Fira d'indians

Begur és, avui, un dels destins turístics més importants de la Costa Brava: la seva principal activitat econòmica és l'atenció als visitants que arriben al municipi, sobretot durant els mesos d'estiu, per gaudir de les seves sortides naturals al mar: les platges de Sa Riera i Platja Fonda i les cales d'Aiguafreda, Sa Tuna, Fornells i Aiguablava.

Begur, poble d'indians

Durant segles els habitants de Begur es van dedicar a la recol·lecció de corall, al conreu de la vinya i a la pesca. Tot això va canviar dràsticament a partir del segle XVIII quan, amb l'arribada de la fil·loxera i la competència amb el corall italià, molts begurencs van haver d'emigrar cap a les Amèriques per guanyar-se la vida.

El gruix de l'emigració begurenca a l'Antilla gran es va produir a partir del 1778 quan es promulga el decret que permet comerciar amb Amèrica directament des de ports catalans i, molt especialment, a partir de 1827-35 quan es permet la lliure emigració només a partir de "passa-ports" emesos pels ajuntaments. Durant tot el segle XIX es calcula que van marxar de Begur més de 500 persones, un gran nombre tenint en compte que durant aquest període mai va superar els 2.000 habitants. Com els altres catalans, els begurencs obren botigues de queviures a Cuba ("el catalàn de la esquina") i es guanyen la fama de treballadors, estalviadors i emprenedors.

Tanmateix, només uns quants d'ells van tornar de Cuba amb una gran fortuna: els indians. La tradició oral local explica que la senyal que els indicava que havien de tornar a casa era el repic de les campanes de la petita ermita de Sant Ramon Nonat, situada al bell mig del poble. En tornar a Begur, els indians van invertir en les indústries locals (bàsicament el suro i la vinya), es van fer una casa nova i van contribuir en la millora del poble, pagant infraestructures, escoles i locals d'entitats (com el Casino Vell, de 1870). La petja dels indians fou tant important que hom considera que no es podria entendre el present del poble sense comprendre i valorar el llegat dels indians.

L'any 2004, per iniciativa de l'Ajuntament, va celebrar la primera edició de la Fira d'Indians de Begur amb la intenció de promocionar el municipi mitjançant una oferta lúdica i cultural que permetés allargar la temporada turística - i tancar així l'estiu- amb una proposta vinculada a la història dels seus habitants: els indians.

La festa actual

La Fira d'Indians actual se celebra durant tres dies, sempre el primer cap de setmana complert de setembre. L'acte que dóna el tret de sortida de la festa és l'escenificació de l'arribada d'un indià al poble per mar, que representa que torna de Cuba.

Es tracta d'una recreació teatral que té per protagonistes a un indià, la seva família, el seu servei i altres personatges de l'època que l'acompanyen. Cada any arriba un indià diferent d'entre els més de 500 que hi ha documentats. La comitiva arriba per mar i atraca a la platja de Sa Riera, un antic llogarret de pescadors situat a tres quilòmetres de Begur que ha estat engalanat pels seus veïns per a l'ocasió. Allà l'indià és rebut per l'alcalde, altres representants polítics locals, descendents d'indians, personatges convidats que tenen algun vincle amb el món cubà i molts begurencs i visitants que s'acosten fins a la platja per saludar-lo. L'alcalde fa un parlament de benvinguda en clau humorística, que funciona com a pregó de la festa, on aprofita per explicar alguns dels projectes de millora a fer al poble i per demanar a l'indià si hi vol contribuir econòmicament, proposta a la qual sempre respon afirmativament. Acabat el parlament, el sèquit es trasllada en cotxe d'època fins a Begur, on realitza un breu passeig pels carrers.

L'arribada teatralitzada de l'indià marca l'inici dels dies de festa que tindran lloc a partir d'ara, amb una gran quantitat d'activitats i una gran participació popular. Durant els dies que dura la Fira els carrers i places del nucli antic es guarneixen per acollir un mercat de productes d'ultramar, ple de parades on es comercialitza rom, xocolata, canya de sucre, cotó... així com una mostra d'oficis de l'època indiana. Diferents grups d'actors amateurs del poble es passegen pel municipi vestits com els indians i fan petites representacions teatrals. També hi ha cercaviles d'animació i ball i música a càrrec de grups de cultura popular i tradicional vinguts de Cuba.

Destaca una extensa programació de concerts de música afroamericana (salsa, merengue, son...) que originen animats balls regats amb begudes (com els "mojitos") que acaben a altes hores de la matinada. Tampoc falta mai un concert d'havaneres, la música que va arribar amb els indians.

Cada any la Fira adopta un tema diferent: els teixits, la música, la literatura, els sons, l'havanera, la gastronomia, l'arquitectura, el menjar, la dona... Mitjançant exposicions, tallers i xerrades es donen a conèixer diferents aspectes del llegat indià a Catalunya i especialment a Begur, però també la influència catalana a Cuba des del punt de vista econòmic, social i polític. També s'organitzen visites guiades a les cases indianes més importants del municipi.

Des de l'any 2018, la Fira compta amb uns capgrossos que representen a una parella d'indians, Perico i Reparada, i a la llarga es vol acabar construint una parella de gegants.

La Fira d'Indians ha aconseguit agermanar Begur i l'Empordà amb Cuba i promocionar la cultura i les tradicions populars de tots dos pobles. La dels Indians és, avui, la festa més multitudinària d'aquest municipi, doncs es calcula que hi passen cada any entre 40 i 50 mil persones.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé