Festa major

La sortida d'uns gegants rajolers, les sardanes, una baixada de carretons i les "pomes de relleno" són alguns dels ingredients de la Festa Major d'aquesta població altempordanesa que, gràcies a la seva indústria rajolera, durant anys es va considerar "mare de pobles".

Vilafant celebra la seva Festa Major pels volts del 16 de setembre, diada de Sant Cebrià, patró del poble. La primera referència escrita que vincula el poble amb aquest sant és del 1119, data en què ja es fa referència a l'altar de sant Cebrià de església parroquial de Vilafant.

Els actes de la festa major se celebren el cap de setmana més proper al 16 de setembre. Comencen divendres amb el pregó a càrrec d'alguna persona del poble o amb algun vincle a Vilafant, una concentració de capgrossos casolans i la cercavila pels carrers del nucli antic dels gegants de Vilafant, Cebrià i Carme, que representen una família de rajolers.

Vilafant i els rajolers

La gran quantitat de sediments argilosos existents a prop del riu Manol sobre els que s'assenta el municipi de Vilafant ha facilitat, al llarg de la història, la proliferació de nombroses empreses dedicades a la fabricació de rajoles i altres materials per a la construcció. A principis del segle XVII, per exemple, ja hi havia quinze forns en funcionament, a mitjan segle XVIII hi funcionaven onze petites fàbriques o bòbiles familiars, i l'any 1880 es va muntar la gran bòbila de Rafel Soler, a la zona de Palol Sabaldòria.

La indústria del rajol i les activitats econòmiques vinculades a la construcció (guixaires i mosaics) han fet que Vilafant hagi estat anomenada popularment "mare de pobles", ja que de la seva terra n'ha sortit el material per a construir moltes cases de pobles de la comarca i alguns grans edificis, com l'Hospital Josep Trueta o el Castell de Sant Ferran de Figueres

L'any 1994, per rememorar i fixar el passat rajoler, es va decidir construir dos gegants que representessin una parella de treballadors d'una bòbila: Cebrià, un rajoler, i Carme, la seva dona. La colla gegantera i grallera "Els Rajolers" es va ampliar, el 1996, amb els capgrossos d'en Draga i d'en Sagal.

Sardanes i pomes de relleno

Diumenge al matí hi ha matines amb els grallers, ofici solemne amb acompanyament musical i una ballada de sardanes. En el transcurs d'aquesta ballada, la cobla convidada sempre interpreta la "Sardana dels Rajolers" una sardana dedicada als rajolers del poble que va ser composada pel mestre i compositor figuerenc, Pep Ventura. Aquest compositor famós per haver inventat la sardana llarga i reformat la formació de cobla, fou amic del vilafantenc Josep Junquer, que va escriure un manual de com ballar sardanes llargues l'any 1853.

Diumenge també és el dia de la degustació de "pomes del relleno". Les pomes farcides són un dels plats típics de moltes festes majors de finals d'estiu i principis de tardor, quan acaba la collita de la poma en aquestes contrades. A Vilafant, de pomes farcides se'n fan de dos tipus, unes amb carn i d'altres més dolces. El plat es cuina amb un tipus especial de pomes, que són més compactes i que es poden trobar aquestes dates als mercats. La menja és pròpia dels àpats familiars de la festa major de Sant Cebrià, tot i que també és un plat típic de l'Aplec del Manol i Palol Sabaldoria, que se celebra a principis d'octubre.

Altres activitats

Dissabte se celebra la Baixada de Carretons (des del 2009), el concert de Festa Major i el ball de nit a la plaça major.

Durant tots els dies que dura la festa es fan tornejos esportius (futbol, futbol sala, volei platja...), un campionat de botifarra, espectacles infantils, concerts.... Cada any s'edita un llibret de la Festa Major que recull els principals actes de la festa.

Text: Manel Carrera

Fotografies: Ajuntament de Vilafant