Festes de Sant Bartomeu

El Ball dels Cossiers és un conjunt de danses tradicionals que ja es troben datats des del segle XV i que són presents en moltes festes populars de diverses poblacions de Mallorca, com Manacor, Alaró, Montuïri o Algaida, entre d'altres.

Tot i que hi ha força discrepàncies al voltant de la funció i el significat dels balls, hom els relaciona amb rituals purificadors i protectors, encaminats a allunyar les plagues d'insectes. També hi ha qui li dóna una significació religiosa i hi veu tant un homenatge a la figura femenina, símbol de la fertilitat i de la Mare-Terra, com una representació de la victòria del Bé sobre el Mal. Finalment, hi ha qui els relaciona directament amb els Cóssos, les corregudes de joies, jocs i curses amb regals pels guanyadors que tant freqüents són en les festes populars mallorquines.

La primera referència escrita que certifica la presència dels Cossiers a Montuïri és del 1821. En l'actualitat, els Cossiers de Montuïri estan formats per sis dansaires i una Dama, tots homes, acompanyats per un Dimoni (el Banya Verda) i per un grup de música tradicional. Executen diferents danses, com 'Flor de Murta', 'Mestre Joan', 'El rei no podia', 'Mercançó', 'L'oferta', 'S'obriu-mos', 'Sa gallineta rossa', etc. Moltes d'aquestes danses solen acabar amb una petita escenificació de la victòria de la dama damunt el dimoni.

Els sis Cossiers de Montuïri van abillats amb una vestimenta bellament guarnida amb cintes de colors groc, vermell i verd, amb faldilles i un capell ple de flors, un mirall i una petita imatge de sant Bartomeu. Els moviments dels Cossiers, juntament amb els mocadors que duen a les mans, afavoreixen l'esparciment de l'olor penetrant dels dos rams d'alfàbrega o alfabeguera que subjecten, un a cada mà. Com és sabut, aquesta planta té propietats afrodisíaques i el seu fresc perfum també ha estat tradicionalment utilitzat per allunyar els mosquits i espantar els moscards. Durant els dies que duren les festes els habitants de Montuïri també l'utilitzen com a guarniment, col·locada sobre les orelles.

La Dama, que a Montuïri també és interpretada per un home, porta camisa i calçons llargs blancs amb una falda florejada per damunt.

El dimoni de Montuïri, també anomenat Banya Verda, duu un vestit fet amb roba de sac amb dibuixos de colors, una màscara de fusta de color vermell, coneguda per sa carota, amb dues grans banyes negres recargoldes i dos garrots, un llarg i groixut pal de fusta i un fuet amb una extensió de cordill, que utilitza per empaitar a tothom i per obrir l'espai per tal que els dansaires puguin ballar. La tradició diu que els vailets han de provocar al dimoni tot cridant «Banya verda!, Banya verda!» i que també han de tractar de fer sonar l'esquellot o picarol que el banyut del sac duu cosit al vestit, just sota el seu cul. Les rialles que provoca aquest joc contrasten amb el terror que senten els més petits, induïts pels seus pares, al veure el dimoni tant de prop per primera vegada.

Els Cossiers van tothora acompanyats per tres músics: dos flabiolaires amb tamborí i un xeremier (sac de gemecs), que interpreten la música a través de la qual els vuit personatges evolucionen.

Les sortides dels Cossiers

Els Cossiers de Montuïri surten tres vegades per la Festa Major de Sant Bartomeu, el 15, el 23 i el 24 d'agost. La festa s'inicia el 15 d'agost, dia de la Mare de Déu, quan els dansaires i el dimoni surten per primer cop a ballar davant les botigues i bars per recollir les joies (regals) que s'han de repartir el 25 d'agost a les corregudes. Es tracta d'un primer ball d'entrenament i assaig, doncs els balladors no duen els seus vestits tradicionals sino que vesteixen de paisà.

La segona sortida dels Cossiers és multitudinària i té lloc el 23 d'agost a s'horabaixa (al vespre), revetla de Sant Bartomeu, pels carrers i places del municipi, enramats amb grans branques de pi (arbres sencers, en alguns casos) i paperins de colors per a l'ocasió. La comitiva desfila durant dues hores, executant el ritual davant les cases de diverses persones. Quan els Cossiers arriben a la Plaça Major, el dimoni fa les 'rodelles', un l'espectacle-joc amb el públic assistent. Després hi ha el concert de la banda de Música de Montuïri i els focs artificials i finalment la berbena musical, que s'anima fins a altes hores de la matinada.

La tercera i darrera sortida dels Cossiers i el Dimoni es fa el dia del patró, 24 d'agost, al matí. L'anunci de l'inici de la festivitat de Sant Bartomeu la fan els músics, que fan sonar els seus instruments des del capdamunt del campanar de l'església. La comitiva arranca des de l'Ajuntament de la població i fa un recorregut per diverses carrers de la vila, anant a ballar davant les cases de les autoritats, de persones que han estat implicades en la recuperació de les danses i també en algunes de les cases on no van poder anar a ballar el dia abans. Davant cada casa els Cossiers executen el seu ball d'una forma més relaxada, sense empentes ni estirades, doncs aquest dia no hi ha tanta gent per a veure'ls. Un cop acabat el recorregut els dansaires s'aturen davant la Casa de la Vila i acompanyen les autoritats a missa d'11. Els Cossiers esperen a que acabi l'ofici, moment en què entren dins l'església, en aquesta ocasió sense el Dimoni, per ballar l'Oferta, un ball especial en què saluden i reten honors a la imatge de sant Bartomeu que hi ha davant l'altar i a tots els presents a l'acte, un moment que la gentada que hi ha dins el temple agraeix aplaudint llargament.

Acabada la missa, els Cossiers realitzen el Ball dels Mocadors, que serveix per acompanyar les autoritats i representants polítics fins a la Casa de la Vila, on dansen -primer al cadafal que hi ha just enfront la casa consistorial i després a l'interior de l'Ajuntament, en privat davant les autoritats- el darrer dels seus balls: el Marcançó o Mercansó.

Tant durant els moments en què esperen per dansar dins l'església, com quan ha acabat la festa, els dansaires són el centre d'atenció dels montuïrencs i visitants. Armats amb les càmares de fotografiar es retraten sobretot amb el Dimoni, que a aquestes hores de la festa ja ha perdut tota la seva ferocitat.

Text: Manel Carrera i Escudé

Fotografies: Manel Carrera, Potti (http://bloc.balearweb.net/potti), i Més3 (http://webs.ono.com/usr035/mes3/)