La Batalla de Flors

Cada 11 de maig Lleida celebra la seva Batalla de Flors, un esdeveniment que té el seu origen en la curiosa barreja entre la processó religiosa del patró sant Anastasi durant la qual la gent llançava flors des dels balcons i en la Cavalcada Artística que omplia la ciutat de carrosses guarnides.

Les Festes de Maig de Lleida, celebrades en honor a sant Anastasi almenys des de 1627, han esdevingut amb els anys la veritable Festa Major de la ciutat. Durant més d'un mes, Lleida està de festa amb els actes dedicats al patró, però també amb cicles d'activitats que han agafat dinàmica pròpia, com la Fira de Titelles, l'Aplec del Caragol o la Festa de Moros i Cristians, que també es celebren durant el mes de maig. De l'ampli programa d'activitats populars, destaca l'espectacular ofrena floral al patró i la batalla de flors que se celebren el dia 11 de maig, al matí i a la tarda respectivament.

La Batalla de Flors, avui

La Batalla de Flors és un multitudinari esdeveniment protagonitzat per diverses entitats del teixit social de Lleida que, cada 11 de maig a la tarda, desfilen en unes carrosses guarnides i es dediquen a llançar-se grans quantitats de confeti i serpentines amb el públic assistent. La Rambla de Ferran es converteix, durant unes hores, en una pluja de paperets de colors i en un brogit d'eufòria i música. El carrer esdevé el camp de batalla d'una lluita incruenta i divertida que amb els anys s'ha convertit en el moment més significatiu, autèntic i exclusiu de la festa major de maig.

Encapçala la desfilada la carrossa municipal que duu les armes de la batalla: un camió ple de bosses amb quilos i quilos de confeti i serpentines. Seguidament hi va la carrossa amb les pubilles i quatre carrosses de representants de les cases regionals de comunitats autònomes espanyoles (Aragó, Andalusia, Extremadura i Castella-la Manxa). Tot seguit desfilen les carrosses de diverses entitats cíviques i culturals de la ciutat (associacions de veïns, escoles bressol, l'Ateneu Popular de Ponent...). Tot el conjunt va acompanyat per grups d'animació, els capgrossos, gegants i cavallets de Lleida, el Marraco i la Banda Municipal.

La comitiva de carrosses dóna tres voltes a la Rambla Ferran, incrementant el ritme i la velocitat a cada volta. Els polítics i altres representants i autoritats de Lleida estan en una tarima i també participen de la batalla llançant confeti i rebent-ne quan passen les carrosses per davant seu.

L'origen de la celebració

La Batalla de Flors actual té el seus orígens en una barreja de dos actes tradicionals.

En primer lloc en la processó religiosa de sant Anastasi. Antigament, el dia 11 de maig, el sant era tret en processó pels carrers de la ciutat i la gent li llançava milers de flors des dels balcons i portes de les cases per on passava. Una tradició local explica que aquella noia soltera que encertés a introduir una corona de flors dins el cap del sant es casaria l'any següent. Els historiadors locals diuen que, un cop passada la processó, la mainada jugava a llançar-se les corones i la resta de flors que quedaven pel terra. Aquesta batalla festiva espontània que els lleidatans i lleidatanes celebraven una vegada havia acabat la processó va acabar esdevenint la Batalla de Flors actual.

En segon lloc, la Batalla de Flors actual també és producte d'un altre acte. A principis del segle XX a Lleida es celebrava una Cavalcada Artística, durant la qual desfilaven carrosses amb motius diversos. La del Centre Republicà era una mesquita i un pati àrab, la de la Tintoreria Postius, una cova i una cascada d'aigua, la de la Paloma una gran lira, la de l'Ajuntament mostrava la matrona de Lleida asseguda al voltant de 8 matrones més (la riquesa, el comerç, l'agricultura, el treball, la força, les arts plàstiques, la poesia i les ciències). Ja es té constància que als anys 30, coincidint amb l'auge del moviment dels Jocs Florals, s'introduí per primera vegada la celebració d'una desfilada-concurs de carrosses guarnides artísticament. Aquesta desfilada cívica i festiva premiava les millors carrosses, que eren guarnides amb les flors naturals sorgides de l'Horta de Lleida i que els que anaven damunt les carrosses llançaven al públic. La desfilada, que es feia als Camps Elisis l'últim dia de la festa major, el diumenge, donava tres voltes, una primera d'exhibició per poder valorar les carrosses, i la segona i tercera per a la batalla amb les flors. Tot i que flors i confeti sempre han anat barrejades a la Batalla, es creu que el confeti s'introduí als anys 50, quan començà a ser difícil i més car poder obtenir flors naturals.

Altres batalles de flors catalanes

Les batalles amb flors i altres elements naturals són comunes en les manifestacions festives de moltes cultures d'arreu del món. Hi ha diverses poblacions catalanes que també celebren, en moments diferents de l'any, batalles festives una vegada acabades les ofrenes florals a sants i maresdedéu. En algunes poblacions, com la Garriga o Sallent, la gent desfà les catifes de flors que es construeixen als carrers per la festivitat de Corpus a base de llançar-se les flors. Altres mantenen la utilització de l'element floral com la Batalla de Flors de l'Alameda de València que té lloc en el marc de la Fira de València i durant la qual les carrosses decorades amb flors naturals recorren el passeig de l'Albereda el dia 25, mentre el públic assistent tira milers de flors i pètals. Altres han canviat les flors pel confeti, com moltes batalles festives de Carnaval (Vinaròs, etc) o com la Batalla de Flors de Falset, que es celebra pels volts de la seva festa major, el 15 d'agost. També Salou celebra una espectacular desfilada de carrosses i batalla amb confetti, anomenada el Cós Blanc, en el marc de la seva Festa Major d'Hivern. Una altra de les Batalles de Flors famoses és la que té lloc a Olot en el Marc de les Festes del Tura, al setembre, i durant la qual les carrosses van espectacularment guarnides amb flors de paper.