Cordà i coetà

Bétera celebra, cada any del 12 al 22 d'agost, la Festa de les Alfàbegues o Festes de la Mare de Déu d'Agost, una completíssima celebració tradicional que combina el culte a la Mare de Déu de l'Assumpció amb un ritus de pas col·lectiu de dues de les dones solteres del poble.

La celebració compta amb l'ofrena d'unes alfàbegues de grans dimensions, una processó religiosa, danses i cants populars (albaes) i l'execució d'una cordà i diverses coetàs, un conjunt de jocs amb coets que, juntament amb l'olor de les plantes i el confetti, omplen de pólvora tots els racons del poble.

Els preparatius per a la cordà

Els dies abans del 15 d'agost, dia central de la festa de la Mare de Déu de l'Assumpció, les entrades, finestres, galeries, terrasses i els balcons de les cases de Bétera es transformen. Alguns veïns instal·len plafons protectors de fusta i cartró, mentre que d'altres es preparen per gaudir de la festa cobrint les entrades de les seves cases amb malla de galliner. La instal·lació d'aquestes estructures protectores evidencia com d'arrelada està al poble la cultura traquera. I és que si bé és cert que les malles de filferro per una banda eviten el perill que poden ocasionar els coets si entren dins les cases, per l'altra també permeten el gaudi tant de la cordà com de la coetà des de ben aprop.

Per a participar de la cordà cal apuntar-se dies abans a l'Ajuntament i preparar-se adequadament: anar a comprar tot el material pirotècnic (els coets) i posar a punt tot l'equip per a participar d'aquests dos jocs amb la pólvora.

Els que tenen el permís corresponent per a participar d'aquests ritus de foc, es paguen de la seva butxaca tots els coets que es tiraran durant la coetà. Cada participant es gasta entre 200 i 800 euros en els tres tipus de coets que hi ha: borratxos (llargs) i borratxos (curts) amb tro al final, i femelles, que consisteixen en un coet del que 'pengen' cinc o sis coets borratxos menors, que salten en totes direccions quan la metxa els encén. Les persones grans del poble expliquen que, antigament, els coets estaven fets d'un altre material, que les cordes que servien de base als coets eren més dures i enquitranades que les actuals i que l'endemà es re-utilitzaven, una vegada el coet havia esclatat, per a lligar les tomaqueres a les canyes de l'hort.

El vestit dels participants d'aquestes dues manifestacions traqueres consta d'un casc protector, uns guants i unes botes altes. Els tiraors vesteixen amb un 'mono' d'una sola peça, com els que fan servir els mecànics i que els cobreix totalment (anomenats 'granota' o 'busso'), on s'hi enganxa l'etiqueta amb un número que els identifica com a participants acreditats de la festa.

La Cordà

La Cordà de Bétera comença unes hores després de la 'coetà de luxe' del dia 15 al vespre que els Majorals fan esclatar en una plaça situada al costat mateix de l'església i que serveix per acompanyar l'entrada de la imatge de la Mare de Déu dins l'església, i d'aquesta manera anunciar el final de la processó. És el primer tast de l'olor de pólvora que a partir d'aleshores inundarà el poble.

Cap a quarts de deu, mentre tothom sopa, al carrer de l'Ajuntament de Bétera, anomenat Gascó Sirera, el mestre pirotècnic local i els seus ajudants van muntant l'estructura de la Cordà. El model de Bétera és la cordà plana. Es tracta d'una corda d'uns tres cents metres que va d'un extrem del carrer a l'altra, formada per una metxa de la que pengen alternativament coets mascles i femelles. La corda es situa a uns tres metres d'alçada a través d'un conjunt de pilones de ferro que s'instal·len al bell mig del carrer.

L'encesa de la cordà es fa a través d'una gran traca de tres cents metres, que avança pel carrer paral·lel i que permet a tothom anar-se situant a lloc. Quan sota la corda només hi ha les persones autoritzades, la metxa s'encén des d'una punta i va avançant, fent caure, durant en el seu recorregut, els coets mascles i femelles que hi pengen. Els participants s'ajunten sota la corda i tracten d'agafar al vol un dels coets que cau. Una vegada s'ha caçat, el coet es deixa una estona a la mà, abans que esclati, i es llança oferint-lo a algú. La cordà dura uns vint minuts, durant els quals el carrer s'omple de coets borratxos que esclaten per tot arreu sense control. Aquest és un moment màgic. L'escena és magnífica: centenars de persones de tots colors amb els braços oberts i mirant enlaire demanant el foc que cau de la metxa, mentre, per tot arreu, xiulen els coets i esclata la pólvora. Els que participen en aquest ritus expliquen que com que hi ha tant de foc pertot arreu no es té esma de moure's gaire. I en efecte, ningú llança els coets amb mala bava o contra els altres, si no que els coets són més aviat 'oferts', llançats amb amor i respecte.

La Coetà

Quan la cordà ha acabat, comença la segona part del ritus: la coetà, una manifestació pirotècnica que consisteix en l'anar i venir, sense una direcció prefixada, de centenars de joves llançant coets borratxos. Els tiradors (així els anomenen) (que també van convenientment protegits) deambulen pels carrers en grups de fins a quatre persones i duen uns carros de fusta on guarden els coets. Quan arriben a un encreuament de carrers o davant la casa d'algun conegut encenen un munt de coets borratxos. Els carrers de Bétera són deserts i tot i que no hi ha espectadors a peu de carrer, centenars de persones s'ho miren des de balcons i finestres.

Els familiars i amics que veuen evolucionar als tiraors parlen amb ells des de finestres i balcons dient-los 'canya verda' i 'pixats' i cantant una cançó pròpia de la festa. Els tiraors responen a les provocacions oferint un coet dedicat a una determinada persona o bé fabricant muntanyes i combinacions especials i espectaculars de coets, que fan esclatar en honor a algú.

La coetà es desenvolupa pels carrers de Bétera sense límits ni recorreguts tancats (no hi ha coetòdrom) i dura tant com els seus participants desitgen, sovint fins que s'acaben les forces... i les municions.

La Coetà del gos

L'apoteosi final de la part pirotècnica de les festes de Bétera és la "Coetà del Gos", que té lloc la nit del 17 d'agost. L'efectuen en exclusiva els majorals de l'any i consisteix en l'esclat de milers de coets borratxos a la vegada, com una gran coetà que té lloc a la plaça Mercat, que es tanca per a l'ocasió. La Coetà del Gos es llança amb els amics i cal que, durant mitja hora seguida o quaranta cinc minuts, el foc sigui constant i no pari mai. Cada majoral fa el seu grup, que es situa en un indret de la plaça per llançar els coets. La Coetà del Gos és una increíble explosió final de pólvora que serveix per tancar la festa.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé