Festa de les falles

Cada 23 de juny els joves d'Isil duen a terme una de les baixades de falles més especials de les que es fan al Pirineu català. Un ritus amb foc que té la finalitat d'ajudar i propiciar, en la mesura més humana possible, la fecunditat i la regeneració de la vida natural en tots els aspectes.

La festa, pas a pas

La tarda del 23 de juny els nois i noies solters del municipi d'Isil (antigament anomenat Gil) es reuneixen a la plaça del poble i guiats pel fadrí major, enfilen un camí que s'enlaira fins les altes muntanyes que envolten la vall. El fadrí major és un jove que han designat mesos enrera i que ha estat l'encarregat de preparar les celebracions, juntament amb la fadrina major, que és la seva promesa o la noia soltera que visqui més a prop de casa seva.

A mig camí, agafen les falles, uns grans troncs que han estat convenientment col·locats en un indret protegit. Les falles són uns troncs secs de pi negre que s'ha assecat des de mesos abans i que pesen, cada un, entre quinze i trenta quilos. Els fallaires agafen les falles i les pugen fins al 'Far', un indret des del que es pot veure el poble i on els joves esperen a que es faci fosc. Allà es veu vi, es menja i es canta per fer més breu l'arribada del moment esperat.

En un moment donat, els més vells del pobles encenen la falla major, un enorme tronc plantat vertical al centre de la plaça de l'església: és el senyal que esperen els fadrins per iniciar la baixada. Aleshores, els fallaires encenen les seves falles i inicien el descens que els portarà fins al poble.

D'aquesta manera és com els homes joves i solters -els equivalents als guerrers en d'altres societats- s'apropien del foc solar durant la nit solsticial de Sant Joan per ajudar que l'astre rei mantingui el cicle anual de forma eterna i no deixi morir de fred als humans. Els fallaires atrapen, simbòlicament, la força del sol en aquell dia de tanta energia.

Els fallaires van baixant en plena foscor pels pendents de la muntaya, fent zigazagues amb les torxes enceses. El trajecte dura unes dues hores i la vista de la baixada del foc dels fallaires des d'Isil és impressionant.

Quan els joves s'aproximen a la rodalia del poble, les joves fadrines solteres surten a esperar-los. Cada noia entrega un ram de flors de xeringuilla i menta, un got de vi i un tros de coca al noi que més li agrada. Ell, sense aturar-se, agafa el què li ofereixen i continua caminant amb els altres fadrins fins al cementiri, on fan set voltes esotèriques en honor als avantpassats. Des d'allà tornen al centre del poble on són rebuts amb aplaudiments i amb comentaris d'admiració i ironia sobre el tamany de la falla o el nombre de cremades que porta cada fadrí a la roba. Els fallaires deixen les seves torxes enceses recolzades a la falla major creant d'aquesta manera la foguera que presidirà la resta de la celebració. La nit continua amb un ball durant el qual les noies escullen el noi que més els agrada. Diuen que així és com en aquestes nits solsticials els matrimonis madurs d'Isil van tenir la seva primera relació sexual i que, gràcies a la baixada de falles es gesten, cada any, moltes de les parelles d'Isil.

Les falles d'Isil

La festa de les falles d'Isil va ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya l'any 1991.

A Isil, a diferència d'altres indrets del Pirineu català on també es fan baixades de falles, no tothom qui vol pot ser fallaire. Només uns quants elegits tenen l'honor de participar en aquest ritu de foc.