Tots Sants

Tots Sants o Festa dels Morts

Diverses poblacions

La Festa de Tots Sants o Festa dels Morts ha conservat en el seu costumari tota una sèrie de celebracions, elements i ritus que provenen de sistemes de creences anteriors al cristianisme. Segons la tradició popular, aquestes dates són el moment de l'any en què s'interrelacionen els dos móns, el dels vius i el dels morts.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

Fira del codony a Tremp

Fira del codony

Tremp (el Pallars Jussà)

31 d'octubre i 1 de novembre de 2026

Cada any pels volts de Tots Sants, Tremp dedica dos dies a donar a conèixer les possibilitats i virtuts d'un fruit aspre però d'una gran aroma que ha generat algunes de les elaboracions més famoses de la nostra cuina casolana tradicional, com el codonyat o l'allioli de codony.

Nit d'ànimes a Puigcerdà

Nit d'ànimes

Puigcerdà (la Cerdanya)

31 d'octubre de 2026

En Papassa, en Rosegacebes, la Nit i altres fantasmes espantanens de la Cerdanya recorren, cada any per Tots Sants, els carrers i cases de Puigcerdà, escenificant així el que raconta la tradició: que aquest dia, els esperits dels morts visiten als vius.
Rifes de panellets

Rifes de panellets

Reus (el Baix Camp)

Fins l'1 de novembre de 2026

Per Tots Sants i la Castanyada, la ciutat de Reus acull una pràctica festiva que vincula el joc amb el menjar: són les anomenades rifes de panellets o rifa de la confitura, un costum antic que perviu amb tota vigorositat de la mà d'entitats i associacions locals.
Fira de Tots Sants a Cocentaina

Fira de Tots Sants

Cocentaina (el Comtat)

30 i 31 d'octubre, i 1 de novembre de 2026

500.000 visitants, 32.000 m2 d'exposició de maquinària agrícola i automòbils, 16.000 m2 d'estands diversos, material exposat per valor de 39 milions d'euros... La Fira de Tots Sants de Cocentaina és, sens dubte, la major fira de vendes del País Valencià.
Festa dels morts arreu del món. Foto: Manel Carrera i Escudé

La Festa dels Morts arreu del món

Diverses poblacions

31 d'octubre - 2 de novembre de 2026

Totes les cultures, religions i pobles que habiten el planeta Terra, excepte algunes sonades excepcions, tenen un dia de festa del seu calendari anual dedicat al record dels familiars avantpassats morts. En aquest article n'expliquem algunes.
El panilló

El panilló

Diverses poblacions

1 de novembre de 2026

El dia de Tots Sants els habitants de Gandesa organitzats en colles d'amics i familiars, celebren un dinar popular a l'aire lliure en diferents indrets i finques del terme que té un protagonista indiscutible: el panilló, un berenar especial que els padrins regalen al seus fillols.

Ball de Bruixes de Viladrau

Ball de bruixes i castanyada

Viladrau (Osona)

31 d'octubre de 2026

La vila de Viladrau celebra la diada de Tots Sants en dos caps de setmana. Si durant el cap de setmana anterior a Tots Sants celebren la Fira de la Castanya, el 31 d'octubre a la nit i l'endemà celebren el Ball de Bruixes, una castanyada basada en l'escenificació teatral d'una reunió de bruixes ocorreguda al poble l'any 1617.
Fira de Bruixes i Fes-ta Bruixa de Sant Feliu Sasserra

Fira de Bruixes i Fes-ta Bruixa

Sant Feliu Sasserra (el Bages)

Fins l'1 de novembre 2026

Sant Feliu Sasserra és un d'aquells municipis que han reinventat la festa de Tots Sants inspirant-se en la història del poble, marcada per les bruixes i els bandolers. Les celebracions es divideixen en la Fes-ta bruixa i la Fira de Bruixes i són un homenatge festiu als fruits de la tardor i als coneixements i pràctiques de totes aquelles persones que varen morir a la forca.
Fires i festes de Sant Narcís de Girona

Fires de Sant Narcís

Girona (el Gironès)

Del 23 d’octubre a l'1 de novembre de 2026

En plena tardor, quan el fred ja comença a fer acte de presència, Girona celebra la seva festa major. Les Fires de Sant Narcís congreguen cada any milers de gironins i altres catalans vinguts d'arreu per viure-hi una festa d'alta volada.

Són protagonistes

Beatusaure de Girona

Beatusaure

Girona (el Gironès)

30 d'octubre de 2026

Inspirada en una de les bèsties de l’Apocalipsi que surten en un manuscrit romànic del segle X custodiat a la Catedral de Girona, aquesta espectacular figura de bestiari fantàstic només apareix dues vegades l’any i sempre va acompanyada dels seus quatre fills, els Dragolins.

Gegant Gerió de Girona

En Gerió

Girona (el Gironès)

1 de novembre de 2026

El gegant Gerió és un gegant de tres cossos, tres caps i sis braços que representa al fundador mític de la ciutat de Girona. Se'l pot veure en comptades ocasions tot i que la seva principal aparició té lloc el dia de la cercavila de les Festes de Sant Narcís.
Esquivamosques de Girona

Esquivamosques

Girona (el Gironès)

1 de novembre de 2026

Girona és una de les poques ciutats catalanes que disposa d'un capgròs esquivamosques, un personatge festiu encarregat d'obrir pas i animar la festa. Aquesta figura està documentada almenys des del 1875, quan, juntament amb un grup de quatre capgrossos, ja sortia a la processó del Corpus davant dels gegants.

La Mula Baba de Girona

La Mula Baba

Girona (el Gironès)

23 i 31 d'octubre de 2026

Girona disposa d’una de les mules festives més singulars del món, la Mula Baba, una figura de bestiari que, en determinades ocasions, es converteix en un teatret de titelles des d’on s’expliquen llegendes i tradicions de la ciutat.

És temps de…

La Castanyada

La Castanyada

Diverses poblacions

Fins al 2 de novembre de 2026

Quan arriba la tardor i el fred comença a dibuixar-se a l'horitzó, retornen les festes a la vora del foc. En el nostre calendari, la Castanyada i la menja de panellets són uns costums de la festa de Tots Sants que, malgrat haver perdut el seu caràcter d'ofrena funerària original, segueixen complint una important funció social.

Llumenetes de Tots Sants. Foto: Manel Carrera

Llumenetes de Tots Sants

Diverses poblacions

Nit del 31 d'octubre i nit de l'1 de novembre de 2026

Un dels costums propis de la Festa de Tots Sants a casa nostra consisteix a encendre petites flames, en llànties o espelmes, en record dels avantpassats familiars. Es tracta d'un costum íntim i personal que aquests dies té lloc a l'interior d’algunes llars, lluny del focus mediàtic.

Mediateca

Llibres

Morts il·lustres als cementirs de Barcelona

Morts il·lustres als cementirs de Barcelona

Diversos autors

Angle Editorial

Qui van ser i on són enterrades les principals personalitats del món de la cultura, de les...

Animetes santes. Costums tradicionals valencians sobre el més-enllà

Animetes santes. Costums tradicionals valencians sobre el més-enllà

Josep Lluís Santonja

Edicions del Bullent

La mort és una constant en la vida. Totes les persones sabem que més tard o més prompte hem de...

Rondalles de difunts

Rondalles de difunts

Arnau Folch

Editorial Hermenaute

Aquest llibre és un recull de deu rondalles i llegendes de la tradició popular i oral catalana...

Articles

Els panellets

Els panellets

Dolors Llopart i Puigpelat

Festes.org

El Ball de la Mort de Reus

El Ball de la Mort de Reus

Salvador Palomar i Abadia

La teiera

Sobre la tradició de l'àpat de conill amb trompetes

Revistes

Gegants

Gegants

Diversos autors

Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya

Gegants és la revista d’estudi del món geganter i de tot el folklore que l’envolta. És una...

Dossier: Pastors i transhumància

Dossier: Pastors i transhumància

Diversos autors

Editorial Gavarres

En aquest número 31 dediquem el dossier als pastors i la transhumància. Un dossier de...

Vídeo / DVD

(els primers) 25 anys de la Fira de les Bruixes

(els primers) 25 anys de la Fira de les Bruixes

Diversos autors

Fira de les Bruixes

Documental realitzat per commemorar els 25 anys de la Fira de les Bruixes. Idea original: Comissió...

Poble que serve lleialtat a la línia vernacular heretada, estarà en possessió del vell i valuós secret de la continuïtat, és a dir: del Futur

Joan Fuster
Banner anual XMEC 2026
Solsona la Festa
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Una eina original, innovadora i atractiva que ha estat punt de referència per a tots aquells que, de pic o de palada, ens dediquem a temes relacionats amb la cultura popular i tradicional, tan del nostre país, com d’arreu del món. Festes.org és el veritable vademècum on tots hem anat a raure buscant allò que no trobàvem enlloc més. I no només ho hem trobat, sinó que el resultat ha estat trobar-ho amb qualitat, rigorositat i mestria. És a dir, allò que els contribuents esperem que les administracions públiques facin amb els nostres diners però que finalment ha de tirar-ho endavant un particular.

Albert Rumbo Soler Albert Rumbo Soler

Festes.org és una eina de consulta molt útil, on hi pots trobar molta informació i molt ben endreçada i indexada. Ve a ser com un nou Costumari virtual, per a trobar informació de qualsevol celebració i això facilita molt la feina a l'hora de planificar unes vacances o activitats per fer amb la família o els amics. I el més important és que, com els grans referents del país (penso en autors de projectes com el Costumari, el Diccionari Alcover-Moll, l'Obra del Cançoner Popular, etc.), Festes.org també ha tingut present tot l'àmbit nacional català, deixant de banda les fronteres imposades.

Jaume Piquer Jaume Piquer

Festes.org ofereix una informació rigorosa, contrastada i actualitzada. És el resultat d’un esforç per fer la feina ben feta i per divulgar-la de manera generosa. És una gran enciclopèdia de la festa popular que ofereix la descripció de les festes, però, a més, inclou notícies i referències bibliogràfiques que complementen els seus continguts. En definitiva, és una eina molt valuosa, resultat d’una tasca sistemàtica i constant, que ens ajuda extraordinàriament a conèixer millor la nostra cultura popular.

Carme Oriol i Carazo Carme Oriol i Carazo

Vint-i-cinc anys recollint, anotant i compartint informació han convertit Festes.org en la summa de les nostres tradicions festeres, gràcies a la qual coneixem quines celebracions configuren la nostra identitat nacional, de les més locals i peculiars a les més anomenades i conegudes. Quines són similars, quines tenen una arrel comuna, quines són herència i evolució d’unes altres. Festes.org s’ha convertit en una enciclopèdia indispensable.

Toni Cucarella Toni Cucarella

Recorde encara quan els seus promotors em comentaren el projecte abans del seu naixement. Tenien un entusiasme, un coneixement del camp i una voluntat de fer el treball precís per dur endavant el projecte, que era una garantia del seu èxit. Però aleshores no era imaginable com aniria creixent en extensió i profunditat, com a conseqüència de l’extraordinària transformació de les eines digitals. Aquesta revolució no ha acabat i ens depararà sorpreses molt positives, n’estic segur. Però encara estic mes segur de que l’equip de Festes.org farà créixer el valor d’aquesta web i que produirà una realitat augmentada de la festa, que també la transformarà.

Antonio Ariño Villaroya Antonio Ariño Villaroya

Jo compararia Festes.org a un gran ventall que de cada dia creix i s’obri un poc més, o a un gran finestral, o a una màquina del temps i de l’espai que et permeten veure i gaudir de festes, cultura, història, patrimoni i gent dels Països Catalans. En submergir-me a la web tenc la sensació d’obrir una Gran Enciclopèdia, o un enorme Costumari, o un magnífic Diccionari de festes Català-Valencià-Balear, però com si les tres obres fossin enfocades al patrimoni cultural immaterial. La primera vegada que hi vaig accedir em sorprengué la quantitat de referències a festes, costums i publicacions relacionades amb les illes Balears.

Bàrbara Suau Bàrbara Suau

És sabut que la cultura popular és una matèria vasta, rica, completa i complexa, bastida d’expressions obertes en constant ebullició. M’agrada com en Manel Carrera assumeix i ordena aquestes cartografies de diversa factura. Quan consulto Festes.org hi trobo moltes menes de satisfaccions perquè hi sura un esperit que parla i viu en la nostra llengua, amb móns creats, gèneres populars, músiques, balls, focs, aigües que dibuixen l’organització social d’una època, un espai comú. El que més desitjo és que la comunitat n’assumeixi l’obra, el cost personal del qui ho governa des de la trinxera.

Pep Vila Pep Vila

La finestra de Festes.org ha esdevingut –i esdevé- una ditada de mel, d’informació, de formació, de reivindicació, de coneixement, de cultura en definitiva i que gairebé sempre he tingut present en tot allò que he fet, però amb un caire nou afegit que ens toca la fibra de molt a prop, perquè, a més a més, té en compte la realitat cultural amarada de catalanitat del País Valencià, de les Illes, de la Franja de Ponent i de Catalunya Nord, un portal per reconèixer-nos i sentir-nos-hi identificats.

Felip Munar i Munar Felip Munar i Munar

Per a mi Festes.org representa un bastió, cultural, però un bastió. La feina ben feta, un repositori tan gran on he acudit, acudeixo, i acudiré per saber que es mou dins el món on em moc. Veure què han publicat els amics i els col·legues i sobretot, estar informat de les novetats. Un punt de referència diari, que recomano cada dia i consulto dia si i dia també. La seva utilitat, no tan sols per mi, si no pel món del folklore és inabastable.

Nil Rider Nil Rider

Una eina que és utilitzada habitualment tant pel professor universitari, com per l'activista cultural, com pel més repatànic savi de Vilatrista, mereix tot el reconeixement del món. Un projecte de tanta envergadura, profunditat, rigorositat, complexitat, popularitat... i tantes 'tats' més com Festes.org, ho hauria de tenir tot pagat. No estaria de més que aquelles institucions que s'omplen la boca de "cultura", "país", "servei", s'adonessin d'una vegada que, com deia aquell: "no només de copets a l'espatlla viuen els webs" (o no era ben bé així?).

Salvador Vega Ferrer Salvador Vega Ferrer

Etiquetes

Més etiquetes