Les Falles

Andorra celebra la revetlla de Sant Joan fent giravoltar unes falles enceses amb el foc sagrat del Canigó. Any rere any, els pobles de totes les parròquies es veuen envaïts per unes boles de foc que giravolten sense aturador i que anuncien l'arribada de la festa nacional dels Països Catalans.

Des de temps immemorials, les valls d'Andorra han fet giravoltar falles la nit de Sant Joan. De fet, hi ha qui apunta que l'origen dels fallaires es remuntaria, segons la llegenda, a l'època de Carlemany, al segle IX, quan haurien ajudat l'emperador en les seves conquestes.

Aquests fallaires són els qui, la vetlla de Sant Joan, encenen i fan giravoltar les falles, donant una sensació de roda de foc. D'entre tots els fallaires, destaca la figura del fallaire major, qui va davant marcant les figures i els moviments que duran a terme els seus companys.

Tradicionalment, la falla andorrana s'aconseguia enfilant trossos d'escorça de bedoll assecats, separats de l'arbre a començament de juny, a l'extrem d'una branca llarga de boix. Actualment, per raons ecològiques, s'ha reemplaçat l'escorça per per un paper encerat especialment per a l'ocasió. En comptes d'enfilar l'escorça en un pal, es fixa paper embolicat amb filferro a l'extrem d'una cadena, fet que es tradueix en una major vistositat a l'hora de fer-la giravoltar al voltant del cos. Les falles tradicionals, però, encara es continuen construint actualment perquè no es perdi la tradició i es mostren en moments rellevants de la vida andorrana.

Dia a dia, tot el juny

La Comissió Focs de Sant Joan i el Centre de la Cultura Catalana del Principat d'Andorra organitzen cada any un taller de falles que arrenca a principis de juny, quan es fa una sortida per buscar el bedoll. Durant la segona i tercera setmana de mes tenen lloc els tallers de construcció de les falles en diferents espais de les parròquies.

El dissabte abans de Sant Joan és un dels dies més esperats de la festa, ja que és quan els participants als tallers realitzen una excursió a Fontargent, on participen en una gimcana per trobar l'argolla on, segons la llegenda, Carlemany va lligar el seu cavall i que la vetlla de Sant Joan es torna d'or. Qui troba l'argolla és nomenat fallaire major i, per tant, té l'honor de vestir la caputxa roja. Aquest dia també es prepara el feix de llenya que es du al Canigó el 22 de juny. L'expedició andorrana passa la nit del 22 al 23 de juny acampada al refugi dels Cortalets, d'on retorna amb el foc sagrat de la nació catalana que encendrà milers de falles i fogueres arreu dels Països Catalans.

La Flama del Canigó arriba amb una cursa de relleus a la seva primera destinació andorrana -cada any una parròquia diferent- i des d'allà es trasllada a la Casa de la Vall, on és rebuda amb tots els honors pel síndic general i es llegeix el manifest, abans d'escampar-se per totes les parròquies. El mateix foc encendrà, hores més tard, les fogueres d'Urgell, vila on resideix un dels dos coprínceps d'Andorra, que en alguna ocasió ha presidit la festa.

El 23 de juny, vetlla de Sant Joan, és quan la festa arriba al seu clímax, amb tots els fallaires que fan giravoltar les falles per damunt del cap, corrent pels carrers de totes les parròquies, en un imponent espectacle en què les boles de foc sembla que prenguin vida pròpia.

Alts i baixos històrics

Els actes de celebració de Sant Joan a Andorra es van reprendre l'any 1970, després d'un període d'oblit. Tot i això, la continuïtat de la festa no va ser del tot regular. A partir de 1995, el recent constituït Centre de Cultura Catalana (CCC) va donar un nou impuls a la festa, coorganitzada amb la Comissió Focs de Sant Joan, i va aconseguir donar-hi un nou impuls i augmentar-ne cada any la participació.

El CCC i la Comissió Focs de Sant Joan van decidir, a partir de 1996, recuperar les tradicionals falles o rodes de foc que des de temps immemorial animaven la nit de Sant Joan a les parròquies andorranes i que havien desaparegut a principis de segle XX. Així, des dels treballadors de la Poste als corredors del Club Atlètic del Principat o el Gremi de Pastissers s'han anat implicant progressivament en la celebració fins a fer-se-la seva del tot.