Ball dels Garrofins

Moià celebra, cada anys a mitjans de gener, la seva Festa Major d'Hivern amb un conjunt d'actes que combina la celebració de la festa dels Tres Tombs amb els actes de renovació del vot de poble a sant Sebastià. Les celebracions inclouen la processó amb la imatge del sant, la benedicció dels animals en els Tres Tombs i la renovació de càrrecs en l'entitat que els organitza, i la sortida d'un conjunt de personatges propis i exclusius de la localitat, com els teiers, el 'pollo' i els garrofins.

Característiques dels garrofins

Un dels elements característics d'aquesta festa són doncs els garrofins, una dansa única a tot Catalunya. En l'actualitat el Ball o Contrapàs dels Garrofins és un ball infantil, executat per diferents nens i nenes de la població.

Els garrofins, catorze nens i catorze nenes, duen uns vestits amb fons blanc i dibuixos brodats a sobre, de color blau els nens i de color vermell les nenes. Els balladors duen picar-los per tot el cos que ressonen mentre ballen, una cinta que els creua el pit, faixa i espardenyes, amb els respectius color blau i vermell. Ara bé, la característica distintiva dels garrofins són els barrets que duen els balladors al cap, penjant enrere, una espècie de barretina llarguíssima i bellament guarnida amb cintes de tots colors i picarols i enflocalls cosits a sobre. Sembla que el nom de 'garrofins' prové de les semblances d'aquest barret amb les garrofes. Joan Amades diu que aquest barret «als ulls del poble tenia la forma d'una gegantina garrofa, rebia per ironia el nom de garrofí»

Els garrofins surten en dues ocasions en el marc de la festa major d'hivern: la vigília, 19 de gener, a la tarda i el dia 20 de gener, diada de sant Sebastià, al matí. La vigília de la festa o sigui el dia 19 de gener, els garrofins surten pels carrers de la vila i dansen al so del flabiol, que els acompanya amb una melodia exclusiva d'aquest ball. En les seves ballades de la vigília els acompanyen el Pollo, un esparriot que duu un conill a les mans, i els Teiers, dos personatges vestits de negre i amb barret de copa que tenen la missió de fer llum als balladors amb les teieres de ferro que porten enceses.

L'endemà, dia 20 de gener, els garrofins són els encarregats de dur el tabernacle del sant, i d'efectuar dos balls. El primer, un dels moments més esperats de la festa, té lloc a l'interior de l'església en el marc de la missa solemne de festa major, acompanyats pels grallers. Després els garrofins ballen a la residència d'avis.

Apunts històrics del ball

La primera referència escrita que es té del ball és del 1789. En fer la passada de la vigília els garrofins, que eren sis joves solters del poble, visitaven les cases dels administradors del sant (dels entrants i dels sortints, els mateixos que l'endemà ballarien el Ball del Ciri), fent gran gatzara, llançant caramels i anunciant, així, l'inici de la Festa Major d'Hivern. Més modernament, a mitjans de segle XX, aquest ball el passaren a executar nois d'entre 10 i 15 anys, que a més a més també portaven el tabernacle del sant en la processó del dia de la festa. La festa es perdé i no es recuperà fins l'any 1974, adoptant més o menys l'estructura actual.