Professó dels armats a Tírvia

Professó dels armats

Tírvia (el Pallars Sobirà)

La presència d'un Monument Sant impressionant, una singular representació parlada de la venda de Jesús i les evolucions d'un escamot d'armats amb dos ballarins que apunten a Crist, són alguns dels trets distintius de la Processó dels Armats que se celebra a Tírvia cada Divendres Sant.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

Processó dels «xiulitets» a Alcoi

Processó dels «xiulitets»

Alcoi (l'Alcoià)

5 d'abril de 2026

Alcoi culmina els actes de la seva Setmana Santa amb la tradicional trobada entre el Crist ressuscitat i la Mare de Déu, un encontre que els assistents solemnitzen fent sonar milers de «xiulitets» de terrissa.
Vetlla Pasqual a Poblet

Vetlla Pasqual i ritus del Foc Nou

Poblet, Vimbodí i Poblet (la Conca de Barberà)

4 d'abril de 2026

Cada any durant la nit de Dissabte Sant l'impressionant conjunt arquitectònic de l'Abadia de Poblet és l'escenari d'una cerimònia antiquíssima, íntima i preciosa, oficiada sota la lluna plena pels monjos i seguida per un bon nombre de persones, que té per protagonistes al foc i a la paraula.
Processó dels Sants Misteris a Campdevànol

Processó dels Sants Misteris

Campdevànol (el Ripollès)

3 d'abril de 2026

Campdevànol celebra, cada Divendres Sant una professó de Setmana Santa singular i única al món. Les diferents escenes de la Passió de Crist no es realitzen mitjançant escultures o monuments si no que inclouen passos vivent i carrosses damunt les quals evolucionen actors vius.
La Cena de Sant Esteve d'en Bas

La Cena

Sant Esteve d'en Bas, La Vall d'en Bas (la Garrotxa)

2 d'abril de 2026

Cada Dijous Sant, Sant Esteve d'en Bas recrea l'últim sopar que Jesús féu amb els seus apòstols, abans de ser traït, entregat, jutjat i condemnat a mort. Una escenificació teatral popular, amb una tradició que es remunta al segle XIV, i que es caracteritza per la presència d'uns textos propis, passats de pares a fills per transmissió oral.
Caramelles de Callús

Caramelles

Callús (el Bages)

4 i 5 d'abril de 2026

Callús celebra, cada Pasqua, una de les celebracions populars més esperades de tot l'any: les caramelles. Dissabte i diumenge, i des de fa almenys cent anys, els caramellaires surten pels carrers a cantar, fent anar les ballestes i contagiant una emoció que aquest dia és a flor de pell.
Processó del Sant Enterrament a Tarragona

Processó del Sant Enterrament

Tarragona (el Tarragonès)

3 d'abril de 2026

Passos, vestes, caputxes, penitents, tambors, matraques i armats són alguns dels elements presents en la Processó del Sant Enterrament, una solemne i sepulcral processó que la comunitat cristiana de Tarragona celebra, conjuntament, cada Divendres Sant pels carrers del barri vell de la ciutat.
Aplec de Pasqua a La Pobla de Montornès

Aplec de Pasqua

La Pobla de Montornès (el Tarragonès)

6 d'abril de 2026

Cada any el Dilluns de Pasqua els habitants de la Pobla de Montornès i d'altres pobles dels voltants pugen a l'ermita de la Mare de Déu de Montornès per celebrar-hi un aplec en què és tradicional menjar la mona i ballar sardanes.
Caramelles de Súria

Caramelles

Súria (el Bages)

4 i 5 d'abril de 2026

Les Caramelles de Súria han esdevingut, per la seva magnitud i tradició, un punt de referència de les cantades de caramelles a Catalunya. Nou colles, aplegant més de 500 cantaires, fan vibrar al poble per aquestes dates mantenint i enriquint una tradició que es remunta al segle XVI.
Caramelles de Pagès de Cardona

Caramelles de pagès

Cardona (el Bages)

4 i 5 d'abril de 2026

El dissabte i diumenge de Pasqua, els caramellaires de Cardona, escampen la Pasqua per les masies de pagès i el casc antic oferint una cantada i el tradicional Ball de Cascavells. El galeig dels trabucaires que acompanyen als caramellaires contribueix a fer més sorollosa la diada.
Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta

Caramelles del Roser

Sant Julià de Vilatorta (Osona)

5 d'abril de 2026

Les Caramelles de Sant Julià de Vilatorta són una de les colles amb més tradició i història del país. Fundada com a confraria assistencial, la colla té un ampli repertori que va de les cançons de festeig als cants religiosos, passant per les corrandes, on es repassa l'actualitat política.
Davallament de la Creu a Sineu

Davallament de la Creu

Sineu (el Pla de Mallorca)

3 d'abril de 2026

La celebració de Divendres Sant de Sineu comença amb un silenciós i teatral Davallament de la Creu que escenifica el moment en què els seguidors de Jesús baixen el seu cadàver de la creu i el duen fins al sepulcre.
Processó de la Sanch de Perpinyà

La processó de la Sanch

Perpinyà (el Rosselló)

3 d'abril de 2026

La Processó de la Sanch, amb més de cinc-cents anys d'antiguitat, és una espectacular mostra de fe i desolació col·lectiva i un dels moments més emocionants de la commemoració del sacrifici de Crist en aquesta vila nord-catalana.

Són protagonistes

Els Armats

Esterri d'Àneu (el Pallars Sobirà)

3 d'abril de 2026

Vestits amb faldilles, espardenyes i un casc propi dels guerrers medievals, els armats o soldats de la Setmana Santa d'Esterri d'Àneu constitueixen un dels grups de manaies més singulars de tot el país.
Dansa de la Mort de Manresa

La Dansa de la Mort

Manresa (el Bages)

3 d'abril de 2026

Creada a partir d'un conjunt escultòric de l'antic cementiri de la ciutat, la Dansa de la Mort de Manresa és una de les poques danses macabres que tenen lloc en el marc de les celebracions de la Setmana Santa catalana.
Ball de la Mort de La Selva del Camp

Ball de la Mort

La Selva del Camp (el Baix Camp)

3 d'abril de 2026

Un dels elements destacats de la Setmana Santa selvatana és el Ball de la Mort, l'única dansa d'aquest tipus que es representa a les comarques de Tarragona. És a càrrec de la Confraria de la Sang i s'escenifica Divendres Sant en el marc de la processó del Sant Enterrament.

És temps de…

Les Caramelles

Cantades de caramelles

Diverses poblacions

5 i 6 d'abril de 2026

El final de la solemnitat pròpia de la Setmana Santa i l'inici del temps de Pasqua es viu a bona part de les terres catalanes amb música i cants corals: les tradicionals caramelles. Els carrers de moltes poblacions s'omplen de flors i de grups de cantaires itinerants que aborden temes tan diversos com la religió, la sàtira i el festeig.

Mona a Vinaròs

La mona de Pasqua

Diverses poblacions

5 i 6 d'abril de 2026

La mona és una peça de rebosteria que els padrins regalen als seus fillols en motiu de la festa de Pasqua. Implantada des de ben antic a bona part del país, la mona pot tenir moltes formes, denominacions i ingredients, però sempre mantenint l'element que la diferencia d'altres pans i pastissos festius: els ous.

Banner Escenari 2026

Mediateca

Llibres

Cuina de la passió. Gastronomia i etnografia mallorquina de Pasqua

Cuina de la passió. Gastronomia i etnografia mallorquina de Pasqua

Tomàs Vibot Railakari

El Gall Editor

Un llibre il·lustrat que recull tradicions, costums i receptes d'aquests dies de Setmana Santa i...

El Ball de Cascavells

El Ball de Cascavells

Diversos autors

Ajuntament de Súria i el Centre d'Estudis del Bages

En aquest llibre, els autors (Ramon Vilar i Herms, Josep Crivillé i Bargalló, Pilar López Arcos,...

La Setmana Santa de Moià. Notícies històriques i elements tradicionals

La Setmana Santa de Moià. Notícies històriques i elements tradicionals

Jaume Clarà i Arisa

Associació Cultural Modilianum

Amb la restauració a Moià, l'any 2011, de la processó del Divendres Sant ha retornat als carrers...

Articles

Les Passions: tipologies, orígens, models i evolució

Les Passions: tipologies, orígens, models i evolució

J. Francesc Massip Bonet

Festes.org

Setmana Santa

Setmana Santa

Xavier Orriols i Sendra

Festes.org

Instruments de Setmana Santa

Instruments de Setmana Santa

Salvador Palomar i Abadia

Diari Avui

Algunes notes històriques sobre el davallament i les representacions de Setmana Santa a Mallorca

Una societat no està constituïda només per la massa d’individus que la componen, pel territori que ocupen, per les coses que utilitzen, pels moviments i actes que realitzen, sinó, abans que res, per la idea que es fa de si mateixa

Émile Durkheim
Banner anual XMEC 2026
Solsona la Festa
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Vaig conèixer Festes.org quan vam escriure el llibre el Correfoc de Manresa, l'any 2006. Vaig endinsar-me en l'univers digital que ha creat el Manel Carrera. Senzillament vaig al·lucinar. Tot el món que envolta la festa popular i tradicional -que tant m'atrau- estava allà concentrat. I hi segueix estant. I és pràcticament infinit. Festes.org continua sent una pàgina que consulto molt sovint, per interès, per lleure o per curiositat. És la meva 'wikifesta' preferida.

Carles Jódar Carles Jódar

Gràcies a Festes.org he après a estimar una mica més el nostre país, a gaudir de la diversitat de la nostra cultura. Catalunya s'ha fet des de gent i projectes sorgits de la base com Festes.org.

Victor Baroja i Benlliure Victor Baroja i Benlliure

Festes.org ha estat un portal de referència per a documentar-me sobre les principals festivitats del nostre país, així com també per a descobrir anècdotes i fets que m'han resultat singulars. En destacaria l'extens catàleg de la mediateca que ha anat creixent amb el pas dels anys. M'ha estat molt útil per a localitzar publicacions sobre certes temàtiques vinculades a la cultura popular.

Mateu Tres Mateu Tres

Festes.org és una eina gairebé imprescindible per tots aquells que ens hem dedicat i ens dediquem a les festes i a la cultura popular en general. Una porta festiva feta amb rigor i estima, amb uns continguts molt complerts, difícils d'abastar en la seva totalitat.

Jan Grau Jan Grau

Festes.org és un punt de referència per consultar i tenir present les festes populars dels Països Catalans i, a més, és una finestra a la que podem accedir per a donar a conèixer aspectes, persones o referències que ens semblen rellevants respecte a qualsevol festa. En aquest punt és de destacar la feina bibliogràfica, ja que moltes edicions són locals, amb una distribució poc àmplia, i de mal conèixer a la resta del país.

Xavier Pedrals Costa Xavier Pedrals Costa

Festes.org és una eina de consulta molt útil, on hi pots trobar molta informació i molt ben endreçada i indexada. Ve a ser com un nou Costumari virtual, per a trobar informació de qualsevol celebració i això facilita molt la feina a l'hora de planificar unes vacances o activitats per fer amb la família o els amics. I el més important és que, com els grans referents del país (penso en autors de projectes com el Costumari, el Diccionari Alcover-Moll, l'Obra del Cançoner Popular, etc.), Festes.org també ha tingut present tot l'àmbit nacional català, deixant de banda les fronteres imposades.

Jaume Piquer Jaume Piquer

Per a mi (i no tinc cap dubte que per a moltes persones també), la irrupció de Festes.org va ser un punt d’inflexió en la recerca d’informació i en el coneixement de noves manifestacions festives. Després de 25 anys, i veient com el portal ha evolucionat de manera extraordinària i havent trobat el Manel Carrera càmera i llibreta en mà fent feina de camp en multitud de festes majors; Festes.org ha esdevingut un dels referents en l’àmbit dels portals que tenen les manifestacions festives com a eix vertebrador; sens dubte, el web de capçalera per a qualsevol amant de la cultura popular.

Gerard Pouget Gerard Pouget

La finestra de Festes.org ha esdevingut –i esdevé- una ditada de mel, d’informació, de formació, de reivindicació, de coneixement, de cultura en definitiva i que gairebé sempre he tingut present en tot allò que he fet, però amb un caire nou afegit que ens toca la fibra de molt a prop, perquè, a més a més, té en compte la realitat cultural amarada de catalanitat del País Valencià, de les Illes, de la Franja de Ponent i de Catalunya Nord, un portal per reconèixer-nos i sentir-nos-hi identificats.

Felip Munar i Munar Felip Munar i Munar

Festes.org és, alhora, causa i conseqüència d’un nou corrent ideològic que descobreix en les festes un pou sense fons per a estudiar les dinàmiques internes que articulen, tensen i cohesionen els col·lectius humans. Conseqüència, perquè és fill d’aquell temps i d’aquell nou capteniment. I causa perquè la seua existència va fer un impagable paper catalitzador: els interessats disposen d’un espai públic, obert, gratuït i participatiu d’on nodrir-se, construir xarxa i, el que és més important, superar el marc comarcal i local on semblava confinat aquest àmbit d’estudi.

Josep Vicent Frechina Josep Vicent Frechina

Etiquetes

Més etiquetes