Aplec de Sant Martí

Sardanes, castanyes, el sorteig d'un xai, una gran caliuera a disposició de tothom i el joc de la virolla són alguns dels ingredients indispensables de l'Aplec de Sant Martí, que cada any se celebra a l'ermita romànica dedicada a aquest sant que hi ha a Santa Pau.

El veïnat de Sant Martí, un dels barris del municipi de Santa Pau, celebra cada any pels volts de l'11 de novembre, un aplec al voltant d'una l'església romànica situada a dos quilòmetres del poble: l'ermita de Sant Martí.

Situada en un marc incomparable de natura verge, en plena zona volcànica de la Garrotxa, l'església de de Sant Martí jau als peus de la serra de Sant Julià del Mont. De construcció inicialment romànica (va ser construïda abans del segle X), conté afegits gòtics i de tota altra època, i incorpora el cementiri dels masos del veïnat.

L'Aplec de Sant Martí és molt conegut a la Garrotxa i aplega els veïns dels masos propers, de Santa Pau, i també gent vinguda d'altres indrets. La festa se celebra en dos moments temporals: l'11 de novembre i el diumenge més proper i té per protagonista a la virolla, un joc d'atzar que serveix per sufragar les despeses dels actes de la celebració i altres activitats comunals. Totes les celebracions estan organitzades pels Pabordes de Sant Martí, que cada any són membres d'una família diferent del veïnat.

Els actes de la festa

Els actes de l'11 de novembre són la missa solemne en honor a Sant Martí a l'ermita i una tirada especial del joc de la virolla.

El diumenge següent se celebra l'aplec. Els actes comencen de bon matí, amb un esmorzar popular a l'esplanada que hi ha uns metres més avall de l'església a base de pa amb tomàquet, carn a la brasa i vi. Al migdia, hi ha missa a l'interior de l'església, cantada per una coral. Acabada la missa es ballen sardanes interpretades per una cobla en directe i se sorteja un xai. Mentre dura la festa es couen castanyes, es poden comprar torrons d'Amer (portats expressament per un veí d'Amer que els elabora) i es juga al joc de la virolla.

Antigament l'aplec havia estat molt concorregut i durava tot el dia. Els veïns dinaven agrupats per famílies a l'esplanada que hi ha uns metres més avall de l'ermita i coïen la carn en un gran foc a terra.

El joc de la virolla de Sant Martí

La virolla (pronunciat 'viroia') és un antiquíssim i senzill joc, molt popular en les festes i fires de la Garrotxa i d'altres indrets del país. El joc està emparentat amb la "roda de la fortuna" o la "ruleta", jocs d'atzar que actualment es juguen en casinos i a la televisió. A Catalunya ja està documentat al segle XVII, va ser prohibit a principis del XX i té diverses maneres de jugar-se, segons la comarca.

A Santa Pau, el joc consisteix en fer girar una fletxa de ferro (la virolla) dins un tauler de fusta dividit en 28 seccions radials que estan numerades aleatòriament. El jugador ha de procurar que la virolla quedi aturada dins la casella coneguda amb el nom de "dama", la única en què no hi ha número sino el dibuix d'un peix. Cada jugador té diverses tirades, segons els diners que aporti (1 euro són dues tirades, 2 euros 5 tirades i 5 euros 12 tirades). Quan el jugador ho aconsegueix obté un premi en espècie, que coneix traient un paper d'una bossa.

Tots els premis són en espècie i són aportats pels mateixos veïns per tal de contribuir a finançar la festa. Es tracta de lots fets amb aliments elaborats artesanalment, begudes, plantes, fruits de l'hort, llibres, cremes i remeis fets amb herbes... Fins no fa gaire, tots els premis eren animals vius, de granja, que els veïns tenien al mas (pollastres, gallines, conills, xais, godalls, etc). La llei que prohibeix l'ús d'animals en les festes populars va acabar, de facto, amb aquesta pràctica redistributiva tot i que, en aquest cas -per cert- no incloïa el maltractament ni la mort de l'animal.

La virolla del dia 11 té un premi extraordinari, antigament un animal gros, ara una botifarra de dos metres enrotllada. També és especial la manera de jugar-se: hi participen diferents persones al mateix temps i totes tiren el mateix número de vegades. Els que treuen 'dama' passen ronda i es contrabaten. Guanya el premi qui finalment torna a treure 'dama' o bé qui treu el número més alt.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé