Els Gregoris

L'Enterrament del Carnestoltes dels Banys d'Arles té per protagonista destacat als Gregoris, una antiquíssima tradició que ha estat recuperada recentment i que fa mofa i escarni de Gregori el Gran, el Papa de Roma que va allargar la Quaresma.

Els Gregoris són una tradició local dels Banys d'Arles, tot i que també està documentada en d'altres poblacions catalanes. Es tracta d'una representació parateatral que executa un ritus d'expulsió del mal consistent en passejar burlescament i destruir al foc una efígie que anomenen Gregori. De fet, s'anomenen 'gregoris' tots aquells que participen d'aquesta tradició festiva local que té lloc cada any el Dimecres de Cendra, en el marc de les festes de Carnaval dels Banys d'Arles.

La comitiva dels Gregoris

Els Gregoris són una comitiva festiva i burlesca que es caracteritza pel fet que tots els seus membres van vestits de blanc. Va encapçalada per un guàrdia amb un barret de grans dimensions i una llarga vara de comandament a les mans. El segueix un enginyós entremès, anomenat el dorment, que està format per dues persones que simulen transportar un home mort damunt un llit. Tot seguit hi va una cobla, també amb túniques blanques, que acompanya amb música tot el trajecte. Després hi ha les ploraneres i els gregoris pròpiament dits: unes cinquanta persones que concorren a aquesta comitiva funerària amb túniques blanques i amb les cares o bé enfarinades o bé amb el cap cobert amb una cucurulla blanca.

Darrera de tot, tancant la comitiva, hi va un tractor amb una carrossa que duu una efígie gegant, també amb vestit i cucurulla blanca, que anomenen Gregori i que no és més que la representació del Carnestoltes en aquesta vila.

Segons expliquen les persones majors del poble, antigament, en el transcurs d'aquesta marxa es llançaven ous i s'escampava farina als espectadors que es congregaven al carrer per veure passar la comitiva.

En determinats moments de la marxa la comitiva executa la Farandola, un ball alegre en què homes i dones ballen encadenats agafant-se de les mans. El ball sorgí fa molts anys, de la creença dels vells pagesos del Vallespir segons la qual com més es balla i com més es disfressa per Carnaval, més bona ventura es té, més prosperen els ramats i hi ha millors collites.

La comitiva, que fa paròdia de la processó del Sant Enterrament que es fa en moltes poblacions nord-catalanes per Setmana Santa, dóna una volta pels principals carrers del poble tot entonant un cançó d'enterrament, lenta i solemne, que es canta amb la música de la «Dama d'Aragó», i que té una lletra molt senzilla, que fa: «Adéu pobre, pobre, pobre... adéu pobre Carnaval».

Finalment el grup arriba fins a l'indret al costat del riu, on es fa l'exhibició i la crema final de l'efígie que encarna el Carnestoltes i se li cala foc. Mentre aquest gran ninot es crema els gregoris ballen formant una gran rotllana al voltant seu.

Escarni del Papa Gregori

Pel seu significat -i pel nom dels personatges- sembla clar que aquesta celebració remet i actualitza un acte de rebuig popular cap al papa Gregori el Gran, que al segle VII va reformular la Quaresma, allargant-la i adaptant-la a les dates actuals.

Del menyspreu popular cap a aquest papa, n'ha quedat la paraula gori, una abreviació de Gregori que ha donat expressions populars com «gori-gori», sinònim de cant fúnebre i d'absoltes, i les frases fetes «estar en el gori-gori», que equival a estar mort, «cantar el gori-gori» a algú, que significa soterrar-lo, o «fer el gori-gori» amb què es denomina genèricament aquesta cerimònia grotesca i alegre que es fa el Dimecres de Cendra.