El Ball de Faixes

"Visca Sant Martí i visca Catalunya!". El crit en honor al patró i al país torna a ressonar, cada 11 de novembre, amb la tradicional execució del ball de faixes de Sant Martí de Tous. Cada festa major, el ball més propi de l'Anoia retorna amb tot el seu esplendor i la seva història, essent un dels pocs balls de faixes que hi ha a tot el país.

"El ball és molt antic i va estar perdut sense ballar-se durant bastants anys, fins que, a mitjans del segle passat, i gràcies a diferents col·laboracions d'avis del poble i d'altres col·laboradors, es va poder restablir", explica Elisa Elias, una de les balladores actuals.

Tot i la recuperació de l'any 1956, a finals dels anys 90 va patir una segona crisi, ja que el jovent masculí del poble va perdre l'interès per ballar-lo. Les noies tousenques, però, no van voler quedar-se amb els braços creuats veient com moria aquest llegat històric i van constituir un grup de dansa exclusivament femení que va assegurar la pervivència del ball, únic a la comarca.

A mida que les noies d'aquell grup s'han anat fent grans, s'ha anat formant una nova colla de dansaires, aquest cop mixta, que garanteixen la continuïtat del ball durant una bona pila d'anys.

Pas a pas

El ball de faixes en honor a Sant Martí es desenvolupa en dues fileres, en què cada ballador comença la dansa amb una faixa a la mà. Després de llançar-la al ballador del davant, cadascú n'agafa el cap d'una altra, que és agafada per l'altre extrem per la persona següent. Units per les faixes, els dansaires realitzen diverses evolucions: ponts, ziga-zagues, cargols, ales o passades, entre d'altres.

El ball acaba amb el capità situant-se enmig del grup i els seus companys li estrenyen les faixes al voltant del coll, com si el degollessin. De cop i volta, afluixen les faixes i el capità se'n pot escapar i fa un salt ràpid per pujar sobre l'estrella formada per les faixes. Quan el capità ja és a sobre, el grup les torna a estrènyer perquè resulti un teixit prou compacte per poder sostenir dret el cap de colla. Sobre l'estrella, el capità proclama les visques.

Un ball amb similituds arreu d'Europa

Elisa Elias apunta: "es creu que els balls de bastons, d'espases, de cintes, de faixes i de mocadors, quan són ballats per homes sols, són restes de cerimònies agràries de fertilització i de fecundació, i que el cap de colla recorda un geni de la vegetació".

L'estudiosa dels balls de bastons de Catalunya Montserrat Garrich, però, considera que el ball de faixes de Tous "és un més dels que podem reunir en un grup més ampli que abasta balls que usen diferents objectes per realitzar una manifestació de dansa semblant". Així, el ball de Tous presenta les característiques pròpies dels balls europeus d'espases i de bastons, amb les figures de degollada del capità i la seva resurrecció, representades per l'estrenyiment del coll del capità amb les faixes i pel passeig triomfal final.

Segons Garrich, "aquesta afirmació, lluny de desmerèixer l'excepcionalitat dels balls de faixes, els potencia i els ajunta amb altres balls amb els quals aparentment no té cap relació", alhora que apunta que, de balls de faixes, a més a més del de Sant Martí de Tous, tan sols n'hi ha a l'Urgell (a Belianes, Maldà, Nalec, Sant Martí de Maldà, Vallbona de les Monges i Verdú) i a la Segarra (a Vallbona de Riucorb).

Text i imatges: Redacció festes.org