Cossiers d'Algaida

Són sis, una Dama i el dimoni. Surten en dues ocasions durant l'any, una a l'estiu i una altre a l'hivern, en el marc de les festes més populars d'Algaida. Executen un conjunt de balls que encara són un enigma pels investigadors, que creuen que podrien estar relacionats amb antics rituals pertanyents a cultes precristians.

Qui són

Els Cossiers d'Algaida són un grup de balladors format per sis cossiers, una Dama i un dimoni. La principal característica d'aquest ball és que cada cossier porta, a cada una de les seves mans, un mocador i un ramet de murta (a la sortida d'hivern) o d'alfabeguera (a la sortida d'estiu). Quan aixequen els braços enlaire durant els balls els cossiers esparceixen l'olor de la planta gràcies al mocador.

Els Cossiers duen un vestit de cotó on hi predomina el color blanc i els colors vius. Està compost per una brusa o camisa blanca i uns faldons (faldes curtes) d'un d'aquests tres colors: verd, groc o vermell. De les faldes en pengen unes cintes de colors, que són un record de cada un dels anys ballats.

També duen un bon capell d'ales -profusament adornat amb flors, ara sintètiques-, cascavells de llautó penjats dels mitjons (calces), una espècie d'estampes que contenen imatges de sants (relíquies o 'preservatius') cosides al vestit i espardenyes de cànem.

La Dama, que es distingeix dels cossiers pel seu gran capell de palma blanca i per les amples faldilles, havia estat tradicionalment interpretada per un home, però des de fa uns anys la balla una dona.

Un acompanyant indispensable del Cossiers d'Algaida és el Dimoni, que va vestit amb una granota de tela de sac, de color marró i pintada amb dibuixos de rèptils, amb predomini de la serp. El vestit és ple de referències a la mort (calavera, dalla...) i a tot tipus de rèptils (serps, dracs...) i altres animals ferotges enmig d'un foc ardent. La cara la duu tapada amb una careta negre feta amb parts de diferents animals. Així, les banyes i les celes són de boc mentre que els dimonis són de mul. El Dimoni duu un picarol al cul (damunt el dibuix d'una poma) i un llarg bastó robust (o atzavara) amb què executa part de les seves accions.

El dimoni dels Cossiers d'Algaida té dos vestits, un d'hivern i un d'estiu, que s'utilitzen en les dues sortides que fa el grup.

Sortides actuals

Durant l'any, els Cossiers d'Algaida ballen en dues ocasions: a l'hivern, el 16 de gener al matí, en el marc de les festes de Sant Honorat, i a l'estiu, els dies 24 i 25, en el marc de les festes de Sant Jaume. Antigament només ballaven per Sant Jaume.

Durant la sortida d'estiu, dissabte de la festa és tradició que els Cossiers visitin les cases de les autoritats polítiques, els avis i àvies del poble i les cases particulars que els ho demanen i que els conviden a beure i menjar, en un recorregut que canvia cada any. Diumenge al matí es van a recollir les joies i es fa el Ball de l'Oferta i el conjunt final de balls fora l'església, acabat l'ofici.

Evolucions dels Cossiers

Els Cossiers executen diverses danses, cadascuna amb la seva funció dins la seqüència ritual de la festa. Un dels elements més importants de les seves coreografies i que es reprodueix en els diferents balls, és el cercle, al que des de sempre se li ha atribuït un valor simbòlic.

Els Cossiers evolucionen al so de la música de dues xeremies i dos flabiolaires amb tamborí. Algunes de les principals danses que executen els Cossiers d'Algaida a l'exterior de l'església són: 'El Mestre Joan', 'Els reis', 'Flor de Murta', 'Dansa Nova', 'Obriu-nos', 'Mergançó' i la 'Titoieta', el darrer dels balls, ric en figures i voltes, i que escenifica la mort ritual del dimoni.

Fins fa només uns anys (als anys 50) l'Ajuntament contractava el grup i els pagava 40 pessetes per actuar. En l'actualitat és l'Obra Cultural Balear d'Algaida qui s'ocupa del ball.