Foguerons de Sa Pobla a Gràcia

Sa Pobla és un petit poble situat al nord de l'illa de Mallorca on cada any quan arriba la Revetlla de Sant Antoni se celebra una gran festa popular que té com a principals ingredients els foguerons, unes petites fogueres escampades per la vila al voltant de les quals es couen botifarrons, es canten les gloses picants improvisades al so de la ximbomba i hi ballen els dimonis.

La història explica que amb l'arribada dels primers pobladors catalans durant la conquesta de Mallorca, s'estengué el culte a sant Antoni per aquesta illa. Avui, pràcticament tots els pobles mallorquins celebren amb passió la Festa de Sant Antoni, la més esperada de l'any. A Sa Pobla, la primera referència escrita de la Festa de Sant Antoni és del 1365.

L'any 1993, l'apotecari i activista mallorquí Toni Torrens va impulsar la importació de la celebració poblera al barri de Gràcia per tal que els seus dos fills, que estudiaven a Barcelona, poguessin gaudir de la màgia de la festa de Sa Pobla. Any rere any la festa ha anat arrelant al calendari festiu gracienc i s'ha consolidat com un model de celebració on es barregen elements característics d'ambdues costes.

La seqüència ritual

L'estructura de la festa a Gràcia és semblant a l'original que se celebra a Sa Pobla. Dissabte al matí, i habitualment sense haver dormit, el jovent surt a aplegar llenya per construir els foguerons al bell mig de diverses places del barri. De foguerons, se'n fan a la plaça de la Virreina, la plaça del Nord i la plaça del Diamant, i als carrers Verdi, Joan Blanques, Torres, Tordera i Llibertat, tot i que cada any s'hi incorpora algun espai més.

Al vespre, s'inicien les «completes», una cercavila festiva que comença a la plaça de la Vila, davant l'Ajuntament, i que va fins a les diferents places on hi ha els foguerons. L'encapçalen les autoritats del barri i de Sa Pobla i hi participen grups de cultura popular vinguts de Sa Pobla (Dimonis d'Albopàs, els Caparrots, i diversos grups de xeremiers) i grups de cultura popular de la vila (Geganters de Gràcia, Trabucaires de Gràcia, Bastoners de Gràcia, Castellers de la Vila de Gràcia, Bastoners de Barcelona, Colla Vella de Diables de Gràcia, Drac de Gràcia, Diabòlica de Gràcia, Malèfica del Coll, etc.).

Una vegada acabada la cercavila s'encenen tots els foguerons, un per un, començant pel que hi ha a la plaça de la Virreina. Aleshores comença la celebració gastronòmica amb la torrada dels productes derivats del porc: a les brases dels foguerons s'hi couen els botifarrons, les llonganisses, les 'xuies' i la resta de viandes d'aquesta festa, que es consumeixen allà mateix acompanyades de pa i vi.

A redós dels foguerons es canten gloses, cançons pròpies de la festa de Sant Antoni a Mallorca i un dels elements singulars d'aquesta celebració. Les gloses són cançons curtes, generalment en vers, fruit de la improvisació i que s'interpreten acompanyades amb música de ximbomba. Es tracta d'un tipus de composicions amb contingut profà o religiós, sovint divertides, irreverents o crítiques, que són elaborades i cantades per persones anònimes a partir d'una mateixa melodia. La nombrosa comunitat mallorquina de Gràcia interpreta peces ben conegudes de l'immens cançoner popular i tradicional de Sant Antoni, però també peces que cada any s'inventen de nou.

La música, el cant improvisat i el ball de bot -que es balla de forma espontània i popular- dura gairebé tota la nit. Cada any són més els graciencs i els barcelonins en general que se senten seva la festa i que s'apropen als foguerons atrets per l'irresistible ambient popular mallorquí que es respira al barri aquest dia.