Josep Maria Pujol i Sanmartín

Va cursar els seus estudis superiors a la Universitat de Barcelona, on es va formar en Filologia Hispànica. El 1982 va obtenir el grau de llicenciatura amb un treball dedicat a l'estudi i la catalogació de les rondalles catalanes, i el 1991 es va doctorar en Filologia Catalana amb una tesi sobre el Llibre del rei En Jaume. Des de l'any 1979, va ser professor de la Facultat de Lletres de Tarragona, on va impartir les matèries de literatura catalana medieval, literatura romànica, teoria i història de l'escriptura tipogràfica, i folklore narratiu. Directament relacionades amb la docència, les seves grans línies de recerca van ser la literatura catalana medieval, la tipografia i el folklore. Va publicar llibres sobre literatura medieval i tipografia. En el terreny del folklore els seus interessos es van dirigir cap a la teoria de la comunicació artística interactiva en petit grup -que és com ell preferia anomenar l'antiga literatura popular-, la història dels estudis sobre el folklore i la literatura popular, i la narrativa folklòrica, particularment les llegendes i les rondalles.