El Carrasclet

Nascut a Capçanes (el Priorat), Pere Joan Barceló i Anguera (1682-1743) fou un carboner que es va convertir en una de les figures més rellevants en la lluita contra les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió i la resistència posterior a 1714 al sud de Catalunya. En Pere Joan va exercir de carboner fins que, després de la caiguda de Barcelona el 1714, va organitzar una guerrilla per a sublevar la població contra Felip V. Al final de la seva vida s'exilià a Àustria, on continuà exercint de soldat antiborbònic.

Característiques del gegant

El gegant Carrasclet de Reus és una figura de polièster que té uns 4 metres d'alçada i un pes de 76 kg. Duu pantalons negres i casaca morada, camisa blanca i una gorra musca -la barretina de color morada pròpia de les terres del sud del Principat- al cap. Com que representa i encarna la figura d'un soldat, el gegant va armat amb una pistola i un trabuc a les mans, la culata dels quals és ben marcada amb un escut amb l'estelada.

El Carrasclet té un ball i una música pròpia -una marxa i un valset- que és interpretada per un grup de grallers que acompanya el gegant en les seves sortides. Des de fa uns anys també existeix a Reus un grup de trabucaires -el ball de Pere Joan Barceló-, que també té per protagonistes les batalles del guerriller patriota, la seva dona Pepeta Figueres i els seus companys de lluita.

Tot i que és un gegant solter, el Carrasclet compta en algunes ocasions amb una parella ben particular: una geganta alemanya que representa l'esposa del rei Carles III, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (1691-1750), que va contraure matrimoni amb l'Arxiduc Carles a Barcelona.

Característiques del gegant

El Carrasclet surt en tres ocasions durant les festes de la ciutat de Reus. El dia principal del grup és el 23 de juny, quan el gegant i els seus portadors fan una cercavila amb motiu de la celebració de la Revetlla de Sant Joan -Diada dels Països Catalans- i com a acte previ al correfoc d'aquesta jornada.

La segona ocasió en què surt el Carrasclet és durant la Festa Major de Sant Pere, durant el seguici festiu de Completes, el 28 de juny, i l'endemà, durant la processó de Sant Pere i l'actuació prèvia, de lluïment, a la plaça Mercadal. De fet, és un dels pocs elements festius que, sense tenir referències històriques de participació en el seguici festiu de la ciutat, n'és part activa per haver estat, des dels seus inicis, molt ben acceptat per la ciutadania.

Finalment, el Carrasclet també surt al setembre, per les festes de Misericòrdia, durant la Baixada al Santuari del dia 25 de setembre al migdia.

Història de la figura

El Carrasclet va néixer l'any 1986 de la iniciativa particular de tres amics que volien construir un element festiu amb què poder participar en les cercaviles de les festes majors de Reus. La figura es va encarregar a l'escultor Manel Llauradó i es va batejar l'any 1986.

Amb els anys, i gràcies a l'acceptació popular que ha tingut la figura, el gegant ha passat a ser una icona molt estimada, part integrant i indispensable de la imatgeria festiva de la ciutat de Reus.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé