Festa Major

La vila d'Oliana, situada en un petit turonet a l'esquerra del riu Segre, celebra la seva festa major en honor a la Mare de Déu dels Àngels, patrona de la vila, que s'escau pels volts del 2 d'agost. Aquesta és la segona població en nombre d'habitants de l'Alt Urgell i un indret de pas en moltes rutes.

La Mare de Déu dels Àngels és una representació de Maria, la deessa Mare, mare de Déu, emblema de la fecunditat i símbol de la maternitat. La característica d'aquesta Mare de Déu és que duu un nen als braços amb qui comparteix la subjecció a una esfera i que de la seva figura n'irradien diversos rajos de llum. Sota els seus peus hi ha diversos àngels.

L'inici de la devoció i el culte per aquesta marededéu està fonamentat en tres llegendes. La més popular explica que antigament Oliana retia culte a la Mare de Déu dels Socors en una petita capella d'una ermita i que un any que es volgué pintar la imatge ocorregué un fet extraordinari. Segons l'ermità durant la nit una àngels acabaren de pintar la imatge que el pintor havia deixat a mig acabar. D'aquí que els habitants de Oliana rebatejaren aquesta imatge amb el nom de Mare de Déu dels Àngels.

Alguns actes destacats

Els de la festa major són una dies plens de tot tipus d'activitats. El dia 2 d'agost és el dia central de la festa. Al matí es fa la processó d'anada a ofici amb la imatge de la Mare de Déu dels Àngels, patrona d'Oliana, pels carrers del poble. A la tarda, repic de campanes, sortida de la cercavila del seguici festiu i lectura del pregó, que culmina amb una tronada. El Seguici d'Oliana està format pels elements festius existents en un municipi: els diables i el Voliak, els capgrossos amb el Mesclat; els gegants Junset, Flor, Àngels, Andreu i Vilana-Perles, la banda de música del seguici festiu i els grallers d'Oliana. La música té un paper destacat, ja que la banda del seguici festiu interpreta de forma continua durant la cercavila la música del passa-carrers, que és un popurri que dur com a tema principal l'himne de l'Orinal, una cançó popular cantada en el nostre poble. Finalment, quan entra la nit, el foc corre gràcies a les forces diabòliques d'Oliana en un correfoc que passa per tot el poble i que dóna pas a un gran concert amb música del país i al Ball de Festa Major.

Altres actes destacats de la festa major són la Trobada gegantera (des del 1993), la Pedalada Popular (des del 2003), el sopar populars, les sardanes i el castell de focs de cloenda.

L'any 2024 es va inaugurar una nova figura d'imatgeria festiva de la localitat: un gegant que representa Ramon Frederic Vilana-Perles i Camarasa, nascut a Oliana, que formà part de la Coronela de Barcelona, amb el rang de capità, actuant en defensa de la ciutat durant els setges francesos. El gegant té un ball propi i participarà dels actes més protocol·laris i dies marcats del calendari festiu.

Balls perduts

Una altra de les característiques d'aquesta festa és que s'hi havia ballat diversos balls avui perduts. En primer lloc, sembla que durant el segle XIX i principis del XX s'hi havia ballat un ball de bastons, del que es desconeix la partitura i la coreografia, però que podria estar emparentat amb els balls de bastons que es ballen al Pirineu.

Segons en Joan Amades a Oliana per la festa major s'hi havia ballat també el Ballet de Déu i un ball de cascavells, dels que en dona força detalls i que, malgrat això, al poble no en tenen cap record.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Joan Bellmunt i Figueras