La Patum

La Patum

Berga (el Berguedà)

Una de les festes de Corpus més emblemàtiques i mítiques del calendari català. Durant els dies que el cristianisme consagra a la plenitud, els plens, el tabal, els Gegants, l'Àliga, la Guita, els Nans i la resta d'entremesos, juntament amb berguedans i forasters, ballen al ritme frenètic de tot un poble.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

Festa de Corpus

Solsona (el Solsonès)

Del 4 al 7 de juny de 2026

El foc i la pólvora de trabucaires i tronades, juntament amb els improperis, la Custòdia i els altres entremesos de les comparses són l'eix de la festa del Corpus de Solsona, una diada que es celebra des d'almenys l'any 1331 i que té en les tandes de ballets de diumenge de Corpus i la Roda de Foc els seus actes més destacats.
Festa de Corpus a Sitges

Festa del Corpus

Sitges (el Garraf)

Del 5 al 14 de juny de 2026

Estesos a terra formant part d'una catifa, en un balcó engalanant una façana o cultivats dins de testos, els clavells formen part de la idiosincràsia de la Festa del Corpus de Sitges, una diada en què les sitgetanes i sitgetans barregen el culte religiós amb la passió que senten per aquesta flor.
Festa de Corpus a Tortosa

Festa de Corpus

Tortosa (el Baix Ebre)

7 de juny de 2026

Hereva de més de cinc segles de tradició, la festa de Corpus de Tortosa és avui una discreta celebració que, malgrat haver haver perdut bona part d’aquella antiga sumptuositat i gran esplendor, conserva un seguici popular format per diverses figures de bestiari i tres parelles de gegants que encarna els mites de la ciutat.

Festa Major de la Selva del Camp

Festa Major

La Selva del Camp (el Baix Camp)

Fins al 8 de juny de 2026

La Selva del Camp celebra la seva festa major d'estiu pels volts del 4 de juny amb tot un seguit d'actes d'entre els que destaquen l'homenatge a la vellesa i la sortida de l'extens i renovat seguici popular i festiu de la població.
Festa de Corpus a Olot

Festa de Corpus

Olot (la Garrotxa)

6 i 7 de juny de 2026

La Festa de Corpus destaca, a Olot, per les evolucions dels gegants d'aquesta ciutat, unes de les figures més emblemàtiques de Catalunya, i per la Sardana de Corpus, una gran sardana popular que es balla per tancar la festa a la plaça Major.
Festa de Corpus a Pollença

Festa de Corpus

Pollença (Serra de Tramuntana)

7 de juny de 2026

La processó del Corpus de Pollença es distingeix pel Ball de les Àguiles i Sant Joan Pelós, un ball únic a tota l'illa que executen dues al·lotes ricament guarnides damunt dues figures que representen aquest ocell màgic i per un al·lot que representa al sant i que duu un anyell viu dins un sarró.
La Processó de Corpus de Girona

Festa de Corpus

Girona (el Gironès)

7 de juny de 2026

Girona celebra una de les processons de Corpus més antigues de Catalunya. Documentada ja a principis de segle XIV, ha perdut bona part de tot el seu esplendor com a festa ciutadana, però manté el privilegi de ser una de les celebracions litúrgiques més importants de tot l'any d'entre les que celebra la comunitat cristiana gironina.

Festa de Corpus

Ontinyent (la Vall d'Albaida)

6 i 7 de juny de 2026

Ontinyent celebra un dels Corpus Christi més emotius de tot el País Valencià. Una processó religiosa d'aires plenament festius que enfonsa les seves arrels enllà de la història i que s'ha anat enriquint, en els darrers anys, amb la recuperació de molts entremesos que s'havien perdut i que fan lluir la festa amb gran esplendor.
Festes de Primavera a Palafrugell

Festes de Primavera

Palafrugell (el Baix Empordà)

Fins al 8 de juny de 2026

El primer diumenge de juny els palafrugellencs celebren una singular desfilada de carrosses, coneguda com el Carroussel Costa Brava. A banda de les colles locals, la festa atrau carrosses i comparses d'arreu que volen reviure l'esperit carnavalesc en plena primavera.

Una de les parades

Festa de la cirera

Paüls (el Baix Ebre)

6 i 7 de juny de 2026

El municipi de Paüls celebra, des de l'any 2003, la Festa de la Cirera, un esdeveniment que inclou el Mercat de Cireres, una fira i demostracions artesanals, un concurs d'endevinar cireres i una Trobada de Jotes, la dansa pròpia de les terres de l'Ebre.
Corpus a La Garriga

Festa de Corpus

La Garriga (el Vallès Oriental)

Fins al 7 de juny de 2026

La Garriga celebra el Corpus confeccionant diferents catifes de clavells esteses al llarg dels seus carrers més cèntrics, fent una processó religiosa i una gran batalla festiva que posa punt i final a les celebracions. La festa, però, comença la setmana abans amb diverses activitats organitzades per les entitats culturals, com ara la Trobada de Gegants.

Festa de la cirera

El Papiol (el Baix Llobregat)

6 i 7 de juny de 2026

Cada any el Papiol celebra una festa destinada a donar a conèixer la gran varietat de cireres que es conreen al municipi, i en especial, les propietats d'una de les perles del cultiu de la cirera local: la Papiola.

Són protagonistes

Diabló de la Selva del Camp

El Diabló

La Selva del Camp (el Baix Camp)

6 i 7 de juny de 2026

Creat a imatge i semblança d'un minúscul insecte que corca l'avellaner, un dels principals cultius del poble, el Diabló és la bèstia de foc de la Selva del Camp. La figura va néixer l'any 2000 de la mà de la colla de diables local, disposa d'un ball propi que serveix per a encendre la bèstia i, en determinades ocasions, també recita «versots» satírics.

Gegants d'Olot

Gegants d'Olot

Olot (la Garrotxa)

Del 5 al 7 de juny de 2026

Són una de les parelles de gegants més emblemàtiques de Catalunya i protagonistes d'una de les festes majors més importants de les comarques gironines: les Festes del Tura d'Olot. Tot i que les figures actuals són del 1889, la seva presència en festes olotines es remunta a principis del segle XVI.
La Guita Xica

La Guita Xica

Berga (el Berguedà)

Del 3 al 7 de juny de 2026

Tothom qui va a la Patum sense ànim de participar-hi obertament, com a simple espectador, amb la intenció de presenciar la festa des de la barana de la plaça de Sant Pere, veu amb un pànic terrible com les dues guites, la Gran i la Xica, tenen una especial preferència per enlairar el seu coll i socarrimar-los el cul, propiciant que tastin en primera persona què és la Patum.
Els Plens

Els Plens

Berga (el Berguedà)

Del 4 al 8 de juny de 2026

Un dels elements més antics i enigmàtics no només de la Patum de Berga sino també de tot el folklore festiu català són els anomenats Plens. Vestits amb la seva peculiar indumentària vermella i verda, són els personatges encarregats d'encendre els emblemàtics Salts de Plens de la gran festa berguedana.

És temps de…

L'ou com Balla

L'Ou com Balla

Diverses poblacions

Fins al 7 de juny de 2026

Des de fa molts anys, quan arriba la festivitat del Corpus, a molts indrets de Catalunya és costum posar ous sobre els brolladors de les fonts i fer-los ballar amb la força de l'aigua. El ritus, tan simple com misteriós, desperta passions entre els estudiosos que discuteixen encara avui sobre el seu origen i significat.

Els dibuixos de les maces

Els dibuixos de les maces

Berga

Fins al 7 de juny de 2026

Dibuixos de personatges misteriosos, de les forces més ferotges de la Natura, encarnacions del perill pintats sobre pell de cabra i ressonant dins la caixa rodona de les maces: són les representacions artístiques dels esperits tel·lúrics, els éssers demoníacs de la festa de la Patum de Berga.

Banner Escenari 2026

Mediateca

Llibres

Els Cavallets Cotoners de Barcelona. Cavallets, cavallins i cotonines

Els Cavallets Cotoners de Barcelona. Cavallets, cavallins i cotonines

Montserrat Garrich i Ribera

Esbart Català de Dansaires

A Barcelona es coneix l’existència de l’entremès dels cavalls cotoners des de 1424 gràcies...

Corpus: la festa. Història i evolució del Corpus de Sitges (1360-2017)

Corpus: la festa. Història i evolució del Corpus de Sitges (1360-2017)

Eduard Tomàs Sanahuja

Grup d'Estudis Sitgetans

Per fer aquest llibre l'autor ha treballat a partir de més de 10.000 fotografies i ha estudiat...

Històries de la Patum

Històries de la Patum

Albert Rumbo Soler

Editorial Gavarres

La Patum, la festa gran de la ciutat de Berga, és tant simple i planera com complexa i...

Articles

Dues referències inèdites sobre el Corpus berguedà al segle XV
Corpus encara

Corpus encara

Xavier Orriols i Sendra

Xarxanet.org

Les danses rituals del migjorn valencià. La restauració de les danses del Corpus i de carrer d'Alacant
Un cavallet a la processó del Corpus gironí de 1595

Un cavallet a la processó del Corpus gironí de 1595

Josep Maria Vila i Medinyà

Revista de Girona, 182

Revistes

Dossier: Plantes i remeis

Dossier: Plantes i remeis

Diversos autors

Editorial Gavarres

Des que el món és món, els humans hem buscat en la natura allò que ens cura i ens alimenta. A...

Mentre em trobava a Utkuhigjalik, la gent d'allà va saber que jo era xaman i em van demanar que curés un malalt. Vaig congregar totes les persones del poble i els vaig demanar que celebressin una festa amb música, com fem nosaltres, perquè creiem que el mal fuig dels llocs on la gent és feliç

Igjugârjuk (xaman inuit)
Solsona la Festa
Banner anual XMEC 2026
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Amb una dedicació constant i responsable, gairebé exhaustiva, els responsables de Festes.org han bastit una eina que ens ajuda a conèixer i estimar la cultura popular del nostre país centrant-se en la festa, aquest factor que ens uneix i agermana com cap altra més enllà d'estaments i d'ideologia, tot un revulsiu necessari en la nostra societat cada vegada més materialista i individualista.

Quim Masdeu Guitert Quim Masdeu Guitert

Explicar i publicitar tota mena d'actes és donar a conèixer una mica més la riquesa polièdrica dels costums ancestrals i d'aquesta manera mantenir viva la flama en ple segle XXI, aprofitant el que ens permeten les noves tecnologies. Vaig descobrir la pàgina Festes.org una mica per casualitat, però ara la miro d'una manera regular perquè crec que és una gran font d'aprenentatge i d'informació degut a la manera molt dinàmica en que està dissenyada.

Manel Callao Costa Manel Callao Costa

Jo compararia Festes.org a un gran ventall que de cada dia creix i s’obri un poc més, o a un gran finestral, o a una màquina del temps i de l’espai que et permeten veure i gaudir de festes, cultura, història, patrimoni i gent dels Països Catalans. En submergir-me a la web tenc la sensació d’obrir una Gran Enciclopèdia, o un enorme Costumari, o un magnífic Diccionari de festes Català-Valencià-Balear, però com si les tres obres fossin enfocades al patrimoni cultural immaterial. La primera vegada que hi vaig accedir em sorprengué la quantitat de referències a festes, costums i publicacions relacionades amb les illes Balears.

Bàrbara Suau Bàrbara Suau

Festes.org va ser pionera a comprendre que els paradigmes comunicatius havien canviat i que la difusió de la cultura popular requeria de plataformes d’ampli abast. Les societats cada vegada som més complexes i tenim una major diversitat d’interessos. Confiar que el patrimoni immaterial es transmetrà només de manera orgànica, per vivència directa, és agosarat. És necessari oferir canals divulgatius, però al mateix temps amb continguts especialitzats. Per això és tan valuosa la feina que en Manel Carrera està liderant des de fa 25 anys. A Festes.org treballen amb molt rigor i una persistència encomiable.

Rosa Maria Provencio Monleón Rosa Maria Provencio Monleón

Festes.org és un molt bon repositori de documentació. Jo hi acudeixo sovint perquè hi trobo un bon arxiu documental i una selecció de referències de qualitat. Avui, quan la informació ens sobrepassa, se’ns fan necessaris instruments prescriptius que ens ajudin a navegar i ens contextualitzin dades i informació, eines que ens orientin i ens ofereixin una selecció qualitativa que ens permeti capbussar-nos amb rigor en aquest món apassionant de la cultura popular i comunitària. I Festes.org n’és una de referent.

Oriol Cendra Planas Oriol Cendra Planas

Vint-i-cinc anys recollint, anotant i compartint informació han convertit Festes.org en la summa de les nostres tradicions festeres, gràcies a la qual coneixem quines celebracions configuren la nostra identitat nacional, de les més locals i peculiars a les més anomenades i conegudes. Quines són similars, quines tenen una arrel comuna, quines són herència i evolució d’unes altres. Festes.org s’ha convertit en una enciclopèdia indispensable.

Toni Cucarella Toni Cucarella

Des de fa molts anys −em sembla que podria dir de que aparegué el web (i d’això ja fa anys)− que he utilitzat Festes.org, el mitjà de comunicació sobre la festa i la cultura popular que Manel Carrera elabora amb eficàcia i documentació impecable. Em serveix per aconsellar-ne quan em falta algun detall sobre algunes de les activitats festives en les que estigui treballant, o quan necessito veure l’ampli panorama d’alguna de les festivitats temporals de l’any.

Bienve Moya-Domènech Bienve Moya-Domènech

Fa anys que segueixo Festes.org. És fantàstic poder disposar d'un espai on es reculli i es difongui el nostre patrimoni festiu. Gràcies a vosaltres ens hem animat en família a descobrir en directe festes i celebracions que no coneixíem.

Sandra Paradell Andreu Sandra Paradell Andreu

Festes.org s'ha convertit en un referent de la cultura popular, particularment en la seva vessant festiva i espectacular. Un portal que fa una gran labor de difusió de la recerca, la documentació i la vivència dels costums i les festivitats més significatives de l'àmbit lingüístic i cultural català. La seva utilitat és elevada, perquè sovint referencia els estudis més valuosos i pertinents d'una tradició determinada, alhora que n'ofereix resums temàtics de fàcil accés.

J. Francesc Massip Bonet J. Francesc Massip Bonet

Vaig descobrir Festes.org quan vaig començar a interessar-me per les festes tradicionals de Catalunya i en particular per la festivitat de Sant Antoni Abat, el 17 de gener: em va sorprendre trobar en aquest portal web una gran quantitat d'informació precisa, aparentment inesgotable, que ha estat molt útil per orientar les meves recerques. Espero que el lloc web s'enriquexi cada vegada més perquè és un referent per a diversos estudiosos que tracten l'antropologia, la història del teatre i els costums.

Giovanni Strinna Giovanni Strinna

Etiquetes

Més etiquetes