Lluna gairebé plena 
Festa de Santa Calamanda
La festa de la metradansa
Calaf (l'Anoia)
Vegueria de Catalunya Central
5 de febrer
Redacció festes.org (Publicació: 10.02.2007 | Actualització: 31.01.2025)
Ajuntament de Calaf
Una santa originària de Calaf
La tradició diu que Calamanda havia nascut a Calaf, al llogarret de Soler Lladrús, i que va patir martiri per part dels huns. Tot i la llegenda, sembla ser que Calamanda hauria sigut una de les onze noies degollades l'any 304 a Colònia quan tornaven d'una peregrinació a Roma.
Les despulles de la santa haurien arribat a Calaf sense que se sàpiga ben bé com, motiu pel qual hi és venerada amb devoció. Al segle XVII, quan es va construir l'església de Sant Jaume, els calafins hi van reservar una cripta en honor a Calamanda, on s'hi troben les restes de la santa.
L'any 2007 hi havia 51 persones que porten aquest nom arreu de Catalunya segons dades de l'Idescat, localitzades a l'Anoia (11), el Barcelonès (14) i el Montsià (4). Per bé que, fa uns anys, els matrimonis calafins s'animaven a batejar les seves filles amb el nom de Calamanda, actualment la tradició ha anat força de baixa.
La festa major d'hivern
Pels volts del 5 de febrer, els calafins viuen la seva festa major petita amb intensitat. Un dels actes més esperats de la festa és la ballada de la metradansa, un ball ancestral que es ballava de manera regular ja el 1886, que Joan Amades va incloure al seu Costumari Català i que Calaf va recuperar l'any 2015. El ball només es fa dues vegades l'any: a l'agost, en el marc de la Festa Major, quan es balla a la plaça Gran, i al mes de febrer, per celebrar les festes de Santa Calamanda, quan es balla després de la missa dins de l'església de Sant Jaume.
La metradansa ha estat recuperada gràcies al treball de Conxita Solà, una estudiosa dels costums de Calaf que explica que 'és un ball senzill, solemne i d'origen religiós, que s'ha de ballar amb respecte' i que ha fet diversos canvis respecte a com era el ball original.
Has detectat algun error? Avisa’ns!
Per saber-ne més
Llibres
El patrimoni festiu de Manresa. La Festa
Diversos autors
Ajuntament de Manresa/Centre d'Estudis del Bages
El llibre, que complementa les aportacions dels dos volums anteriors de la col·lecció, dedicats...
La Sèquia de Manresa. 10 camins a l'entorn d'un canal medieval
Diversos autors
Edicions Cossetània
Des del segle XIV, la sèquia de Manresa pren aigua del Llobregat, a Balsareny, i després de...
Santa Brígida. Una ermita. Un refugi. Un símbol.
Diversos autors
Grup Esquelles
Fulletó editat pel grup Esquelles (l'entitat que organitza l'Aplec de Santa Brígida) que versa...
Manresa: on l'aigua és el camí. 10 rutes i històries pageses i ignasianes
Diversos autors
Edicions Cossetània
Aquesta guia conté 10 itineraris que circulen per tots els camins paral·lels als corrents d'aigua...
Transéquia. On l'aigua és camí i salut. 40 anys d'història
Francesc Comas Closas
Zenobita edicions
Aquesta obra recull la història de la creació i organització de la Transéquia, un esdeveniment...
Articles
Els documents fundacionals de les Completes del Santíssim Misteri de Cervera
Josep M. Llobet i Portella
Festes.org
Una de les festivitats més arrelades que té la ciutat de Cervera és, sens dubte, la festa major...
Revistes
Dovella
Diversos autors
Centre d'Estudis del Bages
Des de la seva primera edició, ha estat i és l'ànima del Centre d'Estudis del Bages. Aquesta...
Audio / CD
Músiques de Manresa... religiosa!
Capella de Música de la Seu
Ajuntament de Manresa
No s'entén la festa sense música. Des de segles, el poble cristià ha solemnitzat les festes en...
També et podria interessar
De la mateixa categoria
Renovació de la Flama de la Llengua Catalana
Abadia de Montserrat, Monistrol de Montserrat (el Bages)
Tercer cap de setmana de febrer
Durant tres caps de setmana a finals de febrer, Manresa recorda el misteriós fet que, segons la tradició, va culminar amb la construcció de la Sèquia, un canal que va salvar la població dels efectes devastadors de la sequera a mitjan segle XIV i que, després de sis segles, encara està en funcionament i ha esdevingut un símbol d'identitat de la ciutat.
Festival Internacional de Màgia-Memorial Li Chang de Badalona (el Barcelonès)
- organitzat per l'Ajuntament de Badalona, es desenvolupa al llarg del mes de febrer. Inclou la celebració de diversos espectacles al Teatre Zorrilla (amb el plat fort de la Gala Internacional de Màgia); tallers, actuacions i animacions a les biblioteques, centres cívics, hospitals, mercats municipals,...
Cau de Bruixes a Centelles (Osona)
- va néixer l'any 1998 a partir de la dita popular: "De Centelles, bruixes totes elles." És una festa per a tots els públics entorn a la tradició de les bruixes sàvies, l'esoterisme, la màgia i inclou un programa lúdico-cultural amb espectacles al carrer, un...
Trobada de Pallassos d'Alzira (la Ribera Alta)
- festival de pallassos organitzat per Engrata i l'Escola de Pallassos Pallasenda que se celebra a finals de febrer.
BarnaSants a Barcelona (el Barcelonès)
- festival d'hivern dedicat a la cançó d'autor que cada any programa concerts amb artistes que centren les seves propostes en la paraula. De finals de gener a mitjans de març.
Tastautors a Barcelona (el Vallès Oriental)
- cicle de cantautors que se celebra entre gener i febrer. Quatre sessions de música en viu de petit format a la sala Sarau. Cada nit dos propostes diferents. El Tastautors és possible gràcies a la complicitat de l'Ajuntament de Cardedeu, el Tarambana, ASMUCA, Top...
Carnestoltes de Benimaclet (l'Horta)
- festa carnestoltenca durant la qual es proclama la independència del barri respecte a la ciutat de València. La festa, tot i ser de carnaval, mai no es regeix pel calendari pasqual. Es celebra el tercer o quart cap de setmana de febrer, quan més...
Fira de l'Arbre i el Medi Ambient a Mataró (el Maresme)
- la fira de l'arbre, plantes, flors, animals i jardí està organitzada per l'Associació d'Amics de les Plantes, Animals i Jardins del Maresme i es celebra a mitjans de febrer a Mataró.
Festa de l'ametller florit a Barcelona (el Barcelonès)
- com cada any des de 1924, se celebra davant la tomba de Joan Maragall, al cementiri de Sant Gervasi, una lectura de poemes de l'autor. Aquesta festa té lloc el segon diumenge de febrer, a les 12 h del migdia, i reuneix familiars, amics...
Festes de la Beata Francinaina a Sencelles (el Pla de Mallorca)
- el 27 de febrer se celebra la tradicional diada en honor a la Beata Francinaina Cirer, morta el 27 de febrer de 1855. Pregó, la lectura del poema de l'Ofrena, el ball de s'Estol de sa Tia Xiroia i la visita als quadres plàstics...
Olla comuna a Montesquiu (Osona)
- l'Olla comuna de Montesquiu, és una tradició recuperada l'any 2011 i que es realitza el primer diumenge del mes de febrer. Els orígens d'aquesta tradició els hem de buscar a principis del s.XX, quan poblacions com Montesquiu patien l'anomenat pacte de fam, exercit...
