Festa major

La Festa Major de Sant Quintí, obeeix, com en la resta de poblacions de Catalunya, a una necessitat de la gent de reunir-se, com a mínim una vegada a l'any, per poder expressar els seus sentiments amb tota plenitud. Els seus orígens és remunten a llunyanes èpoques en què la població celebrava la festa en acció de gràcies d'haver pogut fer la collita satisfactòriament. Per aquest motiu, entre la fi de les tasques de la sega i de la llaurada i l'inici de la veremada, moltes de les festes majors del Penedès es fan durant els mesos d'agost i setembre, un període de temps en què les obligacions laborals queden en suspens i, a manera de ritual, representa el triomf de la col·lectivitat en la seva lluita per vèncer les dificultats que contínuament l'aborden.

La Festa Major de Sant Quintí de Mediona està dedicada a la Mare de Déu de les Neus, però també a Sant Justí i a Sant Quintí. La festa sempre es celebra el cap de setmana següent al 15 d'agost, diada de la Mare de Déu de l'Assumpció. La Missa en honor a la patrona de la vila es celebra el dilluns de la Festa Major, l'endemà del diumenge següent al dia 15 d'agost.

Estructura ritual de la festa

L'estructura bàsica de la Festa Major de Sant Quintí és similar a la de fa molts anys però adaptada als temps. El fet que es celebri a l'estiu aporta l'al·licient que compta amb la presència d'una nombrosa colònia d'estiuejants o de forasters que venen a participar-hi. Tradicionalment, les cerimònies importants que donen caràcter a la Festa Major són l'ofici religiós (que posa en contacte la comunitat amb el seu sant patró que la protegeix), la mostra folklòrica popular, l'àpat (que reuneix la família i les amistats) i el ball. Moltes de les activitats que s'hi han anat afegint, amb el pas del temps, han esdevingut ben importants en la festa: partits de futbol, curses de bicicletes, escacs, tir al plat, sardanes, ... També hi ha les típiques celebracions que marquen el començament i el final de la festa (tronada i tritlleig de campanes, castells de focs, ...).

Divendres hi ha el correfoc a càrrec del Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona, un dels més antics i característics del país. El Correfoc de Sant Quintí és un dels més espectaculars de Catalunya pel nivell i la intensitat de foc utilitzats. El correfoc acaba amb la Festa dels Diables amb l'actuació de grups de música i dj's.

L'endemà dissabte a les 8 del vespre té lloc la tradicional cercavila amb la participació dels grups de cultura popular locals, la majoria d'ells centenàris, com el Drac, el Ball de Diables, els Gegants, les gralles, els nans, els bastoners, les panderetes, els timbalers i també amb la participació de grups d'altres poblacions veïnes. A l'arribar a l'Ajuntament es fa la salutació a la festa i es llegeix el pregó de Festa Major. La paraula sempre s'ha utilitzat per transmetre públicament els sentiments que la festa provoca.

Tot seguit té lloc actuació de tots els balls populars. Al voltant de les 9 del vespre el Ball de Diables escenifica el seu ball típic, una reminiscència de la lluita del bé contra el mal d'origen vuitcetista i un dels balls parlats que més bé s'ha conservat fins als nostres temps. El Ball no s'ha deixat mai de celebrar durant els últims cent anys (excepte el període de la guerra civil). Seguiment es fa la lectura del versots satírics on es critica els fets més rellevants de l'actualitat amb una rima molt característica. Els versos fan referència a l'actualitat política local, nacional i internacional, però també tracten d'altres temes, en molts casos plens d'ironies, sarcasme, misogínia i escatologia. Els diables fan un repàs als problemes més espinosos del poble, denunciant injustícies i criticant les actuacions dels membres de l'Ajuntament, que des del balcó aguanten, no sense tensió, les crítiques que els fan els diables.

El diumenge és el dia central de la festa. A les vuit del matí es fan les tradicionals matinades i a 2/8 del vespre a la plaça de l'església comença la cercavila amb la participació de tots el balls una altra vegada.

(Text elaborat amb textos del llibre Sant Quintí de Mediona, de Xavier Argemí, Mª Teresa Sadurní i Joan Serra, aportats per Pere Miró i Vidal)