Els Traginers
Tres Tombs amb l'art dels antics traginers
Diverses poblacions
Fins a finals de juny
Redacció festes.org (Publicació: 10.01.2005 | Actualització: 15.01.2025)
Manel Carrera i Escudé
Traginer ve de la paraula 'traginar', que significa portar d'un lloc a un l'altre alguna cosa, ja sigui damunt el coll o l'esquena, ja sigui damunt una bèstia de càrrega o bé amb algun vehicle.
Ara bé, l'ofici de transportar mercaderies ha tingut noms diferents al llarg del temps. Si avui en dia els homes i dones que es dediquen al transport de mercaderies s'anomenen 'transportistes' o 'camioners', antigament eren coneguts amb el nom de 'traginers'. La principal diferència entre el transportista actual i el traginer d'abans és que el primer utilitza un vehicle motoritzat per fer la seva feina (camió, furgoneta, cotxe, tren, avió, etc) mentre que el antics traginers només utilitzaven la força dels animals de peu rodó, cavalls, ases, muls i bous, que alimentaven a casa seva durant l'any.
Tipologia de traginers
Antigament el traginer tingué una funció social molt important. Per una banda exercia un paper molt destacat com a element de relació entre comerciants de poblacions aïllades, i per l'altra, era un important difusor de notícies. El traginer era, doncs transportista i carter a la vegada. Molts d'ells estaven especialitzats. Els traginers del Lluçanès assoliren un gran renom perquè s'especialitzaren en l'exportació de teles de roba i vestits de llana a Castella i Aragó. En altres indrets, els traginers transportaven carregaments de sabó, carbó, llegums, vi, troncs, terrissa, i un llarg etcétera.
De traginers n'hi havia de diferents tipologies: el Traginer de garrot era qui portava les mercaderies a esquena de l'animal; el Traginer de mar o de ribera era el que es dedicava especialment a portar a les cases dels comerciants la càrrega arribada per mar, sobretot a Barcelona; mentre que el Traginer de carrera era el qui transportava mercaderies a grans distàncies i a pobles molt allunyats del punt de partida.
Aquest transport el feien amb animals a bast, és a dir amb animals de càrrega. D'entre l'ampli ventall de guarniments que es feien servir, el bast era potser un dels més importants. Situat a l'esquena de l'animal, era la base sobre la qual es subjectava tota la càrrega que es volia traginar. Aquest guarniment l'usaven només els traginers per transportar càrregues molt feixugues.
Sant Antoni Abat: la festa de l'art de traginar
El gremi dels traginers, així com tots aquells pagesos que feien servir animals de càrrega en la seva feina, escolliren a Sant Antoni Abat com a patró i protector. El dia de la seva diada, el 17 de gener, molts portaven els seus animals de feina (cavalls, ases, bous i mules) a beneïr després de la missa en honor al sant. Els traginers engalanaven els seus carruatges i desfilaven en processó. Amb els anys la festa de Sant Antoni Abat i la cercavila dels traginers segueix essent una celebració molt important en molts indrets.
Al Principat de Catalunya, la festa del patró dels animals de companyia és coneguda amb el nom de Tres Tombs. Aquell dia, tots aquells que tenen bestiar de tir o muntura, engalanen artísticament els seus carruatges tirats per majestuoses cavalleries i els passegen pels cèntrics carrers de la població, donant tres voltes o passades al voltant del sant, l'església o la foguera, amb l'objectiu de ser beneïts. Les passades dels traginers s'efectuen de forma ordenada i cerimoniosa i han esdevingut, amb els anys, una autèntic museu a l'aire lliure del vell ofici. D'entre les festes dels Tres Tombs més importants del Principat les que destaquen les que es fan a Vilanova i la Geltrú, Valls, Igualada, Balsareny, Cambrils (amb caràcter carnavalesc) i Falset (coneguda amb el nom d'Encamisada).
D'entre les principals novetats de la festa dels traginers cal destacar que ja no només es celebra el dia 17 de gener, sinó que es poden veure les desfilades dels Tres Tombs de gener a juny, i que els participants en molts casos ja no es dediquen a l'art de traginar, si no que desfilen senzillament per recordar el vell ofici.
D'entre les controvèrsies que generen més polèmica hi ha el debat de si els camioners i transportistes - que són els moderns traginers- haurien de desfilar armats amb els seus vehicles a motor, al costat dels vells carruatges.
Has detectat algun error? Avisa’ns!






Contacte
Federació Catalana dels Tres Tombs
http://www.federaciotrestombs.cat/
Masia de'n Frederic
08800 Vilanova i la Geltrú
93 780 70 18
info(ELIMINAR)@federaciotrestombs.cat
Per saber-ne més
Llibres

L'ofici de carreter
Lluís Castellví Martí
Museu Comarcal de la Conca de Barberà
Aquest llibre explica amb tot detall i amb abundants fotografies tot el procés de fabricació d'un...

El tragí popular al Pallars Sobirà. Estudi i descripció dels mitjans de transport emprats a la comarca
Ramon Violant i Simorra
Llibreria l'Escon
És un extens tractament del transport individual (amb les mans o amb l'ajut de cistelles, paneres,...

Diccionari de l'ofici de traginer: cavalls i guarniments
Magí Puig i Gubern
TERMCAT, Centre de Terminologia
Aquest diccionari pretén ser un recull exhaustiu de l'extens i ric lèxic de l'ofici dels...

Pels camins
Diversos autors
Federació de Colles de Ball i Cultura Popular d'Eivissa i Formentera
Conferències de les XII Jornades de Cultura Popular de les Pitiüses celebrades l'any 2012 a...
Articles

Carros de l'Alzinar de la Roca i eines de carreter de Can Marxant, patrimoni pagès i menestral a la Plana de Vic
Diversos autors
Revista d'Etnologia de Catalunya, 30
La recerca etnogràfica que presentem ha significat l'inventari i documentació de dues...
Revistes

Dossier: Tragines i Transports
Diversos autors
Editorial Gavarres
Fins no fa gaire dècades, els vehicles a motor eren un luxe i les carreteres, una excepció. A les...
Vídeo / DVD

El Carro d'Anglesola. La construcció d'un carro garber
Diversos autors
Societat Sant Antoni Abat Anglesola i Ajuntament d'Anglesola
Aquest DVD recull l'experiència de la construcció del Carro Garber d'Anglesola que va tenir lloc...
També et podria interessar
De la mateixa categoria


Festa de traginers i comerciants a Copons (l'Anoia)
- una festa dedicada a rememorar l'ofici de traginer, un treball de llarga tradició al poble des de l'època de prosperitat econòmica que va viure als segles XVIII i XIX. La festa compta cada any amb una gran assistència de públic i amb la presència...
Els Traginers al Lluçanès
- els traginers varen tenir un paper molt important dins la societat pre-industrial del nostre país, tant pel que fa al comerç com pel que fa a l'intercanvi de notícies d'un lloc a l 'altre del país.
L'Antic Gremi de Traginers d'Igualada (l'Anoia)
- entitat que manté viva una tradició igualadina que enriqueix el calendari local amb una mostra de tipisme genuí de casa nostra. La gent de la tralla fa perdurar el costumari, reviscolant uns Tres Tombs que s'apropen als 200 anys d'existència documentada i de celebració...
La rècua de Benassal (l'Alt Maestrat)
- la rècua no era altra cosa que un grup de muls ("matxos"), des de tres fins a -excepcionalment- dotze, però sobre tot cinc. Anaven aparellats per portar càrrega i eren dirigits pel traginer ("arriero"), que cavalcava l'animal capdavanter. Una soga o ramal de cànem...
Museu del Traginer - Col·lecció Antoni Ros a Igualada (l'Anoia)
- el Museu explica l'evolució del transport tant de mercaderies com de persones emprant energies de sang, i alhora mostra les relacions entre els diferents oficis que feien possible el desenvolupament del fet traginer a casa nostra. L'àmplia representació d'eines i utensilis que acumulen aquests...
De la mateixa població

La màscara és un element present en tot tipus de celebracions festives que permet la transformació de la identitat del portador. Malgrat que l'ús de màscares no és exclusiu de les festes de Carnaval, aquest element és un dels pilars fonamentals de qualsevol celebració carnavalesca.

Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.
