Enterrament de la Sardina

Amb el nom d'Enterrament de la Sardina s'hi agrupen, avui, un conjunt de pràctiques festives ben diverses. El nom ve d'un antiquíssim costum popular -d'origen i significat misteriós- que tenia lloc el darrer dia de la festa, el Dimecres de Cendra. Aquest dia es feia una sortida al camp per menjar alguna cosa i s'executava el ritus de la jornada: enterrar una sardina o arengada. Hom simulava que la sardina era l'estat, magre i prim, en què havia quedat el membre sexual del Carnestoltes després dels excessos carnals dels dies de Carnaval. En alguns indrets, com a Barcelona, la sardina es vestia amb faldilles i de forma grotesca per a l'ocasió i es portava penjada amb un fil d'una llarga canya. Després de dinar, mitjançant una cerimònia grotesca, es feia un forat a terra i s'enterrava la sardina, recoberta amb un plat o cassola de terrissa en un lloc assenyalat, de manera que es pogués trobar l'any següent. En alguns pobles, una vegada soterrada la sardina, es ballava una dansa rodona al seu voltant.