Lluna gairebé plena 
Redacció festes.org (Publicació: 02.06.2005 | Actualització: 11.10.2024)
Diversos autors
Popularment es considera que el període festiu nadalenc -des del primer diumenge després del 26 de novembre (inici de l'Advent) fins al dia de Reis- és un moment temporal que porta bona sort. L'origen d'aquesta creença popular és doble.
El naixement del Messies
Per una banda, el cicle de Nadal és considerat un moment d'alegria, felicitat i generositat col·lectiva. Això és així des del segle IV, quan l'Església Cristiana va situar estratègicament el naixement de Jesús el 25 de desembre, pels volts del Solstici d'Hivern -la nit més llarga de l'any, que s'escau el 21 de desembre-. Així, tal i com ja ho havien fet els romans anteriorment, va fer coincidir les dates de celebració de les antigues festes del Sol Nou amb les d'una nova festivitat destinada a commemorar el naixement de Jesucrist. La Nativitat del Messies i el seu missatge, amb les seves promeses de salvació i resurrecció, són des d'aleshores celebrades amb alegria i joia pels seguidors de la fe cristiana. De fet, les felicitacions, els intercanvi de regals, els àpats col·lectius, les llums al carrer i les representacions i activitats culturals de tot tipus que tenen lloc per Nadal estan destinades a recordar els fets històrics del naixement de Crist.
L'inici d'un nou cicle temporal
Per altra banda, el Nadal és l'inici de la regeneració periòdica del temps i de la vida i l'inici d'un nou cicle, d'un nou any. Tot i que avui en dia, especialment per aquells més joves, aquest fet succeeix seguint el curs escolar (a principis de setembre, després del període vacacional de l'estiu) la festa que celebra l'arribada de l'Any Nou Solar, que s'escau el dia 1 de gener encara és massivament celebrada com a festa de canvi d'any. Aquest dia es multipliquen els desitjos de què l'any que comença sigui pròsper, millor que no pas el que es deixa enrere, ple de felicitat i propici per a la salut i l'economia domèstica.
Has detectat algun error? Avisa’ns!
Per saber-ne més
Articles
Rifes, quines, quintos, loteries i lluminetes
Jan Grau i Martí
Revista Les Garbes d'Or
Per les diades de Nadal són tradicionals els jocs d'atzar per aconseguir premis dels més diversos...
Els números del quinto
Jan Grau i Martí
Revista Les Garbes d'Or
La gresca del joc del Quinto ve donada per la interacció entre el 'lloro' que canta els números i...
També et podria interessar
De la mateixa categoria
Quinto al Social de Terrassa (el Vallès Occidental)
- durant les festes nadalenques, els terrassencs s'apleguen a la nostra entitat per jugar al Quinto. Aquest joc d'atzar se celebra de manera popular i divertida cada nadal des de la segona quinzena de desembre fins després de la festa de Reis. Fa més de...
Quinto a Sabadell (el Vallès Occidental)
- una de les tradicions més nadalenques de Sabadell és el quinto. És tant nadalenca com la il·luminació de Nadal o Els Pastorets. Al menys coincideixen en les dates. Qui és que no ha jugat una estona al quinto, alguna tarda, o alguna vigília de...
Quina d'Albanyà (l'Alt Empordà)
- el tercer diumenge de desembre, abans de Nadal, a la rectoria. Amb servei de Bar durant tot el dia.
Quinto a Granollers (el Vallès Oriental)
- el dia de Sant Esteve, el 26 de desembre, al centre de cultura popular i tradicional La Troca, els Xics organitzen el tradicional Quinto de Nadal solidari obert a tota la ciutat i a la comarca.
Quina de Viladamat (l'Alt Empordà)
- se celebra els dies previs a Nadal i fins passat Reis. Atorga premis sucosos, com lots de vins, rentadores, bicis, viatges, un mòbil nou, una playstation 5, un patinet elèctric...
Quines a l'Alt Empordà
- es fan quines de Nadal durant tot el desembre, i especialment els dies 25 i 26 de desembre, a Avinyonet de Puigventós, Bàscara, Cadaqués, Fortià, Garrigàs, La Jonquera, L'Escala, les Escaules, Llers, Palau-Saverdera, Peralada, Pontós, Portbou, el Port de la Selva, Rabós d'Empordà, Roses,...
Quinto de Nadal al Vallès
- també s'organitzen sessions de quinto a Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Matadepera, Rubí, Cerdanyola, etc
Quines a Borrassà (l'Alt Empordà)
- se'n fan diverses, a benefici de les entitats que les organitzen, amb abundants premis a base de paneres de regals.
Gran Quina de Bescanó (el Gironès)
- organitzada per diverses entitats esportives de la població, és la més popular de les comarques gironines, per la quantitat de gent que hi participa (fins a 3.000 persones al dia) com per la quantitat de premis que dóna.
Es Cuc a Menorca
- és un joc estretament lligat a les festes de Nadal, durant les sobretaules de les reunions familiars, que havia caigut en desús als darrers anys del segle XX, però que actualment s'ha revifat, especialment a la part de ponent de l'illa: l'anomenat joc des...
De la mateixa població
La màscara és un element present en tot tipus de celebracions festives que permet la transformació de la identitat del portador. Malgrat que l'ús de màscares no és exclusiu de les festes de Carnaval, aquest element és un dels pilars fonamentals de qualsevol celebració carnavalesca.
Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.
