#any nou

A l'alba del primer dia de l'any, centenars de persones es congreguen al capdamunt de la muntanya de sa Guarda de Palafrugell per veure el primer raig de Sol que apareix per l'horitzó. S'hi ballen sardanes, es fa una xocolatada i s'espera amb expectació, sovint sota un fred intens, la sortida del primer Sol de l'any que comença.

En el marc del Losar, la festa de cap d'any segons el calendari tibetà, el monestir Shechen de Kathmandú celebra un impressionant conjunt de cerimònies que culminen amb la construcció i crema d'una gran efígie amb aspecte terrorífic que representa l'any vell. La festa presenta sorprenents similituds amb el Carnaval de Catalunya i amb les Falles del País Valencià.

El 31 de desembre, la canalla de nombroses poblacions catalanes busca l'Home dels Nassos, un personatge imaginari que posseeix tants nassos com dies té l'any. Des de fa alguns anys, diverses localitats han convertit aquest personatge de l'imaginari popular que simbolitza l'any en un capgròs.

L'home ha tingut sempre necessitat de regir-se per calendaris, de trobar un sistema per mesurar el temps i, així, poder-se anticipar als ritmes de la vida i les estacions. És per aquest motiu que, a finals de cada any, apareixen almanacs, calendaris i agendes perquè cadascú hi pugui apuntar els seus nous propòsits, nous objectius, noves cites i renovats desitjos.

El primer dia de l'any se celebra un aplec a l'ermita de la Mare de Déu del Collell, situada al terme municipal de Sant Ferriol (la Garrotxa), durant el qual els garrotxins s'afarten de torrons fets a la comarca i també ballen sardanes.