Portada

El Moixó Foguer

Diverses poblacions

Del 12 al 18 de febrer de 2026

El Moixó Foguer és un dels personatges característics de la tradició carnavalesca catalana. Es tracta d'una comparsa satírica durant la qual un grup de persones simulen la venda d'un gran i estrafolari 'pàjaru', que no és sinó un home que duu el cos completament cobert de plomes.

Agenda d’aquesta setmana

Carnaval

Molins de Rei (el Baix Llobregat)

Del 12 al 18 de febrer de 2026

Molins de Rei celebra la seva festa de Carnaval amb el Camell, una gran peça de bestiari festiu inspirada en un vell costum molinenc que amb, els seus correcuites, balls i saraus d'espurnes, convida tothom a fer disbauxa per uns dies.

Carnaval

Els Banys d'Arles i Palaldà (el Vallespir)

Del 12 al 18 de febrer de 2026

El Carnaval de la vila termal dels Banys d'Arles es caracteritza pels Gregoris, una tradició singular i única que barreja la paròdia a l'Església amb el ritu d'enterrament del Carnestoltes, i pel tio tio, un divertit ball amb foc real amb què tradicionalment s'acaba la festa.

Dia de l'Escudella

Castellterçol (el Moianès)

17 de febrer de 2026

El Dia de l'Escudella de Castellterçol és la celebració gastronòmica més arrelada a la vila i el moment culminant de les festes carnestoltenques. Aplega cada any prop de 4.000 visitants que gaudeixen de valent amb la ingestió massiva d'una de les combinacions més perfectes entre brou i tall mai inventades.

Carnaval

Encamp (Encamp)

Del 12 al 18 de febrer de 2026

De totes les celebracions de Carnaval a Andorra, la d'Encamp, amb el Judici dels Contrabandistes, l'operació d'en Carnestoltes i el Ball de l´Óssa, és una de les més populars i la que compta amb un pes identitari més fort.

Carnaval

Roses (l'Alt Empordà)

Del 12 al 18 de febrer de 2026

Les Passades protagonitzades per les colles amb les seves carrosses i disfresses són l'eix de la festa de Carnaval de Roses, una celebració que s'ha convertit en la més important d'entre totes les que tenen lloc durant l'any en aquesta població altempordanesa.

Enterrament del Carnestoltes

Terrassa (el Vallès Occidental)

18 de febrer de 2026

L'Enterrament del Carnestoltes a Terrassa, que té lloc Dimecres de Cendra al vespre, és la culminació de les festes de Carnaval a la ciutat i es basa en un seguici mortuori format per una trama de personatges molt ben definits.

Carnaval i Ball de Gitanes

Sant Celoni (el Vallès Oriental)

15 de febrer de 2026

Una multitudinària participació popular i una comparsa -hereva d'antiquíssimes mascarades- que executa una representació parateatral que culmina amb l'enigmàtic part d'un animal, són els principals elements del Ball de Gitanes que cada diumenge de Carnaval es celebra en aquesta vila del Vallès Oriental.

Merengada

Vilanova i la Geltrú (el Garraf)

12 de febrer de 2026

La Merengada, un dels elements constitutius del Carnaval de Vilanova i la Geltrú, se celebra pels carrers i places del centre d'aquesta ciutat el Dijous Gras. Es tracta d'una multitudinària empastifada col·lectiva amb merenga que a la tarda protagonitzen els més petits i a la nit els membres de les societats del Carnaval vilanoví.

Guerra de farina

Berga (el Berguedà)

15 de febrer de 2026

La Guerra de Farina remet a l'època de les guerres carlines que, al segle XIX, van enfrontar a carlins i liberals. Durant tot el matí, partidaris d'uns i altres s'enfronten amigablement llançant-se quilos de farina en el marc d'una batalla festiva que acaba amb la presa de l'ajuntament per part dels guanyadors.

El ball dels confits

Diverses poblacions

15 i 17 de febrer de 2026

El ball de confits és un dels actes més genuïns del Carnaval català. Es tracta d'un ball anterior a la irrupció de les rues o desfilades de carrosses actuals, emparentat amb el ball de gitanes del Vallès, que havia estat molt popular a l'Empordà i que encara es manté viu en algunes localitats del Garraf.

Dijous Gras

Diverses poblacions

12 de febrer de 2026

El dijous anterior al Dimecres de Cendra, conegut popularment com a Dijous Gras, Jarder o Llarder, és el tret de sortida tradicional a les festes de Carnaval arreu del país. Aquest dia és costum celebrar àpats familiars protagonitzats per tot tipus de menges que combinen els ous amb la carn.

El Ranxo

Ponts (la Noguera)

17 de febrer de 2026

Una de les principals característiques del Carnaval a Ponts és el multitudinari àpat comunitari, obert a vilatans i forasters, que té lloc el dimarts de Carnaval, l'últim dia abans de la Quaresma. Aquesta pràctica, comuna en d'altres indrets, ha agafat entitat pròpia a Ponts.

Són protagonistes

El Camell

Molins de Rei (el Baix Llobregat)

15 de febrer de 2026

Recuperat l'any 1981 a partir d'una tradició molinenca vinculada a les Festes de Carnaval del Molins de Rei del segle XIX, el Camell és, sens dubte, una de les peces d'imatgeria festiva de foc més emblemàtiques de la ciutat i una de les seves icones més representatives.

Els Gegants Bojos

Solsona (el Solsonès)

Del 12 al 18 de febrer de 2026

La festa de Carnaval a Solsona es caracteritza, entre d'altres coses, per l'aparició d'uns gegants que reparteixen mastegots a tots aquells i aquelles que gosen posar-s'hi a sota: són els Gegants Bojos, una de les famílies de gegants més conegudes i originals del repertori català.

És temps de…

Sàtira a les Falles de València. Foto: Manel Carrera

Temps de sàtires

Diverses poblacions

Del 12 al 18 de febrer de 2026

Una de les característiques de moltes festes de Carnaval catalanes és la presència de la sàtira. El cartell anunciador de la festa, les carrosses de les rues, els parlaments d'arribada i testament d'en Carnestoltes, les disfresses i les publicacions que aquests dies proliferen.. són instruments i espais privilegiats per a l'exercici de la sàtira carnavalesca.

Formes, atributs i noms del Carnestoltes

Diverses poblacions

Del 12 al 18 de febrer de 2026

En Carnestoltes, aquell que no té carn, és un dels protagonistes de les festes del Carnaval tradicional català. Aquest personatge grotesc i estrany, que durant uns dies és entronitzat com a rei de la tabola i la gresca i que després és ajusticiat sense pietat, té, a casa nostra, un bon nombre de formes i denominacions populars.

Mediateca

Llibres

El Carnaval de Solsona. La història d'un desafiament genuí

Noemí Vilaseca

Associació de Festes del Carnaval de Solsona

A Solsona la Transició va començar el 1971. Va manifestar-se a través d'una forma peculiar,...

Joan Brossa, poesia i carnaval

Joan Brossa i Cuervo

Ajuntament de Lleida. Museu d'art Jaume Morera

Catàleg de l'exposició que amb el mateix nom es va organitzar a la Sala Leandre Cristòfol de...

La llegenda del Falatell del Carnaval de Terra Endins

Diversos autors

Associació Carnaval de Terra Endins (ACTE)

El Falatell és un ceptre embruixat i mil·lenari i el secret més ben guardat pels vilatans de...

Articles

Alguns costums de l'antic Carnestoltes de Canet

Audio / CD

Balls de gitanes del Vallès

Cobla La Principal de la Bisbal

Audiovisuals de Sarrià

Inclou les cançons: A la festa; Contradanses; Catxutxa; Xotis; Jota; Toc de festa; Masurca; Galop;...

Carnaval de Solsona. La Música

Orquestra Patinfanjàs

Associació de Festes del Carnaval de Solsona

Disc amb les músiques del Carnaval publicat l'any 2010. Editat per l'Associació de Festes del...

Les músiques del carnaval de Vilanova i la Geltrú

Diversos autors

Audio-Visuals de Sarrià - FAC

Aquest CD inclou tres de les peces emblemàtiques del Carnaval de Vilanova i la Geltrú: 1. El...

Entre la festa i el joc existeixen, per la naturalesa de les coses, les més estretes relacions. El descartar la vida ordinària, el to, encara que no de necessitat, predominantment alegre de l'acció -també la festa pot ser molt seriosa-, la delimitació espacial i temporal, la coincidència de determinació rigorosa i d'autèntica llibertat, heus aquí els trets capitals comuns al joc i a la festa. En la dansa és on tots dos conceptes semblen presentar-se en més íntima fusió

Johan Huizinga