Coca amb cireres

Descripció

La coca de cireres és una coca dolça -de pa o tipus brioix/pa de pessic- que incorpora, com el seu nom indica, un dels fruits propis del final de la primavera: les cireres.

Les cireres es couen -amb pinyol o sense- conjuntament amb la massa al forn per tal que deixin anar el seu gust, un almívar dolç que impregna tota la coca. En algunes poblacions se sol fer amb una varietat de cirera coneguda per negreta, més petita i d'un color més fosc.

La coca de cireres es pot trobar a les pastisseries i forns durant els mesos de maig (finals) i juny, coincidint amb l'època de fructificació dels cirerers, a les portes de l'estiu. Però, per raó de la seva senzillesa, també és costum que s'elabori en moltes cases particulars, especialment en aquelles que tenen algun cirerer i en aquesta època de l'any tenen d'abundants cireres.

Antigament, les famílies que no disposaven de forn propi portaven les seves cireres al forn del poble per tal que els preparessin les coques.

Tipologies de coca amb cireres

Tot i que hi ha tantes receptes com cases on es fa, podem dir que hi ha almenys tres tipologies de coca amb cireres.

La primera és una coca de pasta adobada o esponjada, tipus brioix, elaborada amb ous i mantega o saïm, sovint de forma rodona i consum individual, que duu sucre espolsat per sobre i fins a sis o set cireres -ben separades entre elles- damunt.

La segona, segurament la més antiga i tradicional, és la de pasta de pa allargada (tipus coca de recapte) estirada fina, regada amb força oli, espolsada amb una bona quantitat de sucre (per tal que quedi més cruixent) i coberta completament de cireres. És un tipus de coca més gran, per ser consumida en grup.

La tercera modalitat consisteix en fer una coca tipus pa de pessic i afegir-hi les cireres a dins, apte per a ser consumida com a berenar o postres.

Zones on es fa coca amb cireres

Aquesta petita joia del nostre patrimoni gastronòmic és tradicional a Catalunya, País Valencià i Catalunya Nord.

Està ben arrelada a diverses comarques del sud del Principat de Catalunya (el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre), com el Baix Camp (Reus, Riudoms, Les Borges del Camp..), l'Alt Camp, el Tarragonès (Tarragona...) i el Priorat. A les Terres de l'Ebre, on també es coneix per 'cóc amb cireres' és pròpia de les comarques del Baix Ebre i la Ribera d'Ebre, en poblacions com Xerta, Mora d'Ebre, Móra la Nova, Ginestar, Benissanet, Miravet, Rasquena o Tivissa. La tradició de la coca de cireres també és pròpia en algunes poblacions de la Terra Alta, com Gandesa o Pinell de Brai.

A la població valenciana de la Salzadella (el Baix Maestrat) s'anomena 'coca de cirera' i s'elabora durant la Fira de la Cirera que cada any se celebra a finals de maig/principis de juny en aquesta població. També té forma allargada i acostuma a portar una gran quantitat de cireres.

Al municipi de Ceret, al Vallespir (Catalunya Nord),de gran tradició cirerera, també s'anomena 'coca de cireres' i ja se'n té referència a principis del segle XX.

Una menja pròpia de la festa de Corpus

A diverses poblacions de Catalunya, la coca amb cireres ha esdevingut, amb el temps, la menja associada a la festa de Corpus, que molt sovint cau durant el mes de juny.

A Reus, per exemple, els xiquets en menjaven mentre jugaven amb els gegants a la processó de la vigília, i encara avui és un dolç que es consumeix durant la festa del Corpus. L'Ajuntament en reparteix als escolars que veuen passar els gegants i la mulassa el Dijous de Corpus, i també se'n reparteixen el dia de la Processó, el Diumenge de Corpus.

A Tarragona també és costum que es reparteixi coca amb cireres als xiquets i xiquetes durant la festa de Corpus.

En aquestes dues poblacions, es fa creure als infants que les coques han estat pastades per un dels gegants que surten a la processó. A Reus les mares els fan creure que les ha pastat la Vitxeta i que el Vitxet les ha portades com a present. A Tarragona, les mares feien creure que les donava el Negrito de la Ciutat.