Lluna gairebé plena 
Festes majors
Jotes, carrosses i cóssos en honor a la Mare de Déu de la Fontcalda
Gandesa (la Terra Alta)
Vegueria de Terres de l’Ebre
Primera setmana de setembre
Manel Carrera i Escudé (Publicació: 19.08.2008 | Actualització: 31.03.2025)
Ajuntament de Gandesa
Malgrat els canvis que ha sofert el programa de la festa major any rera any, des de l'any 1900, en què trobem constància escrita dels butlletins de les festes majors de Gandesa, hi ha tota una sèrie d'elements que fan que les festes de Gandesa tinguin un caràcter propi i singular.
Estructura ritual
La festa major s'estructura al voltant del primer diumenge de setembre i s'allarga fins dilluns i dimarts següent, dies de festa local. Divendres al matí les celebracions comencen amb un volteig de campanes i una engegada de coets des de la Plaça de l'Ajuntament que anuncien als vilatans que s'inicia la festa major. A la tarda té lloc la desfilada de carrosses guarnides pels carrers de la ciutat acompanyades pels gegants i gralles de gandesa. Aquesta desfilada de carruatges engalanats es va fer per primera vegada l'any 1969 i té format de concurs de lluïment, amb entrega de premis inclòs. Cada grup de veïns, associació o colla elabora una carrossa amb els recursos que té a l'abast i es competeix per veure qui aconsegueix fer-la més bonica.
En acabar la desfilada es fa el pregó de la festa major i la proclamació de la Pubilla i les Damisel·les (tres noies que fan 18 anys), i la Pubilleta i l'Hereu de l'any en curs (nens i nenes entre 5 i 6 anys). Aquesta elecció és un acte que, tot i que s'ha convertit en una peça important de la Festa Major, es va organitzar per primer cop l'any 1964.
L'endemà dissabte de festa major té lloc la plega a goig de la Mare de Déu de la Fontcalda. Es tracta d'una cercavila formada per les autoritats, una banda de música i les pubilles i hereus del poble, que van passant per les cases per tal de recollir, amb un mocador o una bandera, les donacions monetàries que els habitants de Gandesa llancen des dels balcons o finestres. Tots els diners recollits van a benefici del Santuari de Fontcalda.
Un altres dels actes característics de dissabte és el ball de la Dansada o jota gandesana, una peça important del folklore català que es balla col·lectivament a la plaça del poble. La Dansa de Gandesa, que es va recuperar l'any 1981, és una dansa en la qual els dansaires, que van habillats amb el vestit típic gandesà (ells amb faixa i barretina lila, i elles amb falda i manto de color oli), ballen, amb melodia de jota, el Ball de la Barra de Torrons. Aquest ball tradicional es balla en parelles i comença quan els homes ofereixen a la seva parella una barra de torrons o massapà d'atmelles. Les parelles es posen en rodona al centre de la plaça i es ballen diferents compassos. Hi ha tres ballades diferents, molta canalla participant i es dansa amb música en directe. Hi participen també balladors provinents d'altres pobles, amb qui al final es fa una gran ballada final.
Diumenge al matí té lloc un Rosari de l'Aurora i al migdia la missa major en honor a la Mare de Déu de Fontcalda, que compta amb l'assistència de les autoritats locals i els hereus i pubilles i que acaba amb el cant dels goigs.
En acabar la missa comencen els cóssos, una de les manifestacions populars i tradicionals més característics de la festa major. Els cóssos són curses de persones i animals que compten amb importants premis per als guanyadors. Els cóssos han canviat força i si bé antigament tenien un caire més lúdic i casolà, de rivalitat entre amics i famílies o colles, en l'actualitat es tracta d'una manifestació esportiva més, molt lligada a l'atletisme professional. Antigament els homes es disputaves tres premis: un pollastre, un conill i una ceba. Avui, els premis són en diners en metàl·lic. Acabades les curses es fa el ball del vermut.
Diumenge al vespre té lloc la processó i la ofrena floral a la Mare de Déu de Fontcalda. Tot i que la imatge de la Mare de Déu de la Fontcalda és al santuari del mateix nom que hi ha a uns 12 km de la població, al bell mig de la Serra de Pàndols, la processó de diumenge es fa amb una imatge que és tot l'any en una capella dedicada a la Mare de Déu de Fontcalda que hi ha a l'església Arxiprestal de l'Assumpció, al centre de Gandesa.
Durant tots els dies que dura la festa major es fan concerts, balls, activitats per a gent de totes les edats, competicions esportives, correfocs, espectacles i animacions infantils i els focs d'artifici, que clouen amb un esclat de llum i so els actes de la festa.
(Text elaborat amb informacions de Marc Jornet)
Has detectat algun error? Avisa’ns!
Contacte
Ajuntament de Gandesa
http://www.gandesa.altanet.org
Pl. Espanya, 1
43780 Gandesa
977 420 007
Per saber-ne més
Llibres
El seguici festiu de Tortosa. Músiques per a dolçaina i percussió
Joan Cuscó i Clarasó, Josep Crivillé i Bargalló
DINSIC Publicacions Musicals, S.L
El volum, que commemora els 15 anys de la colla Gaiters de l'Aguilot, inclou onze partitures per a...
De festa a patrimoni. La patrimonialització de les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí (1959-2020)
Toni Bellón Climent
Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació
Les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí foren declarades Patrimoni de la Humanitat el...
Teatralitat, joglaria i danses festives a la ciutat de Tortosa (i a la seua àrea d’influència històrica)
Raül Sanchis Francés
Fundació Privada Duran&Martí
L’objecte d’aquesta publicació són tant les celebracions efímeres i extraordinàries com les...
Maria a Catalunya. Les 41 comarques i les seves patrones
Joan Bellmunt i Figueras
Pagès Editors S.L
La idea d'aquest llibre va sorgir de l'Acadèmia Mariana de Lleida amb motiu del certamen marià de...
El Monestir de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc
Diversos autors
Centre d'Estudis de la Conca de Barberà
LLibret informatiu sobre el conjunt monàstic de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc, amb...
Músiques i rituals de les festes a la Mare de Déu de la Salut
Edgar Cano
Rivera Editores
Totes les peces tradicionals per a dolçaina procedents de las festes de la Mare de Déu de la...
Gegants i demés improperis de Solsona de les diades de Corpus i Festa Major
Jaume Cuadrench i Bertran
Solsona Comunicacions S.L
L'edició d'aquest llibre és el resultat d'un llarg procés de recerca que el seu autor va dur a...
Solsona, la Festa Major
Noemí Vilaseca
Ajuntament de Solsona i Lunwerg Editors
Aquesta obra, coeditada per l'Ajuntament i Lunwerg Editors, té l'objectiu de captivar tant els...
Jardín de María, plantado en el Principado de Cataluña (Girona, 1772)
Narcís Camós
Diputació de Girona
Aquest llibre és la versió facsímil de "El Jardín de María plantado en el Principado de...
Santa Maria de la Gleva patrona de la plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià
Antoni Pladevall Font
Montblanc-Martín
Música per a una festa
Miquel Villalonga Coll
Col·lectiu folklòric de Ciutadella
Fent-se inimaginable una Festa Major sense música, hi ha una sèrie de tonades i instruments que...
Devocions marianes populars. El Solsonès
Joan Bellmunt i Figueras
Pagès Editors S.L
Llibre que il·lustra i ressegueix les devocions marianes populars a El Solsonès, amb informació...
600 anys Corre de Bou
Diversos autors
Ajuntament de Cardona
Programa de la Festa Major de Cardona de l'any 2009, l'any que feia 600 anys de la primera...
El Ball Pla d'Olot
Alexandre Cuéllar i Bassols
Llibres de Batet
Un dels actes més característics i també més controvertits de les Festes de Tura -actualment ja...
Més d'un segle de cartells de festes del Tura d'Olot (1859-1998)
Diversos autors
Ajuntament d'Olot. Comissió de festes
Aquest llibre, escrit conjuntament per Antoni Monturiol i Magda Pujolràs, va dels cartells de les...
El monestir i la Mare de Déu de la Serra de Montblanc. Entre història i llegenda
Carme Plaza Arqué
Edicions Cossetània
El monestir de la Serra presideix des d'un petit turó la vila medieval de Montblanc. Fou fundat el...
Les sortides de les marededeus de la Serra de Montblanc (1687-2016) Devoció i festa
Josep M. Porta i Balanyà
Edicions Cossetània
El llibre presenta la devoció que han tingut els montblanquins envers la seva patrona, la Mare de...
Festa a la Ribera: les festes d'Algemesí
Josep Antoni Domingo i Borràs
Ajuntament d'Algemesí. Regidoria de Cultura
Llibre que recull totes les celebracions festives de l'any a la ciutat d'Algemesí: les de l'Hivern...
Festes de Gràcia. Cent anys
Josep Portella Coll
Col·lectiu folklòric de Ciutadella
Aquest llibre, editat per iniciativa del Col·lectiu folklòric de Ciutadella en motiu del...
Llinars és festa! Músiques i elements festius de la vila
Diversos autors
Colla gegantera La Patufa
Aquest llibre, escrit per Arnau Guardi i amb un disseny gràfic de Marc Viamonte, repassa d'una...
La nostra cultura popular. Picassent (comarca de l'Horta)
Enric Romaguera i Belenguer
Ajuntament de Picassent
Aquest llibre és una obra indispensable per conèixer Picassent i la seua gent i inclou abundant...
Audio / CD
Pasdobles d'en Joan Roure i Jané. Diades de Corpus i Festa Major de Solsona
Orquestra Patinfanjàs
CK Music
Enregistrament dels pasdobles compostos pel mestre solsoní Joan Roure i Jané que s'interpreten...
Festa Major de Solsona
Cobla La Principal de la Bisbal
Audiovisuals de Sarrià
Enregistrament en directe de la música dels ballets dels diferents elements folklòrics de la...
Danses i entremesos de la Garrotxa. Volum II
Cobla Cadaqués
Àudiovisuals de Sarrià - CCTP Marboleny
Disc compacte + llibret amb textos de Manuel Cubeles i el GRFG. Conté les músiques i les...
Música, tradició i patrimoni. La Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí
Diversos autors
Escola Musical de Tabal i Dolçaina (EMTiD)
Sota la direcció de Xavi Richart i textos d'Andrés Felici, aquest doble CD i llibret és, en...
També et podria interessar
De la mateixa categoria
Festa major de Tremp (el Pallars Jussà)
- se celebra el 8 de setembre en honor a la Mare de Déu de Valldeflors. Durant els dies compresos entre el 7 al dia de 11 de setembre Tremp ofereix a tots els seus visitants un variat programa d'actes que va des de actes...
Festes de la Mare de Déu de la Salut a Maria de la Salut (el Pla de Mallorca)
- amb processó de la verge i activitats diverses els dies anteriors (corregudes de "joies", cursa de caragols, correfocs, bandera que fa fideus, etc)
Festes de la Mare de Déu de Gràcia a Vila-real (la Plana Baixa)
- els orígens de les festes de la Mare de Déu de Gràcia es remunten al segle XVIII. Unes febres afecten el poble durant l'any 1757 i aquest demana la intersessió de la Verge perquè finalitze l'epidèmia. El mateix any, l'Ajuntament de Vila-real acorda celebrar...
Festa major a Sant Quirze del Vallès (el Vallès Occidental)
- se celebra cada any a principis de setembre. Representatius de la Festa Major de Sant Quirze són els seus gegants, els capgrossos i la Colla de Diables. Dos dels gegants representen els patrons del municipi Sant Quirze i Santa Julita, i l'altre, el recentment...
Festa major de Castell d'Aro (el Baix Empordà)
- en honor a santa Maria, pels volts del 8 de setembre, que és un dels dos festius locals del municipi. És una de les festes més populars dintre del calendari festiu de la Vall d'Aro, assolint any rere any un gran èxit de públic...
Festa major de Piera (l'Anoia)
- en honor a Santa Maria. La vigília, 7 de setembre, pregària a Santa Maria i missa de vigília a l'església parroquial de santa Maria i cinema a la fresca. El 8 de setembre, diada de la Festa Major, al matí, missa solemne concelebrada a...
Festa major de Breda (la Selva)
- en honor a la Mare de Déu, patrona del poble. Amb cercavila de gegants, correfoc (infantil i adult), pregó, teatre, concerts, etc. El dia 8, botifarrada popular, missa solemne musicada, sardanes, activitats infantils i ball de nit, etc. Els dies oficials de celebració són...
Festa major de Can Moriscot a Corbera de Llobregat (el Baix Llobregat)
- festa que ja ve de molt antic, on solien assistir-hi els veïns de les masies properes que ballaven al so del flabiol i el tamborí. La festa s'inicia amb una solemne missa a la plaça amb una antiga Mare de Déu. Tot seguit festa...
Festes de la Mare de Déu de Loreto a Mutxamel (l'Alacantí)
- entre el 7 i el 12 de setembre els veïns de Mutxamel viuen amb emoció unes festes que ja se celebraven en 1843. Els festers de Mutxamel rendixen homenatge a la seua patrona, la Mare de Déu del Loreto, pel miracle obrat l'any 1597...
Festa major i Ball de Cantirets de Palafolls (el Maresme)
- dedicada a la Mare de Déu de Palafolls, la imatge de la qual fou trobada per uns pastors entre uns matolls. El dia de la festa és tradició fer-hi el "ball de cantirets", un ball executat amb càntirs de vidre, com una almorratxa. Cada...
Festes patronals de la Mare de Déu del Puig de Santa Maria (l'Horta Nord)
- les festes se celebren al voltant de la primera setmana de setembre en honor a la Mare de Déu del Puig, una de les figures d'una mare de déu trobada més antigues del País Valencià. Segons la tradició fou trobada per les tropes...
Festa major de la Mare de Déu de la Gleva (Osona)
- al voltant de la festivitat de les marededéu trobades, el 8 de setembre, el Santuari de la Gleva celebra la Festa major. Es tracta, com el mateix nom indica, de tot un seguit d'activitats festives i també religioses que se celebren a tota la...
Festes de la Mare de Déu de L'Olivar a Alaquàs (l'Horta Sud)
- festes patronals d'aquest poble, que se celebren entre el 5 i el 8 de setembre en honor a la patrona d'Alaquàs. El 5 de setembre -Sant Miquel- al vespre, Pujà i Cordà de Sant Miquel, el 6 de setembre al vespre, Cordà Infantil, el...
Moros i Cristians de Villena (l'Alt Vinalopó)
- són les festes en honor a la patrona de la ciutat valenciana de Villena , Nostra Senyora de les Virtuts. Se celebren del 4 al 9 de setembre i estan reconegudes com d'Interès Turístic Nacional. El seu origen està en 1474, quan la Verge...
Festa major dels Blaus i Vermells de Llinars del Vallès (el Vallès Oriental)
- dedicada a la Mare de Déu del Prat, patrona de vila, se celebra pels volts del 8 de setembre, amb una gran quantitat d'actes, d'entre els que destaquen el següents. El primer dia de la Festa Major: arribada del gegant boig i l'esparriot, seguici...
Festes majors de Picassent (l'Horta Sud)
- dedicades a la Mare de Déu de Vallivana, patrona del municipi (8 de setembre) i al Sant Crist de la Fe (9 de setembre). El 8 de setembre és el dia de la patrona, el dia en què milers de veïns i veïnes ixen...
Festa major d'Agramunt (l'Urgell)
- se celebra el cap de setmana més proper a l'1 de setembre (el cap de setmana abans del 8 de setembre) i està dedicada a la Mare de Déu del Socors. Dijous hi ha pregó, cercavila, pal de picantó (pujada a un pal ensabonat)...
De la mateixa població
