consell Municipal i, per aquest motiu, s'havia de presentar a qualsevol cerimònia,...
Àliga de Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès)
- és un dels elements històrics més identificatius de la festa major de Vilafranca. El seu origen, com el del drac i els gegants, cal buscar-lo en les processons del Corpus del segle XV, tot i que la primera referència documentada no pertany, sinó, a...
Àliga de Girona (el Gironès)
- documentada al 1513. Abans de la institució de la festivitat del Corpus no hi ha referències documentals a l'àliga de Girona. Aquesta era acompanyada en les seves sortides per diversos portadors, vestits adientment, que s'anaven rellevant en el suport del pes de l'animal. A...
Àliga de Berga (el Berguedà)
- es l'entremès més distingit de la Patum. Cenyit el cap amb corona ducal, l'àliga parla de l'alliberament de l'antiga vila que, el 1.393, passà del domini feudal de Joana d'Aragó, comtessa de Foix, al domini reial de Joan I l'amador de la gentilesa, que...
Àliga de Solsona (el Solsonès)
- només surt a ballar per Corpus i per la Festa Major. Antigament es feia ballar davant les autoritats importants que visitaven Solsona, com a símbol de respecte. La seva presència a Solsona, sembla ser anterior a l'any 1676, quan es troba per primera vegada...
Àliga de Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès)
- àliga gegantera propietat de la Junta del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Va ser construïda per l'escultor santjoaní, Francesc Fajula i Pellicer l'any 1987 en motiu de l'onzè centenari del monestir. Es tracta d'una figura de fusta i cartró-pedra de 80 cm...
Àliga de Montblanc (la Conca de Barberà)
- apareix citada, juntament amb un drac, al 1598. De l'àliga montblanquina, a l'igual que el drac, se'n deixà de parlar després del Corpus de 1641. Devien ser víctimes de la crema que va patir la vila durant la Guerra dels Segadors. Va ser recuperada...
Àliga de Manresa (el Bages)
- documentada al 1593. La primera àliga que hi ha documentada a Manresa nasqué de resultes de l'encàrrec que els consellers de la ciutat van fer a Miquel Vilella, prevere, escultor i beneficiat de la Seu. No es coneix la data exacta, però si que...
Àliga de Sitges (el Garraf)
- va ser feta l'any 1983, constitueix una excepció en el panorama d'aquests entremesos festius perquè es tracta d'una àliga de foc, que empra pirotècnia a l'igual que els dracs o les víbries. S'estrenà l'any 1984 gràcies a la iniciativa d'una colla de sitgetans dirigits...
Àliga d'Agramunt (l'Urgell)
- figura que va sortir fins a començaments de segle XX i que participava a la processó de la festa de la Mare de Déu de setembre.
Àliga de Morella (els Ports)
- figura que surt en les processons de Corpus a Morella. El seu origen data de 1358 i encara conserva el seu ampli contingut de quadres bíblics. Se celebra el diumenge següent al Dijous de Corpus que marca el calendari catòlic. Cap destacar també el...
Àguiles de Pollença (Serra de Tramuntana)
- costum únic de Pollença. Són dues i les representen dues jovenetes vestides de blanc, ben enjoiades, amb una corona en el cap i amb una figura d'àguila de cartó passada pel cos i figurant que elles hi cavalquen damunt. Surten el dia del Corpus;...
Àliga de Torredembarra (el Tarragonès)
- nasqué de nou en la festa major de 1993 gràcies a la iniciativa d'un petit grup de torrencs i torrenques i a la col·laboració de la Regidoria de festes en el marc del projecte de recuperació de l'antic seguici popular. Aquesta figura segueix la...
Àliga de Badalona (el Barcelonès)
- a Badalona ja havia existit una àliga a finals del segle XIX, coneguda com a l'Àliga d'en Santigosa, un regidor de l'Ajuntament Badalona nascut a Olot, que a l'hora de dissenyar aquesta figura festiva, segurament s'inspirà en l'àliga de la seva població natal. Recuperada...
Àliga de Mataró (el Maresme)
- una de les poques àligues festives que hi ha a la comarca del Maresme. En moments i llocs assenyal·lats, l'Àliga ofereix a la ciutat el seu Ball Propi, amb arrels al segle XVII. Durant el procés de recuperació de la figura, tot buscant documentació...
Àliga de Tàrrega (l'Alt Urgell)
- estrenada l'any 2007, l'Àliga presenta dos caps com a tret distintiu, tal i com apareix a l'escut oficial de la ciutat, i duu símbols com les quatre barres catalanes i els escacs dels senyors de Tàrrega. Es tracta del primer element del bestiari targarí,...
Àguila de Tremp (el Pallars Jussà)
- estrenada el 23 de juny de 2007, aquesta és una àguila bicèfala creada per Dolors Sans. És una iniciativa de la colla de diables Lo Peirot de Tremp que volien una bèstia de foc relacionada amb la història del municipi. La tria de l'àguila...
Àliga del Vendrell (el Baix Penedès)
- entremès del Seguici Popular de la vila i forma part del bestiari popular i tradicional de Catalunya. Al Vendrell no hi havia referències de l'existència de cap àliga festiva. El 23 de juliol del 2013 naixia l'Àliga del Vendrell a la plaça Vella, beneïda...
Àliga del Grup Cultural Garrigues de Lleida (el Segrià)
- obra de Sergi Herrera, va sortir per primer cop a la diada de Corpus del 2001, i participa acompanyada dels seus acompanyants en el seguici tradicional de Corpus, i també en els seguicis i cercaviles de la festa major de Sant Anastasi, l'11 de...
Àliga de Cervera (la Segarra)
- és la figura de bestiari festiu amb més càrrega simbòlica i protocol·lària. La seva figura representa a tots els cerverins i cerverines; i el seu ball és el màxim honor que pot oferir la ciutat a un hoste o conciutadà. Apareix documentada per primera...
Àliga de Cardona (el Bages)
- la figura actual es basa en un grafit d'una àliga antropomorfa, que es va trobar al Palau de Graells. Segons els experts, podria tractar-se de la representació més antiga d'una àliga festiva trobat a Catalunya. Existeix poca documentació sobre l'àliga que es feia ballar...
Àliga de Vic (Osona)
- l'àliga actual del bestiari vigatà es va estrenar l'any 2001. Es va confeccionar a partir de les poques dades que es tenien de la figura medieval. Es va prendre, com a referència amb possibles arrels històriques, les representacions d'àguiles presents a la casulla mortuòria...
Àliga d'Igualada (l'Anoia)
- data de l'any 2000. No se sap del cert si n'hi havia una antigament, però hi ha certes sospites que així ho diuen. Balla una dansa molt solemne que te dues parts; la primera, més lenta i majestuosa, i la següent, més moguda i...
Aguilot de Bonastre (el Baix Penedès)
- el disseny de l'Aligot de foc de Bonastre, obra de Dolors Sans, és de tipus naturalista i està inspirat en l'aligot comú a Catalunya. L'aligot representa que és a punt d'aterrar, amb les potes endavant, el cap agressiu i els ales ben esteses. De...
Àliga del carrer de la Pietat de Berga (el Berguedà)
- el Barri de la Pietat és un dels barris de Berga i està situat a l'extrem nord est de la ciutat. Els veïns, a principis dels 60 varen decidir de començar implantar un nou model de festa, basat en el de la Patum, i...
Aliga de Torroella de Montgrí (el Baix Empordà)
- àliga datada almenys a la festa del Corpus del segle XVII, per ser vila reial Torroella. Recuperada l'any 2017 per la festa major.
Àliga de la Ciutat de Lleida (el Segrià)
- va ser creada l'any 2022 i surt per la Festa Major de Maig, durant el regó de sant Anastasi i a la matinal, processó i ofrena del dia de Sant Anastasi.
Mediateca
Llibres
L'àliga de Reus
Salvador Palomar i Abadia, Ramon Saumell i Poch
Carrutxa
En el marc de la campanya ciutadana per a la recuperació de l'Àliga com a peça del bestiari...
Fauna fantàstica de Catalunya
Núria Domedel, Ramon Saumell i Poch
Editorial Labor
Un dels pocs llibres que recull algunes de les bèsties més significatives de Catalunya. Està...
L'Àliga, una figura del bestiari fantàstic
Jordi Bertran Luengo, Ramon Saumell i Poch
Ajuntament de Tarragona
Després de cent trenta-cinc anys, en aquesta Festa Major l'Àliga de Tarragona tornarà a ballar...
Àligues festives dels Països Catalans
Ramon Saumell i Poch
Ramon Saumell
Pòster amb imatges de totes les àligues festives d'arreu dels territoris de llengua catalana....
L'Àliga de Mataró, 400 anys
Nicolau Guanyabens i Calvet
Ajuntament de Mataró. Patronat Municipal de Cultura
Llibre que documenta diversos aspectes de l'àliga dins el bestiari festiu a Catalunya: el seus...
L'Àliga de Cervera. Bestiari festiu dels Països Catalans, segles XIV-XX
Jordi Soldevila i Roig
Museu Comarcal de Cervera
Aquest llibre és el resultat del treball de recerca de Jordi Soldevila sobre l'Àliga de Cervera,...
L'àliga. Bestiari del seguici festiu reusenc
Diversos autors
Migdia Serveis Culturals
Aquest treball és una versió revisada i ampliada de la monografia publicada l'any 1996 amb motiu...
Ei, l'Àliga caça una galipàndria!
Núria Alàs Pérez
La Patumaire Edicions
Els contes de la Patum s'han convertit en una col·lecció infantil que causa furor entre els més...
L'Àliga de Tarragona
Diversos autors
Associació d'Amics de la Colla Jove i Insitu Comunicació
L'Àliga de Tarragona ens narra com la compassió i la bona feina d'un eloi -el nom antic dels...
50 singulars de la festa. Volum 3
Aitor Garrido Ramos
El Cep i la Nansa Edicions
Des d'uns gegants fets a casa i estrenats a la Xina fins a uns nans ancorats en el Romanticisme,...
L'entremès de l'Àliga a Catalunya
Daniel Vilarrubias i Cuadras
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
L'àliga fou el més important dels entremesos animals processionals catalans i el de més...
Articles
L'Àliga, passades i balladetes
Xavier Orriols i Sendra
Revista Bestiari Núm 3
La figura de l'àliga és potser la que més enigmes arrossega d'entre els animals de cartró que...
Reflexions entorn de l'Àliga
Albert Rumbo Soler
Revista Gegants n. 55
Vídeo / DVD
El ball de les àligues
Ramon Saumell i Poch
Ramon Saumell
En aquest DVD de mitja hora de durada es poden veure ballar totes les àligues de Catalunya....
L'Àliga de Mataró. 400 anys
Nicolau Guanyabens i Calvet
Ajuntament de Mataró. Patronat Municipal de Cultura
Video que documenta diversos aspectes de l'àliga dins el bestiari festiu a Catalunya i...
Audio / CD
Àligues dels Països Catalans
Ramon Saumell i Poch
Ramon Saumell
Aquest audiovisual és un recull de totes les àligues del Països Catalans. S'hi mostra la bellesa...
Músiques per acompanyar l'àguila i altres danses i entremesos històrics propis dels esdeveniments festius catalans
Ministrers de la Ciutat
Ars Harmonica / IODA
Aquest CD recull un seguit de músiques locals que pertanyen a un subconjunt de la música produït...
Músiques de l'Àliga de Reus
Diversos autors
Col·lectiu Reusenc d'Activitats Culturals - CRAC
Un recull de les cançons pròpies d'aquest element festiu de la ciutat de Reus, interpretades per...
