Enterrament del Carnestoltes

La majoria de festes de Carnaval a Catalunya s'estructuren al voltant d'una seqüència ritual molt ben delimitada, hereva de vells ritus presents també en d'altres cultures, que gira entorn a l'arribada a la població d'un ninot, anomenat Carnestoltes, la seva exhibició pública i la seva posterior mort, vetlla i enterrament rituals.

Una de les poblacions on l'Enterrament del Carnestoltes és més destacat és Terrassa, al Vallès Occidental, on la cerimònia compta amb una gran participació de les entitats de cultura popular de la ciutat i una gamma de personatges singulars molt ben delimitats.

El Carnaval egarenc

L'Enterrament del Carnestoltes a Terrassa, que té lloc Dimecres de Cendra al vespre, és la culminació de la setmana de festes de Carnaval a la ciutat. L'actual model de festa data de l'any 1991, tot i que ja es té constància escrita d'una rebuda al Carnestoltes entre 1883 i 1886, quan arribava en tren a l'estació del Nord i anava en cercavila fins a la Plaça Vella, on pronunciava un discurs satíric.

En l'actualitat, el Carnaval egarenc comença Dijous Gras, amb una celebració gastronòmica. Dissabte i diumenge són els dies dels balls de màscares i de les rues que omplen de disfresses i sàtires la ciutat. Dilluns i Dimarts de Carnaval, els terrassencs i terrassenques, que han viscut uns dies de disbauxa, de participació en balls i rues i de molta sàtira, escenifiquen la vetlla d'en Carnestoltes, que cada any té un nom diferent i que, una vegada mort, jau sense vida a l'interior de l'Ajuntafems, nom amb què es rebateja durant el Carnaval la Casa Consistorial. Aquests dies molts passen a visitar el personatge que és dins una caixa mortuòria per acomiadar-se'n: els terrassencs el ploren i les egarenques l'enyoren. Passats els dies de vetlla, té lloc la cerimònia d'enterrament d'en Carnestoltes.

Enterrament d'En Carnestoltes

L'Enterrament del Carnestoltes està organitzat des de l'any 1991 per la Sussietat de l'Embut amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa, tot i que també hi participen més d'una vintena d'entitats de cultura popular i cíviques de la ciutat. Al voltant de 400 persones participen activament perquè en Carnestoltes tingui un enterrament amb tots els ets i uts.

La cerimònia d'Enterrament d'En Carnestoltes té lloc Dimecres de Cendra. Comença a mitja tarda amb la formació d'un Seguici Mortuori que va des del lloc on ha tingut lloc la vetlla fins a un indret a l'aire lliure de la ciutat, on es cremen les restes del difunt i es procedeix a l'enterrament d'una de les seves parts. El Seguici Mortuori es desenvolupa com una lluita entre els personatges afins a Sa Majestat i la Quaresma i els seus acòlits i està format per una vintena de personatges diferents.

L'encapçalen els tabalers amb llur tocar fúnebre i els armats custodiant el carruatge mortuori amb el taüt i el difunt. Seguidament hi ha tota la comitiva fúnebre: la Pàjara (una desconsolada i bestial vídua), les Ploraneres (vestides de negre i amb grans pameles), els Nans (que representen el dol de certs personatges de la ciutat), la Coral de les Absoltes (un grup de veus que acomiaden amb llastimosos càntics les despulles del Rei), els Membres del Jurat, els Diables (que encenen la nit amb els foc de torxes i forques), els Esquelets (que representen la mort i acompanyen les restes del Carnestoltes durant tot el seguici) i el Fantasma de la Mort (un espectre de grans dimensions cobert de grises glassades). Per la part de la Quaresma intervenen en el seguici l'Esparver (un ocellot fervent seguidor de la Quaresma), els Quaresmots (éssers calbs i nas punxegut, emissaris de l'Esparver i de la Quaresma), les donzelles (virginals noietes vestides de festa amb intenció de continuar ballant), el Bisbe (mestre de cerimònies), els Set Mals (els penons que representen els set pecats capitals portats per encaputxats tenebrosos), els Bastoners (un grup de braus humans que a cop de bastó lluiten amb l'Esparver per tal d'aturar el funest futur que ell augura) i els músics.

Durant el trajecte es canta la cançó tradicional de Carnestoltes:

A setze, a setze, a setze el pa,

el pobre Carnestoltes acaba d'arribar.

A setze, a setze, a setze el vi,

el pobre Carnestoltes s'acaba de morir.

Una vegada la comitiva fúnebre arriba al seu destí final es procedeix al clímax de la representació: la crema del Carnestoltes. Els diables roben el taüt per llençar-lo a la foguera mentre el bisbe llegeix el testament del personatge, un conjunt de paraules que satiritzen diferents aspectes de l'actualitat local. Mentre el taüt crema, els esquelets i el Fantasma de la Mort dansen, i finalment s'enlairen dos pilars, que fan arribar l'ànima del difunt al cel, simbolitzada per un globus il·luminats que deixen anar les enxanetes.

A partir d'aleshores es procedeix a l'enterrament d'una part del ninot, salvada de les flames, un acte que dóna pas a una sardinada popular, i un ball de festa amb molta música, llum i vi.