#tió

Cada any el 26 de desembre al migdia els xiquets i xiquetes d'Alcover es troben a la plaça nova del poble per fer cagar, col·lectivament i a bastonades, mentre canten la cançó tradicional, el tió més llarg de Catalunya i del món.

Es pot dir que hi ha tantes cançons per fer cagar el tió com cases i famílies. El repertori d'aquestes cançons en la nostra tradició cultural és extensíssim i, malgrat que totes responen a un mateix patró, les lletres tenen moltes variants. Us n'oferim un recull, agrupades per comarques, per cantar mentre es pica ben fort amb el bastó.

L'esforç i la imaginació de la població aranesa de Les ha ajudat a convertir l'encesa de la Soca de Nadau, una antiga pràctica familiar quasi en desús, en una celebració popular amb un fort caràcter socialitzador i eix de les festes nadalenques de la comunitat.

La cerimònia del Tió de Nadal és una romanalla d'un antic culte a un amulet domèstic protector de la família que els nostres avantpassats realitzaven pels volts del solstici d'hivern. Amb les transformacions que el temps imposa i malgrat l'arribada de costums forasters, aquest ritu nadalenc manté la plena vigència en terres catalanes.

Durant els dies previs a Nadal algunes pastisseries preparen les anomenades "figuretes pel tió", petites figures de massapà amb formes i gustos diversos que serveixen per alimentar al tió mentre no arriba el dia de fer-lo cagar.

Cada any quan arriba el Nadal Sant Vicenç de Castellet reb la visita dels Tioners, uns misteriosos personatges sortits del bosc que acompanyen al Tió, un gran tronc de fusta que el diumenge abans del 25 de desembre, els nens i nenes del poble fan que cagui dolços i llaminadures al bell mig de la plaça de l'Ajuntament.

Tot i que la cerimònia nadalenca d'alimentar i fer cagar un tros de soca gruixuda d'arbre és un ritu de tipus domèstic que s'esdevé bàsicament a l'interior de cada llar catalana, des de fa uns anys, diverses poblacions han convertit aquest ritu casolà en un esdeveniment col·lectiu que té lloc a l'espai públic.