Fira i Festes de Sant Francesc de Borja
El Tio de la Porra anuncia la festa grossa
Gandia (la Safor)
Pels volts del 3 d'octubre
(Publicació: 13.10.2004 )
Breu història del Tio de la Porra
L'origen d'aquesta cercavila es remunta al 1871, quan en motiu de la celebració del segon centenari de la canonització del sant a qui es dediquen les festes, el notari Pasqual Sanz i Forés descriu que va sortir una cavalcada especial en la que aparegué un 'figurón grotescamente vestido' que va recórrer la ciutat anunciant la festa al so del tambor. També descrivia una comparsa de joves que desfilava al costat de l'alcalde i les autoritats municipals, i que, habillats amb antics vestits de regidor municipal, el rostre pintat i un gran nas postís, llegiren un ban satíric.
El poble va batejar al grup amb el nom de Tio de la Porra i a partir d'aleshores (excepte els anys que no ha sortit per problemes polítics) s'encarrega d'anunciar l'inici de les celebracions, interrompre l'activitat de les escoles i obrir l'espai temporal de transgressió que reclama la festa popular.
Podem trobar precedents d'aquestes comparses en les 'festes de folls' i els 'ajuntaments en farsa', manifestacions festives de caire grotesc i burleta presents en diferents pobles del País valencià que anuncien que el poble ha pres el poder i que durant diversos dies regnarà mitjançant mesures arbitràries i divertides.
El Tio de la Porra, avui
En l'actualitat surten dos tipus de comparses del Tio de la Porra. La primera surt el primer dia de les festes i és a càrrec d'un grup de teatre professional que fa la Cavalcada del Tio de la Porra una cercavila burleta que acaba amb la lectura del pregó de festes a l'Ajuntament. La segona eixida de comparses és l'endemà al matí, quan cinc bandes del Tio de la Porra formades per estudiants recorren els carrers i escoles de la vila anunciant l'inici de les festes amb tambors, bombos i els nassos i vestits característics del Tio de la Porra.
El Tio de la Porra té una gran significació per als xiquets, ja que els treu de l'escola i els anuncia que les festes han començat. La cançó que acompanya els tambors és:
El Tio de la Porra
menja pa i salmorra
el Tio del Porrí
menja pa i salmorrí.
El canvi de rumb de la Fira
La potenciació de la tradició del Tio de la Porra s'explica per un canvi de rumb en la política de l'Ajuntament, que ha coincidit amb el canvi de color polític. Segons explica el regidor de festes, 'la Fira haurà de guanyar en valors autòctons lligats a la cultura i identitats pròpies a fi que la Fira de Gandia, a més de pels seus espectacles i les atraccions mecàniques, siga reconeguda per la seua aportació a l'antropologia festiva valenciana'.
En aquest sentit també destaca la Fira de Fires, una mostra de les entitats que treballen en el camp del civisme i la cooperació, la Mostra Gastronòmica, una fira amb els productes amb denominació d'origen relacionats amb el món agrari i ramader del País Valencià.
Text: Ajuntament de Gandia i Colla de dolçainers i tabaleters La Safor
Has detectat algun error? Avisa’ns!





Contacte
Ajuntament de Gandia. Casa de Cultura Marqués González de Quirós
https://firaifestes.gandia.org/
Passeig de les Germanies, 11
46702 El Real de Gandia
96 295 95 35
cultura(ELIMINAR)@gandia.org
Enllaços relacionats
Muixeranga de la Safor (la Safor)
- muixeranga fundada el 2002 a la ciutat de Gandia. La seua vestimenta consta de camisa morada, faixa roja i pantaló blanc.
Ensembles de la Safor
- és a l’any 2008, al gener i a la ciutat de Gandia quan per iniciativa de Josep Miret nascut a Beniopa (Gandia) i Javier Escrihuela nascut a Tavernes de la Valldigna, quan esta Colla Dolçainers i Tabaleters a la Safor es registra com a...
Per saber-ne més
Llibres

El drac de Banyoles. Itineraris, història i tradició al voltant de l'estany
Àngel Vergés Gifra
Edicions El Mèdol
Aquesta guia recull cinc itineraris que descobreixen l'estany de Banyoles a través de la lectura...

L'estany de Banyoles
Àngel Vergés Gifra
Consell Comarcal del Pla de l'Estany
L'estany de Banyoles és un llibre il·lustrat per Jordi Garcia i una adaptació de les històries...

Costumari banyolí. Costums i tradicions de la ciutat de Banyoles
Àngel Vergés Gifra
Ajuntament de Banyoles i Diputació de Girona
Fet a base d'espigolar entre llibres antics però també a partir de treball de camp, aquest llibre...

Sant Martirià, cos sant de Banyoles
Francesca Español i Bertran
Ajuntament de Banyoles
Aquest llibre vol omplir un buit existent sobre el patró de Banyoles, Sant Martirià. Intenta...

Llegendes i misteris de Banyoles
Àngel Vergés Gifra
Ajuntament de Banyoles
L'entorn, els misteris de la naturalesa i els seus orígens han configurat un bon nombre...

El Tio de la Porra
Juli Capilla i Fuentes
Lletra Impresa Edicions
Josep és un mestre molt especial. Amb ell els xiquets mai no s'avorreixen. I és tan graciós i...
Articles

El Ball del Drac de Banyoles durant la Guerra de Successió de 1714
Guerau Palmada Auguet
Festes.org
La festa tingué lloc del 24 fins al 27 d'octubre de 1710 quan les tropes borbòniques eren a punt...

La tronada de Banyoles
Guerau Palmada Auguet
Festes.org
Enguany en motiu de la festa major de Sant Martirià de 2017 s'ha incentivat des de l'Ajuntament de...
Audio / CD

Competència de Cobles. Estrenes
Cobla Selvatana
Foment de la Sardana de Banyoles
Enregistrament que inclou totes les sardanes estrenades en el marc de la Competència de Cobles que...
També et podria interessar
De la mateixa categoria

Festa major i fira de la magrana
Barcelona (el Barcelonès)
diumenge anterior i posterior al 2 d'octubre


Festa major a la Pobla de Lillet (el Berguedà)
- se celebra el primer cap de setmana d'octubre. Amb actes religiosos, proclamació de la pubilla i l'hereu, concerts, balls, sardanes i Ball de Tornaboda.
Festa de la Mare de Déu de la Font a Vilallonga (la Safor)
- la llegenda explica que la imatge fou trobada l'any 1708 per un llenyataire dins una arqueta de fusta que remuntava el riu Serpis aprop del paratge conegut com a Racó del Duc. La talla actual de la Mare de Déu actual és diminuta, del...